20.01.2015 - 06:00
La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN) presentarà dijous a les Nacions Unides un informe sobre la discriminació i els atacs contra parlants de llengües cooficials a l’estat espanyol. Inclou més de quaranta casos de discriminació als Països Catalans entre els anys 2007 i 2013. Segons el document, en el cas català elaborat per la Plataforma per la Llengua, més del 80% dels abusos i discriminacions van passar en institucions dependents de l’administració espanyola.
En una nota de premsa, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), membre de la Plataforma per la Llengua, remarca que els casos reportats no són sinó una part dels que passen realment: ‘Sovint, les víctimes d’aquests abusos il·legals no ho denuncien i la informació tampoc no arriba a les ONG ni als mitjans de comunicació.’
La majoria de discriminacions corresponen a la policia
Dels 40 casos denunciats, 19 corresponen a Catalunya, 11 al País Valencià i 10 a les Illes Balears. La major part de les discriminacions denunciades provenen dels cossos i forces de seguretat de l’estat.
ACPV considera especialment greu que la major part dels abusos provinguin d’administracions de l’estat: ‘El govern espanyol és en última instància responsable de fer complir les lleis estatals, els estatuts d’autonomia i les convencions internacionals subscrits i ratificats per Espanya, que prohibeixen explícitament la discriminació per raó de la llengua.’
El País Valencià és el territori on l’administració autonòmica acumula més casos de discriminació (4), mentre que a la resta de territoris tan sols hi ha un cas denunciat d’abusos per part de les administracions pròpies.
‘Els fets demostren que els ciutadans de parla catalana es troben en una posició extremadament vulnerable, perquè no poden anar més enllà de denunciar els abusos que reben, a les mateixes institucions que els practiquen’, s’exclama ACPV.
Les autoritats encoratgen actituds ‘supremacistes’
Així mateix, a la nota s’explica que els casos de discriminació també arriben als tribunals, on sovint no són atesos. I posa l’exemple d’un jutge que va retirar la custòdia d’una filla al pare, al·legant que li parlava en català per separar-la de la mare.
La conclusió de l’informe és que les autoritats espanyoles encoratgen o almenys toleren obertament actituds ‘supremacistes’ entre els funcionaris i agents públics. I afegeix: ‘La discriminació contra les llengües autòctones no castellanes és sistèmica dins l’estat espanyol, i aquesta discriminació s’ha institucionalitzat.’
La sessió de revisió de les Nacions Unides
La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística es va constituir el 2011 per treballar en la protecció i promoció de les minories regional d’Europa i les llengües en situació de minorització. Fins ara, representa 44 llengües dels 21 estats europeus.
Una delegació de representants d’ELEN serà present dijous a la 21a sessió de la revisió periòdica de les Nacions Unides. La corresponent als drets humans a l’estat espanyol anirà a càrrec del Regne Unit, Sierra Leone i Macedònia. La delegació serà encapçalada pels vice-presidents d’ELEN: Ferran Suay (Acció Cultural del País Valencià), Marcos Maceira (Mesa pola Normalización Lingüística, Galícia), Rosa de les Neus Marco (Plataforma per la Llengua, Catalunya), Francesc Felipe, Jaume Mestre i Juan Badenas (Escola Valenciana).
