Joan Carreras, nou premi Sant Jordi

Joan Carreras (Barcelona, 1962) és el nou premi Sant Jordi de les lletres catalanes, amb la novel·la ‘L’àguila negra’. El guardó és dotat amb 60.000 euros i el publica l’editorial Proa. Carreras és autor de novel·les com ara ‘Carretera secundària’ i ‘Cafè Barcelona’ (destacada amb el premi Ciutat de Barcelona d’enguany), totes dues publicades a Proa. El Sant Jordi s’inscriu en la vetllada literària de la Nit de Santa Llúcia que convoca Òmnium Cultural.

Enguany la collita de premiats és destacada: hi ha també la dramaturga Lluïsa Cunillé, guanyadora de la primera convocatòria del premi Frederic Roda de textos teatrals, amb ‘Boira’; el poeta Hilari de Cara, premi Carles Riba per ‘Refraccions’; i el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, atorgat a Maria Mercè Cuartiella per ‘Gent que tu coneixes’.

Un Sant Jordi de pes

Joan Carreras, periodista i guionista de televisió, fa gairebé vint-i-cinc anys que va començar a publicar i ja té publicades cinc novel·les. En aquests darrers anys s’ha guanyat el reconeixement de la crítica, i ara amb el Sant Jordi podrà eixamplar el nombre de lectors. Això s’han trobat els premiats d’aquests darrers anys: Vicenç Pagès Jordà (l’any passat amb ‘Dies de frontera’) i Màrius Serra (amb ‘Plans de futur’), dos escriptors que comparteixen generació amb el premiat d’enguany.

Al premi s’hi han presentat enguany trenta-dos originals.

Marta Nadal, representant del jurat, ha dit que era una novel·la important, perquè contenia molta veritat, que entrava en el lector sense fer soroll però que a mesura que es llegia s’anava fent més gran.

Carreras ha explicat: ‘Fa més de vint anys que vaig començar a publicar a Quaderns Crema, amb en Jaume Vallcorba i en Jordi Cornudella, i d’aleshores ençà no m’havia presentat mai a cap premi literari. Però amb ‘L’àguila negra’ tenia motius per a pensar que era una obra que tal vegada podria interessar al jurat del Sant Jordi.’

Sobre el llibre, ha dit: ‘És la història d’un barceloní, un metge estomatòleg, un dentista de Barcelona. I és una història d’amor passional, que es troba enllaçada amb la cançó que cantava Maria del Mar Bonet, “L’àguila negra”, que d’aquí ve el títol de la novel·la. Aquest home, que ja és gran, amb els anys ha acumulat una colla de deutes emotius amb les dues dones que se l’han estimat durant la vida i que ell ha provat d’estimar. I hi ha tota una història passional, en què per primera vegada sóc explícit relatant escenes de sexe.’

I continua, encara: ‘Però de fet la novel·la és la història d’una persona. Això volia fer: una vida sencera. Marià Solvell, que així es diu el protagonista, és nascut l’any 1943 i jo començo a relatar la seva història quan té uns vuit anys, coincidint amb la vaga de tramvies del 1951, i fins a l’actualitat. L’home fa un repàs de la història del país, però la novel·la no té cap intenció documentalista. Hi apareix l’execució de Puig Antich, per exemple, però ell no ho viu pas de prop, sinó al contrari, els fets passen pels ulls d’uns personatges que són lluny dels herois antifranquistes; més aviat són gent que es va anar adaptant a les circumstàncies, i que se’ns mostren avui mancats d’ambició i d’entusiasme. “L’àguila negra” és una novel·la sobre l’entusiasme.’

I ha acabat dient: ‘No em prenc el premi com la conquesta d’un cim, que ho és. Me’l prenc com un desafiament, el desafiament de fer encara millor la següent novel·la, que començaré a escriure l’any que ve.’

Hilari de Cara, al descobert

Hilari de Cara (Melilla, 1945) voreja els setanta anys i té una carrera literària ben interessant, sobretot dedicada a la poesia, però també amb una novel·la, ‘Un llac en flames’, publicada a Quaderns Crema l’any 2009. Com a poeta gairebé ho ha publicat tot en editorials de les Illes Balears i és molt poc conegut al Principat. Es va establir a Manacor l’any 1967 i és llicenciat en història moderna i contemporània per la UB i doctor en filologia catalana per la UIB. Dedicà la seva tesi doctoral a la literatura catalana postmoderna i a l’obra narrativa de Quim Monzó. Entre els llibres de poemes que ha publicat, es destaca ‘Absalom’ (El Gall Editor, 2006) i ‘Via Bàltica’ (Denes, 2012).

