01.01.2015 - 06:00
L’agenda és gairebé un element tan tradicional i propi del canvi d’any com ho són els galets per Nadal. Bé, potser no cal exagerar. Però és ben cert que la llibreta-calendari té efectes més pràctics que no la menja nadalenca. Bé, potser torno a exagerar. Deixem-ho córrer. En qualsevol cas, quan arriben els dies previs a Cap d’Any alguns passem estones a les llibreries mirant de descobrir aquesta companya per a dotze mesos. En Josep Maria Espinàs, observador avançat de la quotidianitat, va identificar aquest valor incontestable de l’agenda i va fer aquesta cançó que avui ens presenta recitada en Celdoni Fonoll, cantant, rapsode i patriota insubornable. Fonoll ens ofereix aquestes festes un poema recitat per a cada dia assenyalat (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis). Vegeu el vídeo de Fonoll recitant la cançó d’Espinàs:
L’agenda
Vaig comprar-me una agenda
el primer de gener,
per saber cada dia
el que havia de fer.
Déu meu si n’hi trec de suc!
Jo treballo, treballo
com un ruc.
Apuntar-hi les hores
que he de telefonar,
els clients que visito,
venciments a pagar.
Això sí que és un invent!
Amb l’ajut de l’agenda
jo vaig fent.
El diumenge a la tarda
vaig anar a Montjuïc
vaig trobar-hi una noia
i vam fer-nos amics.
Vam quedar per l’endemà.
Com que no era una feina
no m’ho vaig apuntar.
I per més que m’hi esforço
no sé l’hora ni el lloc
i ara veig que una agenda
em serveix de ben poc.
Potser sí que em farà ric.
Més valia ser pobre
a Montjuïc.
Josep Maria Espinàs
Disc ‘Espinàs canta les seves cançons I’ (1962)