16.12.2014 - 06:00
Avui Google News deixa d’oferir els enllaços dels mitjans espanyols, arran de l’entrada en vigor imminent de la nova llei de propietat intel·lectual que farà pagar als agregadors de notícies una quota de ‘compensació’ als editors de diaris. La pressió dels grans diaris espanyols ha causat aquest efecte, i ha alertat alguns altres agregadors de notícies, com ara Menéame, que sospesen si tanquen o no. La mesura legal del govern de Rajoy ha tingut impacte en mitjans com The New Yorker, que en un reportatge explica que pot significar un precedent negatiu per a un element fonamental d’internet: l’enllaç.
Vauhini Vara, periodista de The New Yorker especialitzada en negocis i tecnologia, escriu en un article que la llei pot tenir conseqüències que vagin més enllà de si Google News és bo o és dolent per als editors de diaris: ‘La llei preocupa els defensors de la llibertat a internet, perquè sembla que encaixa en un patró més ampli, a Europa, d’accions governamentals que atempten contra allò que s’anomena el dret d’enllaçar.’ Vauhini ho connecta amb la decisió del mes de maig passat el Tribunal de Justícia de la UE, segons la qual els europeus tenien el dret de demanar la supressió dels enllaços amb informació sobre ells que apareguessin en les cerques. És allò que es va anomenar ‘el dret de l’oblit’.
L’autora de l’article cita un analista polític de l’Electronic Freedom Foundation (EFF), Jeremy Malcolm, que recorda que l’enllaç i la citació són fonamentals en la manera com funciona la web: ‘Moltes de les comparticions que apareixen als mitjans socials es fan a través dels enllaços; els periodistes utilitzen enllaços en els articles per a oferir context.’ Malcolm també recorda que al febrer el Tribunal Europeu de Justícia va dictaminar que quan el propietari d’una web enllaçava amb un contingut amb drets d’autor d’una altra web no es cometia pas pas cap vulneració dels drets d’autor. Ara, també recordava, segons l’autora: ‘No hi ha pas cap referència positiva del dret d’enllaçar expressada en cap llei ni en cap acord internacional.’
En aquesta entrevista de VilaWeb, el cofundador de Menéame, Benjamí Villoslada, deia: ‘Advocats com ara David Maeztu recorden que el cànon AEDE és una llei que, tal com s’ha redactat, no es podrà aplicar mai perquè diu que fa pagar un cànon per l’emissió pública d’obres. I hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la UE que diu que per posar en públic una cosa has de fer justament això, fer-la pública. Però si una cosa ja és pública abans, no la pots pas fer pública. Per exemple, si El País publica els seus articles en obert, tu no els poses pas en públic, perquè ja ho eren. Els posaríem en públic efectivament si fossin tancats i els obríssim. Això sí que seria difusió pública d’una obra privada. Menéame —i Google News i tots els agregadors— no ho posen pas en públic, perquè ja ho era. Aquest és un taló d’Aquil·les prou important de la llei.’
Tot amb tot, Jeremy Malcolm, diu la periodista Vauhini Vara, està preocupat pel precedent que pot significar la nova llei espanyola: ‘Quan esdevé il·legal per als agregadors d’enllaçar lliurement les notícies de webs en obert, tot és molt més fàcil per a aquells que voldrien prohibir una altra mena d’enllaços, com ara els enllaços a vídeos de contingut polític a YouTube.’
