03.12.2014 - 12:29
Després del 9-N ja hi ha damunt la taula dues propostes, dos fulls de ruta per a fer la independència. Artur Mas i Oriol Junqueras els han presentat amb una setmana de diferència, i ara miraran de trobar els punts d’acord. Certament són dos camins amb punts en comú, però també amb divergències notables. Per començar, Junqueras proposa diverses candidatures sota un mateixa paraigua amb l’objectiu de la independència, oposant-se a la candidatura unitària que planteja Mas. El president d’ERC també planteja que les eleccions serveixin per declarar la independència i començar el procés constituent; Mas proposa una transició de divuit mesos fins a la ratificació de la independència i el començament del procés constituent.
En aquest article trobareu els vídeos amb les dues conferències íntegres i el resum del full de ruta de l’un i de l’altre.
Vídeo de la conferència de Mas:
Vídeo de la conferència de Junqueras:
El full de ruta d’Artur Mas:
1. Eleccions avançades amb una llista pel sí ‘que tingui prou força’. En paraules de Mas: ‘Si hi ha més d’una llista a favor del sí, n’hi ha d’haver una que per ella mateixa obtingui la majoria absoluta en el nou Parlament. És a dir, a parer meu, el tema no és quantes n’hi ha. El punt decisiu és que una tingui prou força, prou massa crítica, prou acceptació popular, prou majoria perquè es pugui dir i s’entengui a tot arreu que el sí ha guanyat la consulta duta a terme en forma d’eleccions.’
Ha de ser una llista mixta, barreja de representants de partits i de personalitats distingides de la societat civil. ‘La llista la configuren persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’estat a Catalunya, i persones proposades pels partits polítics implicats. Una llista mixta o combinada de partits polítics, societat civil i professionals experts reconeguts’, ha explicat. I amb aquesta condició: ‘Totes les persones provinents de la societat civil i la majoria —potser no totes— de les proposades pels partits polítics acceptarien de no repetir en les eleccions següents. Per tant, es presentarien per a una sola vegada, com un acte de servei al país.’
El cap de llista podria ser Artur Mas mateix, però s’ha ofert, ‘si convingués’, a tancar la llista simbòlicament: ‘Puc encapçalar la llista i hi estic a disposició, però també la puc tancar. És a dir, puc ser el primer, o puc ser l’últim.’
El mandat parlamentari hauria de ser curt. Un cop hi hagi una majoria clara i inequívoca per la independència al parlament, la legislatura seria d’un any i mig a partir de la constitució del parlament i l’elecció del president de la Generalitat.
2. Comunicació dels resultats a l’estat espanyol. ‘Es comunicaria a les institucions de l’estat espanyol, de la Unió Europea i de la comunitat internacional la intenció de constituir un estat a Catalunya d’acord amb el mandat rebut a les urnes.’
3. L’obertura de negociacions formals amb l’estat espanyol, si cal amb mediació externa, per a acordar les condicions de la constitució del nou estat ‘amb el propòsit que siguin justes, respectuoses i profitoses per a totes les parts implicades’.
4. Acabar de preparar les estructures d’estat. Fonamentals per a assegurar una transició eficaç fins a la constitució del nou estat. I enllestir el paquet legislatiu necessari, aprofitant els documents del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
5. Endegar un procés de participació per a posar la base de la nova constitució. Seria, segons Mas, un procés obert durant aquells divuit mesos a la ciutadania catalana, al teixit associatiu i del món local per preparar les bases d’una futura constitució catalana, que hauria de ser aprovada en el mandat legislatiu següent. Es faria ‘segons el criteri que establissin aleshores els partits polítics representats en aquell moment al Parlament. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir pot ser una bona base de referència.’
6. Assegurar la majoria parlamentària al govern per poder garantir la governació normal del país i el bon funcionament de l’administració de la Generalitat, com també la prestació dels serveis públics, durant els divuit mesos del mandat.
7. Eleccions constituents i referèndum de proclamació de l’estat català. Així ho va explicar Mas: ‘El parlament i el govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores sí, constituents. I, coincidint amb aquestes eleccions per determinar el vot a cada formació política, convocarien un referèndum a fi que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya decidissin la proclamació definitiva del nou estat amb ple coneixement de causa de com naixeria l’estat català en el context europeu i mundial. A través d’aquest acte doble i únic, eleccions i referèndum, Catalunya exerciria la seva sobirania, amb l’aval novament de les urnes.’
