Les llengües europees que es poden morir aquest 2015

El lingüista Christopher Moseley ha elaborat fa poc un mapa detallat de les llengües europees en perill d’extinció. Són llengües parlades, en molts casos, per menys de deu persones i aquest any 2015 podríem veure com s’acaben morint, perquè els parlants ja són molt grans. El livonià (Letònia), el karaïm (Ucraïna) o el corfiota (Grècia) en serien exemples. Segons el científic, autor de l’atles de les llengües del món en perill de la UNESCO, a Europa es parlen dues-centes llengües repartides en cinquanta països.

La llista de les llengües a punt de desaparèixer l’encapçala el livonià, a Letònia, llengua que no parla ningú habitualment. Només s’han trobat una cinquantena de persones que el tenen de segona llengua. En segon lloc, la llengua karaïm, parlada per sis persones a Lituània, i en tercer lloc el sami de Ter, parlada per vuit ciutadans a Rússia. El corfiota és una llengua que es parla a l’illa grega de Corfú, té vinculacions amb el venecià, i només la parlen deu persones. La resta de llengües que no arriben al centenar de parlants inclou el sami d’Ume (Suècia, 10 parlants), el sami de Pite (Suècia, 20 parlants) i el vòtic (Rússia, 20 parlants). La llengua amb més parlants que es considera en perill és el picard, parlat a la Picardia, al nord de França, per 700.000 persones. S’ha de destacar que dins l’estat francès hi ha 26 llengües en perill d’extinció.

Moseley distingeix entre llengües en greu perill d’extinció i llengües en perill crític. Les primeres són parlades per avis, però els pares només les entenen i no les parlen als néts. Les segones, ni això: només són parlades pels avis, i no sempre, i la generació dels pares ni les entenen. En aquest estudi, publicat a la pàgina Go-Euro, no es considera la llengua catalana en perill, ni tampoc l’èuscar.

‘Parlants de llengües grans: us necessitem‘, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

(Mònica Barrieras, Pere Comellas, Montserat Cortès-Colomé, Alicia Fuentes-Calle, M. Carme Junyent )