13.12.2014 - 06:00
Qualsevol que haja tingut l’oportunitat de veure les imatges del Bilbao Exhibition Center de Barakaldo ple a vessar per al campionat quadriennal de bertsolaris –la cèlebre Txapelketa Nagusia–, no s’haurà pogut deixar de meravellar arran de la popularitat d’un fenomen que semblava condemnat a la reclusió en la reserva folklòrica i que, contra tot pronòstic, ha reviscolat per esdevenir l’espectacle de massa per excel·lència del món euskaldun.
L’estatus actual del bertsolarisme, tanmateix, no ha estat fruit de la casualitat, ni de la seua evolució natural, ni d’un programa institucional generosament finançat. Ha estat la societat civil en conjunt, la que ha aconseguit de convertir-lo en el que ara és: l’expressió cultural basca d’arrel tradicional més important en dimensions, incidència social i projecció internacional. En aquest sentit és absolutament decisiva la creació el 1987 de l’Associació d’Amics del Bertsolarisme (Bertsozale Elkartea) que té dos mil quatre-cents membres, xifra suficientment eloqüent per a estalviar-nos qualsevol valoració.
Al boom del bertsolarisme que es va produir les darreres dècades del segle XX, hi han contribuït factors molt diversos. D’una banda, i amb una importància capital, la urbanització del fenomen que ha acompanyat la progressiva extensió en l’ús social de l’èuscar i la seua presència normalitzada en àmbits com l’ensenyament i els mitjans de comunicació. D’una altra banda, la millora substantiva de la qualitat literària i retòrica del bertso de la mà de figures com Xavier Amuriza –que fou el primer a fer servir l’euskara batua (èuscar unificat) i va aportar nombroses innovacions tècniques i expressives– i Andoni Egaña que, amb la seua imatgeria, va aconseguir de connectar el bertsolarisme amb unes altres expressions de la cultura popular urbana contemporània com el cinema, la televisió i la música pop –el seu comiat de la competició, el 2009, improvisant uns bertsos genials sobre la melodia de ‘Redemption Song’ de Bob Marley, tal com es pot veure en el bellíssim documentari ‘Bertsolari‘, d’Asier Altuna, és ben impagable. I, finalment, la tasca promotora de la Bertsozale Elkartea que manté el bertsolarisme en la primera línia de l’actualitat a través de campionats –amb la ja esmentada Txapelketa Nagusia al capdavant–, publicacions, el centre de documentació per la investigació i difusió del bertsolarisme –Xenpelar Dokumentazio Zentroa, en actiu des del 1991–, un poderós posicionament a la xarxa –la seua completíssima web o el banc de dades BDB, Bertsolaritzen datu-basea–, la introducció del bertso en l’ensenyament reglat i el teixit de bertso-eskolas repartides per tot el territori –més de seixanta, segons dades del 2010, que constitueixen la veritable base del boom– i una presència intensa i constant als mitjans de comunicació –començant per Euskal Telebista, on el programa dedicat al bertsolarisme, Hitzetik Hortzera, ha complert recentment el vint-i-cinquè aniversari en antena.
La combinació de tots aquests factors s’ha traduït en un escenari on el bertsolarisme ha adquirit una presència social formidable i on els bertsolaris gaudeixen d’un prestigi social i d’un estatus de celebritat pública que fa uns quants anys era absolutament inimaginable. Actualment es fan a tot Euskal Herria més de mil cinc-centes actuacions formals l’any i les generacions d’Amuriza i Egaña veuen com arriben amb una força i un talent colossal joves bertsolaris que els desplacen del seu lloc de privilegi en l’imaginari col·lectiu: en l’última Txapelketa Nagusia (2013) la mitjana d’edat dels finalistes –la guanyadora de l’edició anterior Maialen Lujanbio, Aitor Mendiluze, Aitor Sarriegi, el guanyador de la txapela Amets Arzallus, Beñat Gaztelumendi, Igor Elortza, Sustrai Colina i Unai Iturriaga– s’acostava als trenta anys.
Comptat i debatut, aquest ‘circuit alternatiu de comunicació’ que, en paraules de l’especialista Joxerra Garzia, constitueix el bertsolarisme, viu actualment el seus millors anys i mira al futur amb esperances ben fundades. Alegra molt constatar, tanmateix, que els fonaments de tot plegat es troben en una profunda estima per la llengua i cultura pròpies i en una molt eficient i fructífera autogestió.
Resta d’articles de Josep Vicent Frechina:
Pensar en vers als Països Catalans
