28.12.2014 - 22:32
La selecció catalana i la selecció basca de futbol han empatat a un gol aquest vespre a Bilbao. En un partit commemoratiu del primer que van disputar ara fa cent anys en aquest mateix estadi –ara modernitzat– de San Mamés, els dos equips han disputat un matx distret sense ser espectacular, amb ocasions per a ambdós bàndols. Fins aquí, la crònica esportiva del partit. Els amistosos no donen per a gaire més. Com repeteix unes quantes vegades Johan Cruyff en el documentari ‘L’últim partit’, l’objectiu més important és no lesionar-se. Per ser fidels a la veritat, cal afegir que Cruyff també animava els seus jugadors a xalar i a ser conscients que defensaven una llengua i un país, és cert.
Però si alguna cosa hem après amb els anys i amb les vegades que hem reivindicat l’oficialitat de les seleccions catalanes és que seria molt més gratificant de defensar la llengua i el país al Mundial del Brasil o a l’Eurocopa de torn que no pas tot passant fred el dia dels Innocents a Montjuïc o on sigui. Amb les seleccions esportives, com amb el català a Europa i tantes altres coses, ens ha costat una mica, però al final ho hem entès: si ets un estat, formes part del club; si no, no. Si ets un estat, tens seleccions nacionals, idioma oficial i et reben la Merkel i l’Obama de tant en tant. És igual si ets gran com França o petit com Malta: si ets estat, ets. Si no ets estat, que els eurodiputats catalanocèntrics vagin fent peticions a Brussel·les i que el poble signi manifests i faci cadenes humanes.
La bona notícia, doncs, és que Catalunya ho ha entès. Encara que els jugadors surtin al camp amb la pancarta de ‘Una nació, una selecció’, o un ‘One country, one team’ més internacional els bascs, sabem que perquè això sigui possible cal passar prèviament pel dret de decidir i la independència. La darrera vegada que Catalunya va visitar San Mamés, l’any 2007, la fruita era molt menys madura que avui. Han passat només set anys, però ara sabem que essent tossuts no n’hi ha prou, també cal ser independents.
Set són també els carrers famosos del barri vell de Bilbao on, durant el dia d’avui, molts dels cinc mil afeccionats catalans que han viatjat al País Basc s’arreceraven de la pluja i el fred en alguna de les tavernes que servien ‘pintxos’ i cervesa de manera incansable. També són set els gats del ‘gaztetxe’ Zazpi Katu, que resisteix els intents de desallotjament com a bon gat ple de vides i que aquesta tarda ha aplegat els afeccionats amb cançons d’Obrint Pas i de Kortatu.
Posats a fer i a no ser del club dels qui també juguen a futbol quan fa bon temps, certament és molt millor jugar contra el País Basc que no contra seleccions de mercenaris. Val més jugar contra una selecció amb què comparteixes l’objectiu principal i que permet que les dues afeccions converteixin el partit i les hores prèvies en una gran festa. Estelades i ‘ikurrinyes’ han conviscut durant tot el dia pels carrers de la ciutat com ho feien els idiomes dels respectius països, Miquel del Roig ha cantat a l’envelat de l’Arenal i la gent feia fotografies als grafits de ‘Amnistia’ que omplen la ciutat. També cal destacar que el president Mas ha volgut assistir al partit i reunir-se amb el seu homòleg, cosa que el president Montilla no va fer el 2007.
En resum: un bon partit de futbol sense res més en joc que la il·lusió de defensar els colors del país, una reivindicació política de baixa intensitat, sense grans manifestacions ni pancartes diferents de la resta d’anys i una bona ocasió per a molts catalans de passar uns quants dies en una terra amiga. La cosa més important, com deia un dels joves bascs que hi havia al Zazpi Katu: ‘Guanyi qui guanyi, ja hem guanyat tots dos. I ells han perdut.’