Aquest premi Carles Riba, que ha obtingut amb ‘Refraccions’, és una porta que se li obre per a eixamplar lectors. Hilari de Cara se sent molt content del premi, que diu que és el més prestigiós, ‘el que tothom somnia guanyar qualque dia’. I explica del llibre i del moment que vivim: ‘Aquest ha estat un any important per a viure amb els altres. I aquest és un llibre perquè visqui amb els altres. Catalunya ha fet un pas de gegant cap a la llibertat, i esper que el 2015 sigui el de la independència. Tot i que no és un llibre polític, esper que aquest llibre acompanyi la gent que enguany ha fet aquest clam cap a la llibertat.’

Continua: ‘El llibre, que podria haver escrit un filòsof, pretén deixar que les coses oblidades de tan vistes, soterrades en un oceà d’indiferència, colgades sota un toll d’oli, que es manifestin, i que en resulti l’estupor.’ Hilari de Cara va fer una llarga estada als Estats Units, primer a Washington i després a Nova York, on feia classes d’història universal i traduïa per a l’ONU. D’aquesta estada diu que en va treure un contacte més directe amb una certa literatura nord-americana. Va dirigir la col·lecció “Varoic” de Documenta Balear sobre literatura nord-americana contemporània, on va publicar Joyce Carol Oates, Peter Carey, Henry James… I assegura que cap d’aquests llibres no va tenir ni una sola ressenya a la premsa del Principat.

De la construcció de l’Europa contemporània, que oblida els ciutadans

Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961) també comparteix generació amb Joan Carrera, però són trajectòries diferents. Cunillé és una dramaturga destacadíssima del panorama teatral català i segurament internacional. Fa més de vint anys que diversos premis li reconeixen el talent. Ha aconseguit el primer premi Frederic Roda, per l’obra ‘Boira’, que editarà l’Institut del Teatre, un premi convocat juntament amb l’Associació Dramàtica de Barcelona. S’hi han presentat cinquanta-quatre originals. El premi és dotat amb 20.000 euros.

Frederic Roda Fàbregas, fill del director i crític Frederic Roda i portaveu del jurat, ha resumit l’obra amb aquestes paraules: ‘El comunisme ens va expulsar de la vida i el capitalisme ens expulsarà del món.’ Com ja és sabut, Lluïsa Cunillé no concedeix entrevistes ni parla amb els mitjans. Ha llegit una nota breu apel·lant a la decisió de no parlar d’ella ni de la seva obra. De manera que tot allò que s’ha explicat de ‘Boira’ ha estat a través de Roda: ‘L’obra parla de la construcció de l’Europa contemporània oblidant-se dels seus ciutadans. És una història que gira entorn de cinc personatges i se situa en un país de l’Europa de l’Est, prop de Berlín. Un dels personatges és un astronauta soviètic que és a punt d’anar a l’espai. Però la sobtada caiguda del mur de Berlín li estronca el viatge espacial. I és que aquest canvi, del sistema comunista al sistema capitalista, transformarà la vida d’aquests ciutadans.’

La vida quotidiana que no té res de normal

El premi Mercè Rodoreda de contes ha estat concedit a Maria Mercè Cuartiella (Barcelona, 1964), autora que avui es troba instal·lada a Figueres. És un pèl més jove que els autors anteriors, però es manté en la dècada dels seixanta. Els contes de Cuartiella es decanten pel realisme i la quotidianitat: mostren circumstàncies, personatges i espais pròxims. L’escriptora considera el relat com un gènere difícil, que assimila a un canó de llum que posa el focus sobre un tros de vida.

Infantil i juvenil

El premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per a Lluís Prats Martínez (Terrassa, 1966) per la narració ‘Hachiko. El gos que esperava’. El publicarà la Galera. És una història basada en un fet real ocorregut al Japó, sobre un gos que durant deu anys va anar a esperar a l’estació de tren el seu amo, després d’haver-se mort. El relat acaba girant entorn de la complicitat de la gent de l’estació que cada dia observa la lleialtat de l’animal.

I el premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil ha estat concedit a Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) per l’obra ‘Un fill’, on l’autor es fica a la pell d’un nen de nou anys. Palomas explica que en Guillem, el protagonista, té molt de la seva pròpia història, però des del seu jo d’avui. I considera que és una novel·la sobre la innocència.