18.01.2015 - 06:00
‘El pacte nacional no es pot traslladar a Barcelona’, alerta Alfred Bosch en aquesta entrevista. Després de l’acord entre el seu partit i el president Mas per a fer eleccions parlamentàries avançades el 27 de setembre, el candidat d’ERC a les eleccions municipals del maig assegura que el pacte no es pot traslladar de forma mecànica a les ciutats i defensa un projecte propi i alternatiu al del batlle Xavier Trias. Alhora, Bosch diu que cal ‘frenar aquells que volen convertir Barcelona en un bastió contra l’independentisme’ i insisteix que ‘n’hi ha que volen utilitzar Barcelona com un fre al procés’. Deixa clar que és molt difícil que s’arribin a entendre amb els qui refusen que Barcelona ha de ser la capital d’una Catalunya independent.
—Diuen que voleu fer un tripartit a Barcelona.
—Jo no he parlat en cap moment de tripartit. N’hi ha que ja fan campanya. Quan em pregunten si pactarem amb els uns o amb els altres, els dic que no és moment de parlar de sigles sinó de projectes. Projecte, projecte i projecte; ciutat, ciutat i ciutat. Tenim un model de ciutat i el volem portar endavant. Per això volem governar. Volem canviar aquesta ciutat perquè ens sembla que és fantàstica, però que ho podria ser molt més. D’acord amb aquest projecte que proposem, demanarem suport a uns o a uns altres per poder governar. Lògicament, la nostra prioritat és aplicar el nostre model de ciutat, que és alternatiu al que promou el batlle Xavier Trias aquests últims anys amb un acord amb el PP.
—Què el separa del model de Trias?
—Bé, el seu pacte amb el PP li ha permès de fer coses com l’ampliació de centres comercials —la Maquinista, per exemple, i més—, el projecte de Marina al Port Vell, l’ocupació de voreres amb les terrasses dels bars, o la concessió dels pàrquings municipals a una empresa privada. Amb aquesta línia, que és liberal, no hi combreguem. Volem una ciutat d’èxit, on l’èxit sigui compartit. L’èxit de Barcelona, que ja el té en molts camps, ha d’arribar a tothom. Volem una ciutat més social, que és el nostre principal objectiu.
—I això tan sols ho podeu fer amb formacions d’esquerres?
—Si ens dóna suport gent d’esquerres —que en principi s’hi haurien de sentir més identificats—, fantàstic. Que en Xavier Trias vol donar suport a aquest model de ciutat que es basa a compartir l’èxit i vol fer un viratge respecte a això que ha fet ell fins ara? Fantàstic. Nosaltres no excloem ningú per raó del color polític. No neguem la mà a ningú. Només faltaria! Però sí que volem fer prevaler el nostre model de ciutat, perquè volem una Barcelona diferent.
—La prioritat és aplicar el projecte i el qui és secundari…
—Quan parles del projecte de fons i del model de ciutat que proposes, sembla que no interessi als periodistes, que cerquen la brega entre partits —no tots, eh! Sembla que la cosa més important és si et vols casar amb aquest d’aquí o aquell d’allà.
—El president Mas va dir que l’acord per a avançar eleccions el 27 de setembre incloïa una priorització dels pactes municipals entre les formacions que el subscriuen.
—El pacte nacional —que celebrem i que té tot el nostre suport perquè és molt important i necessari— no es pot traslladar als municipis. Malgrat allò que digués el president Mas, nosaltres entenem que aquesta qüestió no entra en el conjunt. Una altra cosa és que a algú li interessi de fer-ho entrar. Però no hi entra. Per una raó molt senzilla: el pacte se centra bàsicament a poder votar la independència de Catalunya. I als municipis, les urnes i el vot no perillen. Ja hi són. Un pacte per a poder votar la independència no és aplicable mecànicament a la dinàmica dels municipis. Això ho sap tothom.
—Vaig entendre que era una fórmula per a afavorir el clima de confiança, la cultura d’acord i l’entesa estratègica després d’un període de brega i distanciament.
—La cultura de l’acord i les complicitats de Barcelona es treballaran a Barcelona. Ciutat, ciutat, ciutat; projecte, projecte, projecte. Si ens avenim en això, serà més fàcil de travar complicitat i confiança. No podem dir que l’Ajuntament de Barcelona és un peó de tot aquest procés. Això ens perjudicaria, als barcelonins i al procés. Sí que veig clar que des de Barcelona hem de frenar aquells que volen convertir la ciutat en un bastió contra l’independentisme. N’hi ha que volen utilitzar Barcelona com un fre pel procés.
—Se n’han sortit?
—Fins ara, sí. Han aconseguit que Barcelona no entri a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que no es retiri la medalla a la germana del rei espanyol processada per corrupció… Hi ha un seguit de partits que han aconseguit agafar el batlle, tenir-lo ben lligat, per mirar de frenar el procés d’independència. Nosaltres creiem que això s’ha de desblocar. Qui vulgui col·laborar a fer-ho serà molt benvingut.
—Cal prioritzar el pacte amb aquells qui vulguin convertir Barcelona en capital d’un estat?
—Jo ho centraria en això: amb aquells que refusin la capitalitat estatal de Barcelona, difícilment ens hi entendrem. Perquè entenem que fan mal al futur de la ciutat. És molt difícil d’entendre’s amb algú que, des del nostre punt de vista, fa mal a la ciutat.
—Quins són els trets diferencials de la Barcelona capital d’estat?
—D’entrada, creure-s’ho. Creure’s que serem capital d’estat vol dir coses com no tenir cap problema a ingressar a l’AMI, retirar la medalla a la germana processada del monarca espanyol… Són gests d’aquests. Però també cal pensar com ha de ser la capital de l’estat català; quines infraestructures tindrà.
—Per exemple?
—És evident que una Barcelona capital hauria de tenir la línia 9 del metro acabada. Madrid, de línies 9, en té dues o tres! La connexió amb l’aeroport hauria de ser resolta. La connexió fèrria del Baix Llobregat amb el port de Barcelona hauria de ser feta. I no ho és perquè a l’estat espanyol no li dóna la gana. Pensar en termes de capital vol dir pensar quines infrastructures necessitem i com la capitalitat pot beneficiar tothom. La capitalitat de Barcelona seria un èxit. I aquest èxit l’hem de compartir també. La capitalitat ha d’afavorir tots els habitants de la ciutat.
—L’ajuntament va fer el llibre blanc ‘Barcelona, capital d’un nou estat’. Us agraden les propostes que s’hi fan?
—L’he llegit. Es va fer a instàncies d’Esquerra Republicana. El vam proposar nosaltres. És de les coses que sembla que demostren que el batlle Trias podria inclinar-se cap a una banda o cap a una altra. De moment, el veiem segrestat pels acords amb el PP. A l’hora d’aprovar el pressupost, a l’hora de definir el model de ciutat, a l’hora de permetre determinats negocis a la ciutat que ens semblen perjudicials, a l’hora de no aixecar el fre respecte el procés d’independència i la capitalitat. Es fan coses interessants, però no se’n fan moltes que sí que es podrien fer.
—ERC tornarà a decantar-se pel format d’Unitat per Barcelona a les eleccions del maig?
—No s’ha decidit. N’anem parlant amb tothom. Ja ho veurem. És evident que l’aspiració és fer una candidatura àmplia amb independents. Farem una candidatura molt oberta a la ciutat. Això sí que ho sabem.
