22.12.2014 - 06:00
Just abans de la crisi, l’àlbum il·lustrat travessava un moment dolç. Autors i il·lustradors de qualitat oferien àlbums que es consolidaven en el mercat interior i, a més, havien començat a internacionalitzar-se. Cinc anys després, s’ha afermat aquesta internacionalització? En parlen alguns editors especialitzats, que situen l’àlbum il·lustrat en un espai central de l’edició infantil, entre més raons perquè se sap adaptar al canvi de paradigma dels nous lectors.
L’àlbum il·lustrat, adaptat als temps canviants
‘L’àlbum il·lustrat és una peça fonamental que avui sosté la literatura infantil’, explica Ricard Peris, editor d’Andana, ‘sobretot perquè el llibre educatiu ha baixat i amb la crisi ja sabem que el sector viu una situació complicada. I si no que ho demanin als autors de literatura infantil i juvenil que s’han constituït al voltant de la plataforma Autors en Perill d’Extinció, per denunciar la socialització del llibre literari a les escoles’. Continua Peris: ‘Però, tornant a l’àlbum il·lustrat, crec que s’ha situat en un espai central, com una de les fonts més importants del llibre infantil. I això perquè en aquest món que canvia de paradigma, anant del paper al digital, l’àlbum il·lustrat ha sabut trobar i potenciar tot allò que no té ni pot oferir una tauleta digital.’
I afegeix encara: ‘En el món d’avui, la cultura de la imatge cada vegada té més adeptes. Els còmics, per exemple, que hi havia qui deia que anirien desapareixent, s’han reforçat. I hem de tenir en compte que els lectors infantils han canviat la manera de llegir per l’efecte de les xarxes socials. Per això es dóna prioritat a la il·lustració. En aquest món on mana la imatge, l’àlbum il·lustrat també transmet unes emocions que ara com ara no es poden aconseguir amb una tauleta. Perquè passar una pàgina de paper és gairebé com obrir una porta, s’assembla a la contemplació d’un quadre en un museu.’
‘Però, és clar, cal fer bons llibres il·lustrats, que expliquin una història, amb un inici, un nus i un desenllaç. En aquest sentit, nosaltres hem tingut molta sort de trobar els àlbums d’Oliver Jeffers. Són llibres que conten històries i atrapen els petits lectors. Fer una bona edició dels llibres també és important, perquè amb la crisi els lectors s’han tornat més exigents. Per això és important el tipus de paper (el tacte també aporta emoció), i els recursos del llibre com a objecte. D’aquest elements, n’hem de tenir molta cura per continuar fidelitzant el paper. Hem de mantenir els punts forts que té el llibre en paper. Hem d’apostar pel llibre com a objecte.’
La internacionalització es consolida
L’àlbum il·lustrat viu un bon moment al país, però s’ha aconseguit internacionalitzar? Segons que explica Gonçal López Pampló, director editorial del grup Bromera, que inclou en infantil i juvenil els segells Bromera, Tàndem i Animallibres, ‘és un moment d’alt nivell creatiu i exportem força, tot i que autors i il·lustradors haurien de ser encara més ben considerats. Però sí que exportem, i tant! Cada any publiquem àlbums que portem a la fira de Bolonya, la més important del món en l’àmbit del llibre infantil i juvenil, i en venem els drets a uns altres països. Un exemple: “Cara de pardal”, de Rosio Bonilla, s’ha venut al Canadà i aviat el podríem vendre a la Xina i a algun altre país. Els àlbums il·lustrats fets per autors d’aquí tenen interès a fora: l’associació americana de sociologia va estar molt interessada en “La por del passadís” de Sergi Portela i Raimon Portell. Tot i que al final no va sortir, trobo que aquest interès és molt significatiu. I un altre exemple: la col·lecció “Els animals del jardí”, de Gemma Armengol i Òscar Julve, l’hem venuda a la Xina.’ I conclou: ‘L’àlbum il·lustrat és de gran importància per al sector. Potser no ho és en el conjunt de la facturació, on són determinants les recomanacions de l’escola, però és una lectura que no passa per l’escola, que compren el pares, i cal ser molt curosos.’
Un fenomen: els llibres sobre les tradicions per a nens de 2 a 5 anys
Iolanda Batallé, de la Galera, s’enorgulleix dels cinquanta-un any de l’editorial i la política d’autor que s’ha fet, especialment els darrers sis anys en què ha estat al capdavant: ‘És un fet troncal a la Galera. Dels dos-cents títols que publiquem cada any, el 70% són d’autors del país. El 90% del meu temps el dedico a vendre els meus autors a uns altres països i això tant serveix per als de literatura infantil com per als de juvenil. Per exemple, els llibres de Josep Lluís Badal, “Els llibres d’A” o bé la sèrie de Jan Plata, els hem venuts a quatre països i Atlantyca (que té els drets de Geronimo Stilton, per veure’n les dimensions) els representa a tots els països d’Orient. Així mateix, Right People, que és la millor agència literària infantil i juvenil del món, representa Badal, que és l’únic autor de l’agència que no és anglosaxó. I la sèrie d’Elvis Riboldi també s’ha traduït a tres països. I el llibre “Els límits de la vida” de David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell, l’hem venut a Alemanya (Hanser), Itàlia (Salani) i sis països més hi estan interessats.’
‘Però si ens centrem en el llibre infantil, el gran fenomen (que després unes altres editorials han seguit, com és lògic) són els llibres de Roser Calafell dedicats a les tradicions. L’últim sobre els Pastorets. Només et diré que en cinc anys n’hem publicat cinquanta títols i n’hem venut vora 300.000 exemplars. T’asseguro que no hi ha família a Catalunya que no en tingui un exemplar, d’aquesta col·lecció. Jo diria que el fenomen és de la dimensió de ‘El zoo d’en Pitus’ de fa unes dècades. També cal destacar l’èxit del Patatu, que ara s’ha convertit en un espectacle teatral, i de la sèrie del petit drac Coco.’
