18.12.2014 - 06:00
Acord històric entre els Estats Units i Cuba, que ahir van decidir de reprendre les relacions diplomàtiques després de més de cinquanta anys sense diàleg i obrir l’ambaixada nord-americana a l’Havana. Ho van anunciar en sengles compareixences el president nord-americà, Barack Obama, i el cubà, Raúl Castro. Tots dos van agrair al Vaticà, i en concret al papa Francesc, el paper que havia tingut en aquest restabliment de les relacions. Obama va reconèixer que aquests cinquanta anys de viure d’esquena no havien servit de res.
‘El papa Francesc ens ha ensenyat que les coses no podien continuar com fins ara si així no funcionaven —va explicar Obama—. No podem fer allò que s’ha fet durant cinc dècades i que no ha reeixit. Sabem que val més fer la transició d’una altra manera.’ Reconeixia, amb aquests mots, el fracàs de l’estratègia de tots aquests anys, d’ençà que el 1961 els EUA van trencar les relacions diplomàtiques amb Cuba.
Per una altra banda, Raúl Castro deia: ‘És possible de trobar la solució de molts problemes. Com hem repetit moltes vegades, hem d’aprendre l’art de conviure de manera civilitzada.’
La fi de l’embargament
Obama va anunciar que faria que el congrés nord-americà s’impliqués a posar fi a l’embargament, amb un debat obert i directe.
També s’hi va referir Castro, que va demanar als EUA que aturessin el blocatge econòmic, comercial i financer, enormement perjudicial: ‘Hem d’adoptar mesures mútues per a millorar el clima bilateral i avançar en la normalització dels vincles entre tots dos estats. […] I remoure els obstacles que restringeixen els lligams entre tots dos pobles, les famílies o els ciutadans, particularment els relatius a viatges, correu postal directe i telecomunicacions.’
Obama va declarar que avui els EUA trencava les ‘cadenes del passat’. Va voler citar José Martí –que anomenà ‘l’apòstol de la independència de Cuba’– amb aquestes paraules: ‘La llibertat és el dret de tota persona a ser honesta.’ I va cloure el discurs en espanyol: ‘Todos somos americanos.’
Alliberament de presoners
Poc abans de la compareixença dels dos presidents s’havia anunciat l’alliberament del contractista nord-americà Alan Gross. Ha estat empresonat durant aquests últims cinc anys, acusat d’haver intentat bastir una xarxa connectada a internet i sense el control del govern cubà perquè fos utilitzada per l’oposició. En canvi d’aquest alliberament, els EUA han alliberat tres cubans acusats d’espionatge.
Gross, tan bon punt va arribar, també va fer una conferència de premsa, en què va donar les gràcies a tothom qui havia col·laborat en l’alliberament: al president Obama, a tots els membres del congrés nord-americà, a la comunitat jueva i també a les comunitats cristianes i musulmanes que havien pregat per ell.
Va expressar el seu respecte als cubans. ‘De cap manera ells són responsables de les coses que he hagut de suportar’, va dir. També es va manifestar esperançat que Cuba i els EUA abandonessin les polítiques bel·ligerants a partir d’ara.
