Forcadell, contra el desànim independentista

‘Tinc setanta anys. On i com puc trobar la força per a saltar la tàpia?’ Aquesta va ser una de les més de vint preguntes que van fer ahir a la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, en el col·loqui organitzat per l’assemblea territorial de Gràcia, que es va fer a l’històric Cercle Catòlic d’aquest barri barceloní. Hi havia sobretot gent gran. I gent inquieta, o que detecta que hi ha un cert desànim entre l’independentisme ara que Convergència i ERC, Mas i Junqueras, es mantenen embarrancats. Forcadell, conscient d’aquest estat d’ànim, ahir va mirar de combatre’l. ‘Tranquil, que us posarem l’escala, i saltarem tots junts’, va respondre a aquell senyor.

Aquest és el vídeo de la intervenció íntegra de Forcadell:

‘No vull veure males cares. Això que hem fet ens ha d’omplir d’orgull i il·lusió perquè assolirem la fita col·lectiva més important de la nostra història’, va dir Forcadell. En el discurs, de vint minuts, va aparèixer enèrgica i sense voler deixar cap escletxa a la vacil·lació. No entén que la gent independentista es desinfli, després de tot: ‘Què ha passat ara? Com pot ser que algú s’hagi desinflat? No sou conscients del canvi que hem fet? Fa dos anys i tres mesos Catalunya era una comunitat autònoma i ara serem el proper estat d’Europa. Com pot ser que algú es desinfli? No permetem a ningú que es desinfli. Si esteu cansats, descanseu; si esteu nerviosos, preneu til·la.’

I per què, aquest desànim? Perquè el 9-N va ser possible i va ser un èxit i va fer pujar l’ànim com l’escuma, però l’efecte post-conferències, les desavinences entre uns i altres i la desconfiança mútua, han fet que l’escuma baixés i que es veiés la copa mig buida. Forcadell va mirar de fer veure que la copa és mig plena: ‘Som un país molt estrany, d’alts i baixos: el 9-N a la nit hi havia una eufòria total, i ara la gent diu que es desinfla.. Per què? No ho puc entendre… Els qui vam votar el 9-N ja no hi som, a Catalunya? Els qui vam desafiar l’estat espanyol i vam dir que el Tribunal Constitucional no era el nostre tribunal, no hi som?’

Què farà l’ANC si no hi ha acord?

Entén que ara és el moment que els polítics facin la feina, que anteposin el país al partit (opina que n’hi ha que no ho fan prou), i que es posin d’acord. I està convençuda que es posaran d’acord. Però com, amb una llista unitària, amb llistes separades? Una bona part de les preguntes que li van fer els assistents a l’acte anava en aquesta línia. I ella va recordar que la posició de l’ANC, fixada en el full de ruta de l’entitat i refermada a la recent Declaració de Cornellà defensava una llista unitària. Però va precisar que s’obrien a modificar la posició si la situació política ho requeria. ‘La Decaració de Cornellà defensava la llista unitària, perquè ho deia el full de ruta i perquè en el procés participatiu de les territorials moltes de les respostes anaven en aquesta línia. És clar que es pot reconsiderar tot; si arriba un moment que una candidatura unitària no és possible, es pot reconsiderar. Perquè la cosa més important és l’acord.’

Li van arribar a preguntar si veuria bé una llista encapçalada per ella i per Muriel Casals, i seguida d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras. ‘Jo no la veuria bé. No sé què dirien els altres. Jo dic que ara s’han de posar d’acord. Ells són els nostres representants, els toca decidir a ells.’ I insistia: ‘En el nostre full de ruta defensàvem la candidatura unitària de país. I continuem defensant-la. Però és cert que no vam tancar-nos pas a més possibilitats. Segurament l’acord que arribi ja ens semblarà bé. Si hi arribem i els està bé, hi donarem suport.’

I si no s’arriba a cap acord? L’ANC estaria disposada a fer el pas i presentar una candidatura pròpia, o a impulsar-ne una altra? ‘Si no arriben a cap acord, ja veurem què farem.’ Si s’hagués de fer aquest pas, seria quan hagués constatat, després de festes, que no és possible l’acord entre CiU i ERC; i això ho hauria de decidir el secretariat i, possiblement, també l’assemblea de l’entitat.

Aquestes són totes les preguntes a Forcadell i les seves respostes:

‘Mas passarà a la història com un heroi o com un traïdor’

Forcadell no va descartar, doncs, la possibilitat d’una llista forjada o impulsada des de l’ANC, però va destacar que ara era el moment dels partits. I hi confia? Diu que sí. Un dels assistents li va demanar com veia Mas i Junqueras? Va respondre: ‘Crec que tots dos tenen la voluntat d’arribar a acords. Perquè són conscients del procés que viuen i del paper que hi tenen. Els necessitem tots dos.’ I un altre li va demanar si confiava que Convergència arribaria fins al final. I aquesta fou la seva resposta: ‘Jo crec que sí. Penso que CDC i Mas mai no s’havien imaginat que liderarien aquest procés. No s’ho pensaven i s’hi han trobat. I és cert que Mas actua com el president d’un país que camina cap a la independència. Mas pot passar a la història com un heroi o com un traïdor. Si duu endavant aquest procés, passi què passi, ho farà com un heroi. Si no, com un traïdor. Estic convençuda que durà endavant el procés. A l’ANC, tot allò que ens ha dit ho ha fet.’