04.01.2015 - 06:00
El lingüista Christopher Moseley ha elaborat fa poc un mapa detallat de les llengües europees en perill d’extinció. Són llengües parlades, en molts casos, per menys de deu persones i aquest any 2015 podríem veure com s’acaben morint, perquè els parlants ja són molt grans. El livonià (Letònia), el karaïm (Ucraïna) o el corfiota (Grècia) en serien exemples. Segons el científic, autor de l’atles de les llengües del món en perill de la UNESCO, a Europa es parlen dues-centes llengües repartides en cinquanta països.
La llista de les llengües a punt de desaparèixer l’encapçala el livonià, a Letònia, llengua que no parla ningú habitualment. Només s’han trobat una cinquantena de persones que el tenen de segona llengua. En segon lloc, la llengua karaïm, parlada per sis persones a Lituània, i en tercer lloc el sami de Ter, parlada per vuit ciutadans a Rússia. El corfiota és una llengua que es parla a l’illa grega de Corfú, té vinculacions amb el venecià, i només la parlen deu persones. La resta de llengües que no arriben al centenar de parlants inclou el sami d’Ume (Suècia, 10 parlants), el sami de Pite (Suècia, 20 parlants) i el vòtic (Rússia, 20 parlants). La llengua amb més parlants que es considera en perill és el picard, parlat a la Picardia, al nord de França, per 700.000 persones. S’ha de destacar que dins l’estat francès hi ha 26 llengües en perill d’extinció.
Moseley distingeix entre llengües en greu perill d’extinció i llengües en perill crític. Les primeres són parlades per avis, però els pares només les entenen i no les parlen als néts. Les segones, ni això: només són parlades pels avis, i no sempre, i la generació dels pares ni les entenen. En aquest estudi, publicat a la pàgina Go-Euro, no es considera la llengua catalana en perill, ni tampoc l’èuscar.
‘Parlants de llengües grans: us necessitem‘, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
(Mònica Barrieras, Pere Comellas, Montserat Cortès-Colomé, Alicia Fuentes-Calle, M. Carme Junyent )
