22.12.2014 - 09:51
El jutge del cas Urdangarin, José Castro, ha ratificat l’obertura de judici oral a la infanta Cristina de Borbó per dos delictes fiscals que va avalar la secció primera de l’Audiència Provincial de Palma el 7 de novembre passat, en què es deia que ‘hi havia sobrats indicis per a encausar-la’. La germana del rei Felipe VI es convertirà així en el primer membre de la Casa Reial espanyola que s’asseurà al banc dels acusats de la història i s’encara a una pena que podria arribar als quatre anys de presó.
El jutge creu que Cristina de Borbó ha d’ésser jutjada en un tribunal com a cooperadora necessària en els dos delictes fiscals, el 2007 i 2008, de què s’acusa el seu marit, Iñaki Urdangarin.
El judici podria tenir lloc la segona meitat del 2015 a l’Audiència de Palma. Castro li demana 2,6 milions d’euros de responsabilitat pecuniària. La infanta s’asseurà al banc dels acusats amb setze persones més: Iñaki Urdangarin, Diego Torres, Ana María Tejeiro, Marco Antonio Tejeiro, Jaume Matas, José Luis Ballester, Juan Carlos Alia, Miguel Ángel Bonet, Gonzalo Bernal, Luis Lobon, José Manuel Aguilar, Elisa Maldonado, Jorge Vela, Mercedes Coghen, Miguel Tejeiro i Salvador Trinxet.
En la seva llarga interlocutòria, de 150 pàgines, el jutge Castro reprodueix interlocutòries prèvies tant seves com de l’Audiència de Palma i els escrits d’acusació. Per justificar l’enviament a judici de la infanta, Castro recorda que la seva imputació ha estat “profusament fonamentada”, molt més de l’habitual i també molt més que en la resta d’imputats en el cas. També recorda que la interlocutòria d’imputació va ser molt argumentada i no pas fruit de cap obsessió del mateix jutge, i que se li han donat més garanties que a altres imputats.
De fet, el jutge es planteja per què la fiscalia demana l’arxivament de la causa contra la infanta Cristina, i no pas contra Ana María Tejeiro, dona de Diego Torres, i altres imputats que estarien en una situació processal similar.
Castro fa referència a nombrosos textos legals sobre l’acusació popular i recorda que en cap cas s’exigeix que sigui directament afectada o que no pugui actuar si no ho fa la fiscalia o la part directament afectada, com estableix l’anomenada ‘doctrina Botín’. Castro es posiciona en contra d’aquesta doctrina i fa seu els arguments dels vots particulars de magistrats del Suprem.
A més, destaca diverses diferències entre els dos casos. En el judici contra Emilio Botín, l’advocacia de l’estat va demanar l’arxivament total del cas en no sentir-se perjudicada, però en el cas Nóos sí que demana el judici contra diversos imputats. Igualment, recorda que una decisió posterior del Suprem, pel cas Atutxa, va matisar la primera decisió i va permetre continuar el judici només amb l’acusació popular, atenent el suposat interès públic del cas. Així, considera que el frau fiscal té interès general per la ciutadania, perquè afecta a tots els contribuents.
Per tot això, confirma la decisió de l’Audiència de Palma i decideix continuar el procediment i enviar a judici a 17 acusats, entre els quals destaquen els ducs de Palma, el matrimoni Torres-Tejeiro, germans d’Ana María Tejeiro, empleats i col·laboradors de Nóos, l’expresident balear Jaume Matas, i alts càrrecs tant balears com valencians. El jutge també fixa una fiança de 2,6 milions per a la germana del rei, 14,9 per al seu marit, 15,8 per a Diego Torres i la seva esposa, i 3,5 milions pera Matas i dos dels seus alts càrrecs, entre altres.
