30.11.2014 - 06:00
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, ha escrit un text per a VilaWeb sobre les recents incorporacions al catàleg, que tanquen l’any. Es tracta de dos llibres de poemes d’uns autors que segons ell representen les veus més influents del segle XX: T. S. Eliot i Bertolt Brecht. Del primer publica ‘Poemes 1925-1930’ i de segon, ‘Devocionari domèstic’. També en podem llegir un fragment de cadascun (Eliot versionat per Sargatal i Brecht segons Formosa).
Escriu Jordi Raventós:
«Enguany els amants de la poesia deuen estar ben satisfets, entre altres coses perquè aquest 2014 ha estat, de ben segur, l’any en què l’editorial Adesiara ha apostat per aquest gènere de manera encara més decidida del que ens té acostumats ―i arriscada, en la mesura que, a priori, la poesia sol tenir vendes més reduïdes―. Començava l’any amb ‘El paradís perdut’, l’obra monumental de John Milton, i l’ha continuat amb la trilogia ‘Els Atrides’, de Iannis Ritsos, i amb ‘Venjança i altres poemes’, del rus Aleksandr Blok.»
«Ara l’editorial clou la seva programació anual amb dues de les veus més influents del segle XX: T. S. Eliot i Bertolt Brecht. Acaben de veure la llum el volum ‘Poemes 1925-1930’ del primer ―que inclou els reculls ‘Els homes espantall’ (‘The Hollow Men’), ‘Dimecres de Cendra’ (‘Ash-Wednesday’) i ‘Poemes d’Ariel’ (‘Ariel Poems’)―, i el ‘Devocionari domèstic’ (‘Hauspostille’) del segon, que, aparegut per primera vegada el 1927, és el primer llibre de poesia que va publicar l’extraordinari autor alemany.»
«’Poemes 1925-1930′, traduït per Alfred Sargatal ―que malauradament ens ha deixat fa pocs dies―, inclou els tres reculls que Eliot va publicar en un període decisiu de la seva evolució vital, espiritual i intel·lectual. ‘Els homes espantall’, ‘Dimecres de Cendra’ i els ‘Poemes d’Ariel’ constitueixen la baula indispensable que uneix en l’exquisida trajectòria poètica de l’autor ‘La terra gastada’ (‘The Waste Land’), del 1922, llibre que el converteix immediatament en un dels models indiscutibles de la poesia anglesa, i els ‘Quatre quartets’ (‘Four Quartets’), que el mateix Eliot considerava la seva obra mestra.»
«Pel que fa al ‘Devocionari domèstic’, la traducció és, com no podia ser d’altra manera, de Feliu Formosa, que, als seus flamants vuitanta anys, es pot dir que ens ha donat tot el teatre de Brecht en català. Ara ens ofereix també la primera traducció a la nostra llengua d’aquest recull poètic, el primer, com hem dit, que va publicar Brecht, i que ja presenta tots els trets genials que van fer de l’autor un dels noms més decisius del segle passat. Estructurat en «lliçons» seguint els preceptes de la literatura religiosa, tal com el títol suggereix ―i com apunta la professora Heike van Lawick, que ha tingut cura de les «Paraules introductòries» que obren el volum―, el recull inclou una combinació magistral de poemes de tota mena de formes i de temes (balades dedicades a aventurers i pirates, poemes d’amor més o menys frívols, cants a la natura i, fins i tot, un autoretrat del mateix Brecht, «Del pobre B. B.», que pot considerar-se una síntesi de tot plegat. En definitiva, Brecht en estat pur, com ho demostra l’admirable «Guia per a l’ús de les diverses lliçons» amb què el poeta encapçala l’obra. Un llibre de poesia amb manual d’instruccions! Això, certament, només ho podia fer Brecht.»
