04.12.2014 - 13:33
El conseller de Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ha dit des de Roma que l’executiu català reforçaria la presència a Brussel·les després de l’aprovació parlamentària de la llei d’acció exterior de Catalunya. A més, a començament de gener obrirà una delegació a Roma i aviat una altra a Viena. Durant unes jornades organitzades pel Diplocat, Homs ha subratllat que en el moment polític que viu el país és fonamental de tenir presència a Europa per establir relacions i poder assolir el reconeixement de Catalunya com a estat. I ha remarcat la voluntat de permanència a les institucions europees d’un futur estat català.
En unes jornades organitzades pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) a la Universitat Tre de Roma, Homs ha destacat la vocació ‘europea i europeista’ de Catalunya. Ha parlat també del procés d’independència: ‘Allò que va passar el 9 de novembre no és cap fet aïllat, sinó la culminació d’un desig majoritari de començar una nova etapa, de poder votar i decidir.’ I s’ha referit també a l’actitud d’Espanya: ‘Un projecte positiu, democràtic i pacífic com el que formula Catalunya es mereix una resposta diferent del “no” a tot del govern espanyol.’
Reforç de l’estructura exterior
Homs ha dit que el reforçament de l’estructura exterior de la Generalitat és una necessitat i una obligació del govern per a defensar els interessos de Catalunya al món i particularment a Europa. Les noves delegacions de Roma i Viena s’afegiran a les de Brussel·les, Berlín, París, Londres, Nova York i Washington.
‘Haurem de fer un salt qualitatiu, ja no únicament difondre la realitat de Catalunya, sinó establir les relacions i els intercanvis d’impressions necessaris per a poder assolir el reconeixement de Catalunya com a estat, si ho decideixen els ciutadans’, ha dit.
Auditori d’experts constitucionalistes
L’auditori era format per experts internacionals en dret constitucional i pel president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi Sunyer, entre més personalitats.
Homs hi ha recordat que Catalunya havia arribat a la situació actual després d’anys d’haver intentat desenvolupar l’autogovern i les institucions dins un pacte amb l’estat espanyol, de la sentència del Tribunal Constitucional, que va ‘desvirtuar i fer pràcticament inviable’ l’estatut d’autonomia de Catalunya, i de l’actitud ‘altament hostil i bel·ligerant’ del govern espanyol envers la voluntat del poble català de votar el seu futur polític.
