07.01.2015 - 06:00
El dia 2 de setembre proppassat alguns mitjans van publicar un vídeo on es veia com a la Rambla de Barcelona i a l’entorn s’exercia impunement la prostitució a les escales de veïns. No era, ni és, cap fet aïllat ni esporàdic. És habitual, es repeteix cada nit. Les prostitutes i els clients trenquen un vidre, entren, fan la feina, deixen els condoms a terra i se’n van. Una veïna s’hi va trobar una parella i els va enregistrar mentre els feia fora. Alguns mitjans de comunicació ho van ensenyar. L’endemà no hi havia ni rastre de prostitutes. Durant uns quants dies, pocs, van desaparèixer. Les càmeres hi tenien els focus. Però quan els van apagar, la prostitució hi va retornar amb la mateixa impunitat habitual, amb la mateixa virulència, sense respectar res i ningú. Els veïns tornaven a estar sols, sense cap dels drets que emparen la resta de barcelonins. La nit no els pertany. L’anomalia no era la Rambla sense llei, sinó dotze dies sense prostitució.
Constatar aquests fets una vegada més va indignar alguns veïns, que van decidir d’emprendre una acció de protesta durant la reunió de la Taula Ciutadana del Pla d’Acció de Salvador Seguí, organitzada per l’ajuntament de la ciutat amb els veïns. Aquell matí, Eduard Elias, un dels veïns afectats, es va llevar i va anar a recollir els condoms de l’entrada de casa seva. Potser les paraules s’omplirien de sentit si tenien la textura llefiscosa d’un condom fet servir per estranys a l’escala de casa. Ell i uns quants veïns van anar a la reunió amb una intenció concreta: denunciar que el problema no és la prostitució sinó que la guàrdia urbana no actua, no els protegeix i no fa complir la llei; i fer pressió perquè això canviï. És un enfocament concret i directe, que no vol subterfugis. L’enfocament encara és més precís: la guàrdia urbana actua només quan els fets surten als mitjans de comunicació. Per què no actua sempre? La pregunta va quedar sense resposta. A la reunió hi havia l’intendent de la policia local: Ricardo Salas. L’ambient es va anar escalfant, els condoms van sortir de la bossa i la paraula ‘proxeneta’ va sortir del pap.
La paradoxa és que la resposta institucional a la protesta no s’hagi concretat en res que serveixi per a canviar la situació del carrer i només hagi anat encaminada a restituir l’honor de l’intendent Salas. Demà, 8 de gener, Eduard Elias s’ha de presentar a instància de l’Ajuntament de Barcelona per retractar-se d’allò que va dir. Mentrestant, a la Rambla, cada nit la prostitució continua envaint l’espai públic i privat.
En aquesta entrevista, Eduard Elias es disculpa d’haver dit ‘proxeneta’ a l’intendent de la guàrdia urbana de Barcelona, Ricardo Salas. No ho volia dir, però vol explicar què passa. Ara que tots els diaris parlem del projecte de la nova Rambla que promou el batlle Trias, ell recorda on és la nafra que supura pus pertot arreu, però que només empastifa uns quants: els veïns. La duresa de la situació li ha fet esmolar l’anàlisi: ‘Només parlen de la Rambla de dia, la de nit no surt enlloc. Si volen que em disculpi ho faré; no ho havia d’haver dit. Ara, nosaltres no ens rendirem. Si convé farem de gals irreductibles.’
—Per què dieu que la guàrdia urbana treu i posa les prostitutes quan vol?
—Vull dir que permeten que les prostitutes exerceixin a la Rambla. Aquesta tolerància és un fet contrastat, que no el puc negar perquè és veritat. A mi se’m va escapar la paraula ‘proxeneta’ perquè aquesta situació ens desespera. Hi ha un clar abandó de funcions de la guàrdia urbana que tinc la intenció de denunciar pels canals que correspongui. Si la manera com ho he fet no és la correcta em retractaré i ho faré legalment, per mitjà dels canals pertinents. La guàrdia urbana de Barcelona no fa la seva feina i és aquesta permissivitat mal entesa que facilita la degradació que es veu al Raval i a la Rambla. És com una gangrena que es va escampant i ara comença a arribar a les parts baixes del Barri Gòtic. És una degradació orientada cap un negoci turístic que parasita la ciutat. No la beneficia pràcticament gens, la parasita i només li treu el suc i la degrada. Volíem que la nostra acció fos una pressió perquè la fuàrdia urbana fes la seva feina, ja que han demostrat que quan volen poden fer-la. La paraula ‘proxeneta’ no la volia dir i em va sortir. Jo, d’aquesta paraula, me’n retracto, però no puc negar els fets que veig cada dia. Jo retiraré aquesta paraula. La resta, no, perquè la realitat no es pot retirar.
