Qui mou els fils de Podem a Catalunya?

  • La formació de Pablo Iglesias s'afanya a bastir una estructura al Principat · Repassem quins són els noms més destacats i influents

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Josep Casulleras Nualart

17.12.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Podem té unes grans expectatives a Catalunya. Les enquestes els han arribat a atorgar entre quinze escons i vint al parlament, i la presència que puguin acabar tenint-hi pot influir molt en la balança entre independentisme i unionisme. Per això s’afanya a bastir una estructura a Catalunya que encara no té consolidada. En aquest context, diumenge Pablo Iglesias farà el primer gran acte com a secretari general precisament a Barcelona.

Ara mateix la formació té més avançada l’estructura municipal, i ja hi ha uns quants catalans que han assumit el paper de portaveus o de figures destacades, bé perquè aspiren a una direcció municipal, bé perquè formen part del nucli de confiança de Pablo Iglesias a l’estat espanyol.

Al consell ciutadà, que és l’òrgan executiu de Podem, l’equip de confiança de Pablo Iglesias, hi ha sis catalans. Són aquests:

Raimundo Viejo. Nascut a Galícia, és un politòleg, professor de ciència política a la Universitat de Girona (UdG). Col·labora també amb Guanyem Barcelona, la plataforma política impulsada per Ada Colau i que pot cristal·litzar en forma de candidatura a les municipals del maig amb la possible integració de Podem Barcelona o de Procés Constituent. Viejo ja havia estat vinculat a Esquerra Unida i amb moviments socials del 15-M. A la web de la UdG, ell mateix explica a què es dedica acadèmicament: ‘La meva activitat actual se centra en temes com el federalisme i l’acomodació cultural, les mutacions de la sobirania en l’era global i el que he anomenat política del moviment.’

Gemma Ubasart. Com Raimundo Viejo, és professora de ciència política a la Universitat de Girona. És responsable de la secretaria de plurinacionalitat i de polítiques públiques de Podem. Ha estat professora a la Universitat Complutense de Madrid, d’on va sortir el nucli impulsor de Podem. En la seva activitat política institucional, es destaca el fet d’haver estat regidora de Castellar del Vallès per la formació política L’Altraveu.

Gemma Galdón. Professora de seguretat, tecnologia i societat a la Universitat de Barcelona i directora d’investigació en una empresa dedicada a la innovació tecnològica en aquest àmbit. Col·laboradora en mitjans de comunicació i tertuliana habitual, va arribar a formar part de la llista de Ricard Gomà per ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona. De fet, crida l’atenció que una de les cares més mediàtiques que té Podem a Catalunya no tingui la presència als mitjans que tenen alguns altres portaveus de la formació, com ara Gemma Ubasart i Marc Bertomeu. La presència de Galdón en les tertúlies de ràdio i televisions ha anat minvant últimament, i hom especula si no l’han reservada per a més endavant.

Carlos Jiménez Villarejo. Ex-fiscal anticorrupció, fou elegit eurodiputat per Podem en les eleccions de la primavera passada, però es va trobar forçat a renunciar a l’escó perquè abans de la campanya electoral havia afirmat que hi renunciaria si era elegit. Abans de plegar, hi hagué un estira-i-arronsa amb Pablo Iglesias i el seu nucli d’influència, que li donaren entenent que havia de ser coherent i plegar. Tot amb tot, continua essent una de les cares públiques de Podem i és representant del sector més bel·ligerant contra el dret de decidir dels catalans. Villarejo havia estat pròxim a Iniciativa, però se’n va allunyar perquè aquest partit defensava el dret de decidir de Catalunya i va participar en el pacte per la data i la pregunta del 9-N. Villarejo va tenir un paper destacat en la repressió contra la Crida del 1985, tal com testimonia aquest vídeo.

Beatriz Rilova. És llicenciada en biologia i professora de secundària. Anava a la llista de Podem per a les eleccions al parlament europeu, al número quaranta-sis. Ha estat vinculada amb el moviment social del 15-M i ha participat en la plataforma política Frente Cívico, fundada per Julio Anguita.

Jaume Asens. Advocat de l’àmbit dels drets humans, ha exercit d’acusació en casos de corrupció com el cas Bárcenas i el cas Millet, i ha portat la querella de Podem i de Guanyem en el cas Pujol. És un altre dels ponts més evidents entre Podem i Guanyem: a més de formar part del nucli dur de Pablo Iglesias, també és un dels impulsors de la plataforma política d’Ada Colau a Barcelona. Treballa amb la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i el grup d’investigació sobre exclusió i controls socials de la Universitat de Barcelona (GRECS). Escriu en mitjans de comunicació com ara Eldiario.es i Público.

Amb pressa al Principat

Aquests noms que hem repassat són alguns dels més remarcables i influents ara mateix. Formen part del consell ciutadà de Pablo Iglesias, que té ara un total de seixanta-dos representants, als quals s’hauran d’afegir els disset secretaris autonòmics. Aquests secretaris autonòmics seran els màxims dirigents del partit en cada comunitat autònoma. I el calendari per a designar-los i per a formar els equips directius és el mateix a Catalunya, al País Valencià i a les Illes (com, de fet, a totes les comunitats autònomes: culminarà el 14 de febrer, una vegada s’hagin votat les respectives direccions.

