02.12.2014 - 22:44
El president d’ERC ha presentat la seva proposta de full de ruta cap a la independència, una setmana després de la presentació de la proposta d’Artur Mas. Junqueras proposa llistes separades per a unes eleccions plebiscitàries que vol que siguin tan aviat com sigui possible. Assenyala uns quants elements que haurien de donar un caràcter unitari a aquestes llistes separades. I tot seguit esbossa un full de ruta cap a la independència que menaria un govern de concentració. Us resumim tot seguit els punts principals de la proposta.
1. Eleccions amb candidatures separades
Junqueras pensa que amb candidatures separades es podria assolir ‘una unitat més àmplia, que és inclusiva perquè no deixa ningú fora i convida tothom a participar-hi’. Però apunta cinc punts de trobada que tindrien aquestes llistes separades:
–Que les diverses candidatures comparteixin almenys una part del nom: ‘Per exemple —ha dit—, Candidatura per la independència dels d’aquí; Candidatura per la independència dels altres… I que hi hagi una especificació, perquè molta gent la necessita en el terreny econòmic, social, etc.’
–Que hi hagi un punt destacat del programa en comú que sigui l’assoliment de la independència.
–Que es faci algun acte conjunt entre aquells que comparteixen aquest punt del programa. Per exemple, la campanya ‘Ara és l’hora’ podria ser vigent fins a les eleccions i podria servir de paraigua per a aplegar el nom de les candidatures i encapçalar aquest acte conjunt.
–Que totes les candidatures es comprometin a incloure un percentatge de persones independents, destacades en àmbits de la societat i que actuïn de corretja de transmissió entre les candidatures i les sensibilitats plurals. Que siguin garants dels objectius compartits.
–I que, en acabat, es configuri un govern de concentració, de la màxima unitat possible.
2. Govern de concentració
De les eleccions n’hauria de sortir un govern de concentració: ‘Caldria que aquest govern de concentració, d’unitat nacional, expressés la pluralitat del nostre país. Hauria d’exercir com un estat que vol ser independent; actuar com un estat independent. Moltes de les estructures d’estat necessiten aquest exercici per a ser construïdes. Fer-ho en el marc de l’estat espanyol és impossible.’
3. Construir estructures d’estat sense la negociació amb l’estat
La proposta de Junqueras, a diferència de la de Mas, desestima la negociació amb l’estat espanyol quan ja hi hagi una majoria parlamentària per la independència. ‘Negociar amb l’estat no serveix. Immediatament després de les eleccions i la constitució d’aquest govern s’ha d’intentar exercir amb plenitud la condició d’estat independent, perquè és això que et permet de construir estructures d’estat independent.’
I afegeix: ‘Si no disposem d’aquestes estructures ens mantenim constantment sota el control de l’aixeta del ministeri espanyol. Fer un procés de negociació sabent que el finançament de les nostres administracions depèn de la voluntat política del ministre d’Hisenda és extremadament difícil.’
4. Llei de transitorietat jurídica
Aquest govern d’unitat haurà d’impulsar una llei de transitorietat jurídica que expliqui que el marc legal espanyol continuarà vigent mentre va essent substituït, a mesura que es va construint un nou marc legal del nou país: ‘No hi haurà un buit jurídic ni un buit legal. Caldrà aquesta llei de a transitorietat jurídica. I caldrà una llei d’hisenda pública, i una llei per desenvolupar la seguretat social… Són lleis indispensables.’
5. Procés constituent
I, alhora, diu Junqueras, ‘hem de fer un procés constituent del nou estat, des d’un punt de vista legal i jurídic’.
Ha exposat així la importància del procés constituent: ‘És possible que no tots votin a favor de la independència del nostre país. Ens hem d’adreçar a aquesta gent. I si no els podem convèncer que el millor camí és la independència, almenys potser poden dir que això de la independència s’esdevé, i que no en volen quedar al marge. Diran “Jo no ho veia clar, però vull ser protagonista de la definició del nou estat.” El procés constituent és extremadament inclusiu. Qui voldrà quedar fora de la definició de la nova constitució?’
6. Ratificació de la constitució
Junqueras opina que si ja hi ha hagut eleccions sobre la independència —les eleccions avançades—, el referèndum posterior, després del període de transició i de preparació de les estructures d’estat, no ha de servir pas per a ratificar la independència: ‘Ha de ser per a ratificar la constitució. No cal que ens obliguem a ratificar moltes vegades la independència. Hi ha d’haver referèndum de ratificació de la constitució i, “de facto”, es ratificarà el conjunt del procés. Les majories seran molt més àmplies en les eleccions sobre la independència.’
