01.01.2015 - 06:00
Avui entra en vigor la polèmica llei espanyola de propietat intel·lectual, que la majoria del PP va permetre que tirés endavant al congrés. Aquesta norma introdueix unes quantes novetats que afecten als internautes. Abans i tot de l’entrada en vigor ja es van notar aquests efectes, amb mesures ben cridaneres: el tancament de Google News als mitjans espanyols per la inclusió de d’una taxa als agregadors de notícies, i el tancament d’algunes de les webs de descàrrega i visionat de films i sèries en línia més populars, per l’enduriment de les sancions per la difusió d’aquests continguts.
La primera mesura, coneguda com el ‘canon AEDE’, per l’Associació Espanyola d’Editors de Premsa, que volien rebre una compensació econòmica pel fet que Google fes negoci amb els seus continguts. Aquests diaris, els principals diaris espanyols, van aplaudir aquesta mesura de la nova llei. Però ara s’han posat les mans al cap, perquè la decisió de Google de tancar el servei de notícies pot tenir molt males conseqüències: la desindexació de les seves notícies pot implicar una caiguda en picat de l’audiència que tenen a internet.
I així ha estat: segons el portal GigaOm: durant les primeres hores del tancament de Google News a Espanya, els mitjans espanyols van experimentar una perceptible davallada de trànsit. Amb les dades a l’abast del servei d’anàlisi d’audiències Chartbeat, la caiguda fou de quasi un 15%.
A quines webs més pot afectar aquesta mesura? Queda per veure si una web com la popular Menéame també haurà de pagar per l’enllaç de continguts de diaris. Això no se sabrà fins aquesta primavera, quan s’aprovi el reglament que ha de concretar-ho; essenecialment, el dubte és si una web com Menéame és un agregador, com Google News, i, per tant, hauria de pagar la taxa, o bé una xarxa social, com Facebook i Twitter, que en queden exempts.
En una entrevista de VilaWeb, el cofundador de Menéame, Benjamí Villoslada, deia: ‘Advocats com ara David Maeztu recorden que el cànon AEDE és una llei que, tal com s’ha redactat, no es podrà aplicar mai perquè diu que fa pagar un cànon per l’emissió pública d’obres. I hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la UE que diu que per posar en públic una cosa has de fer justament això, fer-la pública. Però si una cosa ja és pública abans, no la pots pas fer pública. Per exemple, si El País publica els seus articles en obert, tu no els poses pas en públic, perquè ja ho eren. Els posaríem en públic efectivament si fossin tancats i els obríssim. Això sí que seria difusió pública d’una obra privada. Menéame —i Google News i tots els agregadors— no ho posen pas en públic, perquè ja ho era. Aquest és un taló d’Aquil·les prou important de la llei.’
Setge a les webs amb enllaços a sèries i films
Una altra de les mesures que ha tingut més conseqüències és la que preveu un enduriment notable de les sancions per als qui ajudin a difondre continguts protegits amb drets d’autor. La nova llei preveu que es puguin sancionar els responsables de webs en què hi hagi enllaços a continguts no autoritzats, fins i tot si aquests enllaços no els han posat ells, sinó usuaris externs: per exemple, per mitjà de comentaris de lectors. Les sancions poden arribar fins a mig milió d’euros.
A més, la llei suggereix una modificació de la llei d’enjudiciament civil per la qual es pugui arribar a demanar informació a una web de difusió de continguts sobre un usuari d’aquests serveis. I el govern espanyol ja treballa per reformar el codi penal que convertiria aquestes infraccions en delictes penals, amb penes que poden arribar a sis anys de presó.
L’amenaça de sancions dures va fer que els responsables de SeriesYonkis tanquessin la web i que els de Series.ly anunciessin que aquest mes de gener ja haurien retirat els enllaços a sèries que fins ara han anat oferint: ‘Series.ly continuarà funcionant perquè puguis organitzar tots els teus continguts preferits, llegir les millors crítiques dels altres usuaris, recomanar continguts als teus amics i accedir a tot allò que la llei no prohibeixi.’
‘Espanya contra internet’
En un article recent a The New Yorker, un analista polític de l’Electronic Freedom Foundation (EFF), Jeremy Malcolm, deia, sobre les mesures previstes en aquesta llei de propietat intel·lectual: ‘Quan esdevé il·legal per als agregadors d’enllaçar lliurement les notícies de webs en obert, tot és molt més fàcil per a aquells que voldrien prohibir una altra mena d’enllaços, com ara els enllaços a vídeos de contingut polític a YouTube.’