El full de ruta d’Oriol Junqueras:
1. Eleccions amb candidatures separades .Junqueras pensa que amb candidatures separades es podria assolir ‘una unitat més àmplia, que és inclusiva perquè no deixa ningú fora i convida tothom a participar-hi’. Però apunta cinc punts de trobada que tindrien aquestes llistes separades:
–Que les diverses candidatures comparteixin almenys una part del nom: ‘Per exemple —ha dit—, Candidatura per la independència dels d’aquí; Candidatura per la independència dels altres… I que hi hagi una especificació, perquè molta gent la necessita en el terreny econòmic, social, etc.’
–Que hi hagi un punt destacat del programa en comú que sigui l’assoliment de la independència.
–Que es faci algun acte conjunt entre aquells que comparteixen aquest punt del programa. Per exemple, la campanya ‘Ara és l’hora’ podria ser vigent fins a les eleccions i podria servir de paraigua per a aplegar el nom de les candidatures i encapçalar aquest acte conjunt.
–Que totes les candidatures es comprometin a incloure un percentatge de persones independents, destacades en àmbits de la societat i que actuïn de corretja de transmissió entre les candidatures i les sensibilitats plurals. Que siguin garants dels objectius compartits.
–I que, en acabat, es configuri un govern de concentració, de la màxima unitat possible.
2. Govern de concentració .De les eleccions n’hauria de sortir un govern de concentració: ‘Caldria que aquest govern de concentració, d’unitat nacional, expressés la pluralitat del nostre país. Hauria d’exercir com un estat que vol ser independent; actuar com un estat independent. Moltes de les estructures d’estat necessiten aquest exercici per a ser construïdes. Fer-ho en el marc de l’estat espanyol és impossible.’
3. Construir estructures d’estat sense la negociació amb l’estat. La proposta de Junqueras, a diferència de la de Mas, desestima la negociació amb l’estat espanyol quan ja hi hagi una majoria parlamentària per la independència. ‘Negociar amb l’estat no serveix. Immediatament després de les eleccions i la constitució d’aquest govern s’ha d’intentar exercir amb plenitud la condició d’estat independent, perquè és això que et permet de construir estructures d’estat independent.’
I afegeix: ‘Si no disposem d’aquestes estructures ens mantenim constantment sota el control de l’aixeta del ministeri espanyol. Fer un procés de negociació sabent que el finançament de les nostres administracions depèn de la voluntat política del ministre d’Hisenda és extremadament difícil.’
4. Llei de transitorietat jurídica. Aquest govern d’unitat haurà d’impulsar una llei de transitorietat jurídica que expliqui que el marc legal espanyol continuarà vigent mentre va essent substituït, a mesura que es va construint un nou marc legal del nou país: ‘No hi haurà un buit jurídic ni un buit legal. Caldrà aquesta llei de a transitorietat jurídica. I caldrà una llei d’hisenda pública, i una llei per desenvolupar la seguretat social… Són lleis indispensables.’
5. Procés constituent. I, alhora, diu Junqueras, ‘hem de fer un procés constituent del nou estat, des d’un punt de vista legal i jurídic’.
Ha exposat així la importància del procés constituent: ‘És possible que no tots votin a favor de la independència del nostre país. Ens hem d’adreçar a aquesta gent. I si no els podem convèncer que el millor camí és la independència, almenys potser poden dir que això de la independència s’esdevé, i que no en volen quedar al marge. Diran “Jo no ho veia clar, però vull ser protagonista de la definició del nou estat.” El procés constituent és extremadament inclusiu. Qui voldrà quedar fora de la definició de la nova constitució?’
6. Ratificació de la constitució. Junqueras opina que si ja hi ha hagut eleccions sobre la independència —les eleccions avançades—, el referèndum posterior, després del període de transició i de preparació de les estructures d’estat, no ha de servir pas per a ratificar la independència: ‘Ha de ser per a ratificar la constitució. No cal que ens obliguem a ratificar moltes vegades la independència. Hi ha d’haver referèndum de ratificació de la constitució i, “de facto”, es ratificarà el conjunt del procés. Les majories seran molt més àmplies en les eleccions sobre la independència.’