—Quina és, aquesta realitat?
—Molt d’hora, al matí, quan surto a comprar pa, he de passar pel mig d’unes prostitutes. Les he d’esquivar perquè no em fiquin la mà al ‘paquet’, no respecten res ni ningú. A la nit, si arribo tard a casa, també. Els dic ‘Si us plau, sóc veí, deixeu-me passar.’ I la resposta més respectuosa que n’he obtingut mai són insults. Les prostitutes tenen la percepció que el carrer és seu. Els veïns som tolerats a condició que no diguem res i no ens queixem. El carrer és d’elles. Cada dia ens trobem aquest panorama.
—Expliqueu-nos que vàreu fer aquell dia?
—Tinc una gravació recollint els condoms a casa meva, mostrant el vidre trencat. Les prostitutes s’han acostumat a trencar el vidre per passar-hi la mà, obrir la porta i fer servir la nostra entrada com si fos un prostíbul, i llavors ens deixen els condoms a terra. Aquest dia vaig agafar els condoms, vaig anar a aquest acte i els vaig deixar davant de l’intendent. En el seu escrit diuen que els hi vaig tirar a sobre, però els hi vaig tirar al davant. La cosa que més ens preocupa és que quan hi ha una denúncia ciutadana, com va passar el dia 2 de setembre, l’endemà tot queda net. El dia 3, quan vaig obrir la porta, no hi havia ningú. El carrer era desert.
—Quants dies va durar la situació de tranquil·litat?
—Al cap de dotze dies ja tornava tot a ser igual. Les prostitutes tornaven a ser allà fent la seva feina: havies de tornar a esquivar-les, rebies els insults, tornaven a prostituir-se dins els portals de les cases. Jo no jutjo ningú, ni condemno ningú. Només vull viure tranquil a casa meva i al meu carrer, vull tenir les mateixes coses que segurament tens tu. Que exerceixin la seva professió de manera que no ens afecti els veïns d’aquesta manera.
—El veïns us sentiu impotents?
—Quan la guàrdia urbana actua, la Rambla queda neta i podem sentir-nos amb els mateixos drets que els altres ciutadans de Barcelona. En canvi, quan no actua els nostres drets com a ciutadans són vulnerats. M’agradaria deixar clar que no és un moviment contra les prostitutes. Ens sentim estafats perquè no podem viure així. Dels nostres impostos, en surt el sou de la guàrdia urbana, que se suposa que cobra per garantir els drets de la ciutadania i el compliment de les normes. I no fan la seva feina. A mi, si no treballo no em paguen. La guàrdia urbana hauria de fer aquesta feina cada dia.
—Per què creieu que això no es resol? El batlle Hereu ja deia que faria fora la prostitució de la Rambla i van passant els anys. El canvi sempre és per a empitjorar?
—Com comprendreu, no puc contestar aquesta pregunta. L’evidència dels fets ens fa pensar algunes coses als veïns, però no en tenim proves. Sí que et puc respondre que hi ha un símptoma clar: al barri, la gent en general no confia gens en la guàrdia urbana.
—Fa molt poc van ser detinguts quatre membres de la guàrdia urbana relacionats amb fets de prostitució, precisament de locals d’aquí, de la Rambla.
—Sí, sí… La sensació majoritària dels veïns és que això és la punta de l’iceberg. A sota que hi ha? Nosaltres no en tenim proves i no podem parlar, però algú ho ha d’investigar.
—Sorprèn que hi hagi una acció tan directa cap a vós.
—Carreguen severament contra mi per escarmentar als altres. L’objectiu és clar: no digueu res. Si no, mireu què us passarà. Però això té un historial. Quan la nova regidora, Mercè Homs, va començar a aplicar el pla Cor, jo hi vaig participar en representació dels veïns de la Rambla. Perquè l’any 2012 havia estat l’organitzador d’un referèndum per opinar com volíem que fos la Rambla. Però ja no m’han convocat més, ni tampoc ens van convocar a la presentació que es va fer del nou pla especial. Cada sis mesos anàvem a reunions. Ara no ens convoquen.