Però els esdeveniments polítics al Principat ja han començat a precipitar les coses a Podem Catalunya, que s’afanya per si hi hagués eleccions avançades al parlament, i en clau plebiscitària, abans de les municipals del maig. Podem, que hi vol concórrer, encara no té prou estructura a Catalunya.

Per això han pensat un pla B, que consisteix a avançar unes quantes setmanes el procés d’elecció de la direcció catalana, perquè es puguin designar unes llistes electorals que siguin a temps de presentar-se a les eleccions. Els cercles de Podem a Catalunya ja fa dies que organitzen assemblees a barris i ciutats. Diumenge passat hi havia convocada la norantena de cercles de Catalunya per a conformar una candidatura al consell ciutadà de Catalunya i per a bastir una candidatura al parlament.

En aquella reunió hi va haver friccions entre dues de les principals candidatures a dirigir Podem Barcelona, però es van acabar acordant uns quants punts sobre els quals s’ha de bastir la llista de candidats a dirigir Podem Catalunya. Hi han començat a posar fil a l’agulla.

Les cares visibles a Barcelona, en plena pugna per la direcció

És en l’àmbit municipal on Podem ha anat agafant més cos, però de manera desigual al Principat, on les ciutats més poblades i més pròximes a l’àrea metropolitana acumulen més adherits. Hi ha desenes de cercles d’àmbit municipal a tot Catalunya, per bé que el de Barcelona és el que centra pràcticament tota l’atenció, per magnitud, per influència i per projecció política i mediàtica.

El procés per a l’elecció de la direcció a l’àmbit municipal ja ha arrencat, i a Barcelona hi ha quatre candidatures. La que encapçala Marc Bertomeu és considerada l’oficialista. Per diverses raons: perquè el nom que té, ‘És clar que podem – Claro que podemos‘, és el mateix que va fer servir Pablo Iglesias en l’assemblea ciutadana que el va designar secretari general; perquè integra dos dels membres del consell ciutadà d’Iglesias, Beatriz Rilova i Raimundo Viejo; i perquè la posició de Bertomeu sobre aliances amb vista a les municipals encaixa amb la d’una altra destacada membre del consell ciutadà, Gemma Ubasart. I el punt principal d’aquesta posició és integrar Podem dins de la candidatura de Guanyem, d’Ada Colau.

La confluència amb Guanyem

Tant Bertomeu com Ubasart han expressat la voluntat que Podem Barcelona sigui present a les eleccions municipals dins de Guanyem. La connexió més evident entre l’una formació i l’altra és Jaume Asens, que és en els òrgans de decisió de totes dues. En la presentació de Guanyem, Ada Colau ja va manifestar la voluntat de confluir amb partits com Podem, la CUP, Procés Constituent i ICV amb vista a les eleccions municipals. Però sobre les últimes declaracions de representants de Podem de presentar-se plegats, no hi ha hagut pronunciaments públics.

Sí que és evident que hi ha una col·laboració estreta entre totes dues organitzacions, amb la participació conjunta en diversos actes. I tampoc no es pot passar per alt l’ovació que es va rebre Ada Colau quan fou presentada per Pablo Iglesias com a convidada en l’assemblea ciutadana de Podem d’ara fa poc més d’un mes.

Les altres tres candidatures

Hi ha tres candidatures més que opten a la direcció de Barcelona, dues de les quals tenen el suport de Jiménez Villarejo, que sembla que voldria marcar més distància amb Guanyem. Són dues candidatures que sorgeixen de barris de la ciutat: ‘Podemos por la Dignidad‘, de Nou Barris, amb la qual Villarejo ha expressat més sintonia, i ‘Participa Barcelona’, de Sant Martí. I la quarta candidatura es diu ‘Barcelona somos tod@s’.

Els qui podran decidir finalment quina és la direcció de Barcelona són els prop de 8.500 inscrits a Podem que hi ha a la capital catalana.

Per municipis, la implantació de Podem és força desigual al Principat, tal com es pot veure en aquest mapa:

Fora de Barcelona, els municipis on té més presència són l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Sabadell, tots amb un miler d’inscrits. A Tarragona, n’hi ha mig miler, igual com a Santa Coloma de Gramenet, Mataró i Lleida; a Cornellà de Llobregat, quatre-cents; a Girona, Reus, Sant Boi de Llobregat, uns tres-cents.

Podem anirà sol a les eleccions catalanes

Podem ja ha deixat clar que es presentaria a les eleccions al Parlament de Catalunya, però que hi aniria sol. S’havia dit que podia ajuntar-se amb la CUP, però tant l’una formació com l’altra van negar de seguida que fos possible, perquè, malgrat alguns punts de coincidència, topaven en la qüestió nacional i en la defensa de la sobirania de Catalunya i del dret de decidir.

 

Més informació: CUP i Podem: les cinc diferències

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem