17.12.2014 - 06:00
L’estelada, la bandera independentista omnipresent aquests últims anys al nostre país, va prendre forma el 1918. Després d’unes quantes versions, l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester la va establir aquell any tal com ha arribat fins ara, amb triangle blau i estel blanc. Un segle més tard, l’estelada blava comparteix protagonisme amb la de l’estel vermell, que va començar a fer servir l’esquerra independentista a la fi de la dècada del 1970. Però n’hi ha unes quantes més, de versions, més minoritàries. I també se’n fan servir fora dels Països Catalans.
Dissabte, per exemple, es ben possible que se’n vegin a la manifestació sobiranista que la plataforma independentista En a tuya man organitzarà als carrers de Saragossa. I no seran segurament estelades catalanes, les que onejaran en aquesta marxa en favor dels drets socials i nacionals de l’Aragó, sinó la versió aragonesa, l’estrelada.
L’estrelada és la bandera que fan servir alguns partits, col·lectius i grups del nacionalisme aragonès en aplecs i manifestacions i consisteix en l’adjunció d’un estel roig al centre de la bandera quadribarrada oficial de l’Aragó (foto 1 i 2). Aquest és el disseny més utilitzat actualment, tot i que sols és documentada de fa poc més de dos decennis.
Molt més antiga fou la versió de Gaspar Torrente, cap del partit independentista Estado Aragonés: inspirant-se en l’estelada catalana de l’època, el 1932 va dissenyar una bandera nacionalista aragonesa amb un estel blanc sobre fons blau al marge superior esquerre (foto 3). D’aquell model, n’hi ha una versió posterior amb estel roig sobre fons groc, utilitzada per grups independentistes d’esquerres (foto 4).
Una bandera molt semblant a l’estrelada de Gaspar Torrente és la creada el 2004 pel renascut Moviment Independentista Sicilià (MIS): en comptes de l’estel, hi ha tres cames flectides i la cara de la Medusa mitològica (foto 5).
La curiosa ‘estelada’ d’Arizona
Encara podem trobar una altra estelada en ús actualment fora del país, però cal saltar a l’altra banda de l’Atlàntic. És la peculiar bandera oficial de l’estat nord-americà d’Arizona (foto 6): consisteix en tretze raigs a la meitat superior, en representació de les tretze colònies originals dels EUA, en què s’alternen els colors de la bandera d’Espanya, en homenatge als primers colonitzadors d’aquest territori. Tot i que aquesta és la versió oficial, com fa notar el lector Xavier Cusidó quan es van començar a colonitzar aquelles terres, al segle XVI, l’única bandera vermella i groga era la catalana, no pas la castellana i menys l’espanyola, posterior. També afegeix que tot de voluntaris catalans van patrullar per la zona el segle XVIII. L’estel de coure al centre, per la seva banda, simbolitza la indústria minera de l’estat i la meitat inferior és un fons blau.
A la capital, Phoenix, per a marcar els indrets d’interès històric se’n fa servir una versió especial, amb cinc barres vermelles en comptes de set.
Notícia relacionada:
L’independentisme sicilià recupera la bandera amb les quatre barres (30-10-2012)