—Què en penseu, del pla que s’ha presentat?
—Els veïns ens hem assabentat del pla per la premsa. L’excusa que ens han donat per a no haver-nos convocat és que potser havíem canviat de telèfon… Per convocar-me al jutjat van trobar la meva adreça, per a la reunió no. Tot i això, els veïns ens vam reunir i vam fer-ne una valoració. La principal i més important és el que no hi surt: la nit. És el problema més greu. La mateixa regidora, en una reunió del pla Cor que es va fer a Elisava, arran d’una pregunta meva va admetre que la Rambla a la nit és l’assignatura pendent del districte. Ho va dir així, literalment. En canvi, ara treuen el pla especial i de la Rambla i de la nit ni se’n parla. Només hi surt la Rambla de dia, que també té els seus problemes, però per als veïns els problemes més greus són els de la nit, i aquests no s’esmenten. Si aquest és el pla, vol dir que no pensen fer res per arreglar-ho.
—Des de Roberto Saviano a Itziar Gonzàlez, han denunciat que la Rambla de Barcelona és un lloc on la màfia va arrelant.
—Si la gent sabés l’estructura que té actualment el comerç a la Rambla s’alarmaria. Penseu que gairebé totes les botigues de ‘souvenirs’ són de la mateixa gent, els restaurants de la mateixa gent… Això que passa és molt preocupant. Van fer públic a bombo i plateret que paralitzaven l’atorgament de llicències a la Rambla i no és cert. Hem vist com s’obria un restaurant turc on hi havia una joieria. Ho hem denunciat i ens han dit que amb sort d’aquí a un any aconseguiran tancar-lo. Les normes aquí són paper mullat. El problema gran de la Rambla és que és inútil fer normes: no es compleixen. I de nit això és el ‘far-west’; a la nit pots fer-hi el que vulguis.
—La nit i el dia tenen normes diferents?
—Són dues Rambles diferents que no tenen res a veure. Són al mateix lloc geogràfic però no són iguals. Tots els plans que es fan aquí són entre l’Associació de Veïns i comerciants, que a l’hora de la veritat són entre els comerciants i la regidora; i només tenen en compte la Rambla de dia, que té problemes importants, també, però això no justifica que esquivin la situació tan greu que hi ha a la nit.
—La desaparició dels veïns afavoreix la degradació?
—I tant, que l’afavoreix. Ara som quatre gats perquè s’ha anat buidant de veïns i s’ha omplert de pisos turístics. No ens podem comparar amb els pisos de la Barceloneta; allà quan convoquen són un miler perquè encara hi viu molta gent.
—El tancament de les botigues antigues també fa que tot empitjori.
—Hi havia un comerç que sostenia el barri. Si retires aquest pal de paller es comença a enfonsar tot d’una manera implacable. És la teoria del vidre trencat: una casa es tanca, es trenca el vidre, després si aboquen les escombraries, i molt ràpidament aquell lloc es degrada. El problema és allò que no ha fet l’ajuntament. Fa vint anys que se sabia que canviaria la llei i no s’ha fet res. I no s’ha pensat cap acció de suport al comerç tradicional de la ciutat. Ara surt als diaris que s’oferiran locals municipals. Ara el mal ja és fet.
—Els veïns teniu por?
—Sí, hi ha por. Hi ha antecedents de casos d’assetjament immobiliari molt bèsties i la gent té por. Pensa que hi ha escales amb un veí o dos i la majoria dels altres habitatges són pisos turístics. No voldria pensar que l’objectiu d’aquest requeriment és fer més por i que callem.
—Callareu?
—Si convé farem de gals irreductibles, però segur que no callarem. Ens desespera que qui ens hauria d’ajudar no ens ajudi, sinó que ens vagi en contra. La Itziar González va intentar fer net i ho va pagar car. No li van deixar acabar la feina. Hi ha organismes de l’Ajuntament de Barcelona que no funcionen: la guàrdia urbana i la unitat de llicències i inspecció. Teòricament, tenen un control polític, però crec que ni se n’adonen.
—Voleu dir?
—No ho sé, potser miren cap a una altra banda.
