08.01.2015 - 16:20
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) veu indicis que el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau, no van acatar la resolució del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre passat que prohibia el procés participatiu del 9-N. En la interlocutòria (pdf) estableix que els tres querellats ‘van privar d’eficàcia’ la resolució del TC, car van continuar els preparatius de les votacions tot i les ordres de suspensió cautelar ‘concretes i determinades’. Segons el TSJC, és possible que cometessin un delicte de desobediència a resolucions judicials, i potser també prevaricació i malversació de fons públics. Tot amb tot, el tribunal nega que Artur Mas desobeís la primera prohibició, la de la consulta convocada seguint la llei de consultes, diu que no va haver-hi cap delicte abans del 4 de novembre —data de la segona prohibició— i anuncia que es concentrarà en el període de temps que va entre el 4 i el 9 de novembre. També desestima tres dels càrrecs que s’havien fet contra Mas, Rigau i Ortega, a més de la proposta d’incloure més demandats. Així doncs, la querella se centrarà en el presumpte delicte de desobediència.
La investigació se centra entre el 4 i el 10 de novembre
El TSJC ha començat a notificar les interlocutòries d’admissió a tràmit de les querelles i denúncies presentades contra el 9-N. Bàsicament, ha acceptat sencera la querella de la fiscalia i parcialment les interposades per Manos Limpias, UPyD, VOX, l’Asociación Pro Justicia Siglo XXI —del polèmic advocat Emilio Rodríguez Menéndez— i el Sindicato Profesional de Policía i la Unión Federal de Policía.
Els escrits del ple de la sala civil i penal del TSJC, formada per sis magistrats i presidida per Miguel Ángel Gimeno, són força semblants: primer recullen la versió dels fets i les pretensions dels querellants i després enumeren resumidament els arguments per a acceptar de moment només l’obertura de la investigació per tres delictes i contra els tres dirigents citats.
Les interlocutòries van signades pels sis magistrats i concreten que la investigació se centrarà principalment en els preparatius del procés participatiu del 9-N, però només els actes administratius realitzats entre el 4 i el 10 de novembre. El TSJC considera que la consulta convocada inicialment es va cancel·lar arran de la suspensió cautelar del 29 de setembre per part del TC, i que cap dels actes administratius posteriors a aquella data no impliquen desobediència de la primera resolució del TC.
Per exemple, sobre el decret de nomenament dels membres de la comissió de control, es considera que es va aprovar condicionat ‘als efectes de la vigència corresponent’, cosa que implicava, segons el TSJC, que no entraria en vigor fins que el TC no aixequés la suspensió. A més, afegeix, ‘és públic i notori’ que el president Mas ‘va renunciar a realitzar la consulta’ a l’empara dels articles de la llei de consultes i del decret de convocatòria suspesos pel TC. Finalment, recorda que ‘no hi ha constància’ que les comissions de control creades intervinguessin de cap manera en el procés participatiu que es va acabar realitzant, i els actes duts a terme més tard però abans del 4 de novembre es van fer amb vista a una ‘eventual consulta que no consta que es realitzés de la forma aprovada’ per la llei.
Per això, com que es va ‘renunciar’ a la consulta prevista inicialment, que es va convertir en un procés de participació ciutadana, el govern espanyol també va impugnar-lo davant el TC. En aquest cas, la resolució del 4 de novembre decretava la suspensió dels actes preparatoris, i també de la web. Sobre això, el TSJC considera que hi ha ‘indicis que aquesta ordre expressa no va ser presumptament acatada pels querellats’, perquè entre el 4 i el 10 de novembre ‘sembla que van continuar els actes preparatoris, la publicitat institucional, l’aparent realització d’actes administratius de desenvolupament de caràcter verbal o per la via de fet fins a realitzar, en edificis públics de Catalunya, les votacions’.
El tribunal considera que els querellats, ‘davant d’ordres de suspensió cautelar concretes i determinades’ del TC adreçades a ells en la resolució del 4 de novembre, ‘van privar aparentment i de forma inicial d’eficàcia el seu contingut, abans que el TC s’hagués pronunciat definitivament en sentència sobre el fons de l’assumpte’. D’acord amb això, els querellats podrien haver comès un delicte de desobediència a resolucions judicials. Un delicte d’aquestes característiques comès per part d’autoritats públiques implica entre mig any i dos anys d’inhabilitació per a càrrec públic, a més d’una multa de tres mesos a dotze. En segon terme, i segons la investigació, el TSJC també considera que Mas, Ortega i Rigau van poder cometre delictes de prevaricació i malversació de fons públics. En total, els tres delictes sumarien inhabilitació o suspensió de càrrec públic per un màxim de 15 anys i multes fins a dos anys.
D’una altra banda, el TSJC accepta parcialment a tràmit la querella de dos sindicats de la policia espanyola per un suposat delicte de revelació de secrets, consistent a emprar dades personals dels ciutadans per enviar propaganda sobre el procés participatiu als domicilis particulars. Segons la querella dels dos sindicats, les dades foren extretes del Registre de Població de Catalunya, propietat de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El tribunal no acusa ningú en concret d’aquest delicte, associat a penes que va d’un any a quatre de presó i multa d’un any a dos.
Desestimació parcial de la resta de querelles
Pel que fa a la resta de querelles, fa ús dels mateixos arguments emprats en relació amb la de la fiscalia. A més, afegeix alguns elements per no admetre a tràmit la inclusió de més querellats, com ara els consellers Homs i Espadaler o membres de la mesa del parlament, ni més delictes i fets a investigar.
En el cas de Manos Limpias, que va presentar set ampliacions de la querella inicial, es descarten els delictes de sedició i rebel·lió, perquè aquests delictes requereixen un element violent o tumultuari per canviar per força el marc legal, cosa que no va passar.
De la querella d’UPyD tampoc no s’admet el delicte d’usurpació de funcions, perquè cap funcionari ni dirigent polític que no hi estigués facultat no van dictar cap resolució administrativa; ni diversos delictes electorals, car el procés participatiu no es va fer sota la llei electoral. Tampoc no s’admet el delicte d’omissió del deure de perseguir delictes contra el conseller d’Interior, Ramon Espadaler.
En la querella de l’associació Pro Justicia s’acusava el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, del delicte de coaccions, per haver ‘exigit’ per carta a les ràdios privades que emeten a Catalunya i a les televisions privades amb seu a Catalunya que difonguessin gratuïtament els anuncis de la campanya informativa sobre el 9-N. Però el TSJC considera que no pot abordar aquest punt perquè no es concreta ‘quina classe de violència’ va utilitzar Martí per coaccionar els mitjans.
El TSJC manté com a ponent de la causa Joan Manel Abril, magistrat a qui es va assignar la primera querella sobre aquest cas, presentada per Manos Limpias l’1 d’octubre, i a la qual s’acumularan tota la resta. Les parts tenen tres dies per a presentar un recurs de súplica davant la sala civil i penal.
Una ‘rebregada’ del TSJC a la fiscalia
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, considera que aquesta interlocutòria del TSJC és una ‘primera rebregada’ a la fiscalia, perquè una part de la seva línia argumental —diu— ‘cau per terra’. Homs ha remarcat que no hi havia ‘res de nou’, perquè l’admissió a tràmit ja havia estat anunciada.
