28.11.2014 - 06:00
Ernest Maragall s’ha estrenat fa ben pocs mesos com a eurodiputat, al grup Verd-ALE, amb ERC-Nova Esquerra. Troba que a Brussel·les hi ha cada vegada més interès pel procés polític i democràtic de Catalunya. La seva formació, Nova Esquerra, és a punt de fer néixer un nou partit socialista sobiranista amb ex-membres del PSC aplegats a Moviment Catalunya, un partit que prendria part en unes eventuals eleccions plebiscitàries. Però Maragall, que confluiria amb ERC, no veu gens clara la proposta de llista unitària que fa Mas. I es demana si no hauria de formar-se ja el govern d’unitat i de transició.
—Què us sembla la proposta d’Artur Mas?
—Com a concepte em sembla interessant en la mesura que s’acosta al full de ruta que ha proposat ERC. La diferència de concepte i sobre què cal fer els mesos vinents es redueix, i això és molt positiu. És una base d’entesa, perquè el president Mas s’ha mogut en aquesta direcció, cap al procés constituent. Després hi ha elements que són més discutibles. Ara toca a la resta de forces, i especialment a ERC, d’acceptar el desafiament i trobar un terreny d’entesa real, i no limitat a una manera d’entendre el procés electoral.
—La llista unitària que proposa el president no us agrada.
—Ja hi estem a favor, d’una llista unitària. Però què entenem per llista unitària?
—Ell ja va explicar com l’entenia.
—Si hi ha corresponsabilitat en la confecció i fem evident que hi ha capacitat de fer una proposta de llista en què hi hagi representada la mateixa diversitat que en la foto del desembre de l’any passat per al 9-N, des de la CUP fins a CiU passant per ERC, ICV i afegint-hi el socialisme catalanista, si això es veu i es reconeix, doncs llavors això tindria tot l’interès. Si la cosa s’acaba reduint a voler amagar les sigles per problemes d’una altra mena i per reduir l’abast de la transversalitat a una força política o dues ja parlem d’una altra cosa que no té la mateixa significació.
—ICV i la CUP ja se n’han desmarcat.
—Doncs per això. Admetem que això afecta el caràcter de la proposta; unitària vol dir dividida en dos. És un altre concepte. No dic que sigui impossible ni que s’hagi de rebutjar, però queda clar que donaria lloc a un procés electoral amb ofertes separades. Si no hi ha aquesta unitat real de la màxima amplitud apareix la discussió de quina és l’opció més positiva en termes de resultats. Fins i tot tindria més contingut d’unitat real l’adopció d’un compromís compartit concret.
—Per més que hi hagi diverses llistes, separades, que defensin aquest punt?
—Sí, s’ha de veure realment que la unitat té sentit, té projecció, té compromís. És més el valor del compromís de futur que no el de la unicitat d’una llista.
—Mas diu que la comunitat internacional no ho entendria.
—Si el compromís és explícit, definit, prèviament anunciat i expressament comunicat durant la campanya no hi veig pas gaires riscs. I em pregunto si no hi ha un element que reflecteixi l’eventual feblesa que el president sap que tindria la seva força política en aquest procés. Ja em sembla bé ajudar el president, que té un rol imprescindible que s’ha de valorar. I s’ha de valorar el gest que fa i la valentia amb què presenta aquesta qüestió. Donant-li suport amb això, ell ha d’admetre que si afegeix condicions que no van lligades amb elements decisius del procés no l’afavoreix i hauríem de tenir una mica de flexibilitat i de generositat en totes direccions.
—A Nova Esquerra veieu bé de confluir amb ERC a les eleccions…
—Aquesta és la meva posició personal, però amb això no n’hi ha prou. Jo crec que hem d’anar cap a una gran esquerra catalana. Però em sembla que és fonamental de contribuir a fer aparèixer aquesta unitat social i política global entre esquerres i dretes al servei del procés d’autodeterminació i el fet important és que el socialisme sobiranista hi sigui explícitament.
—Hi ha manera que això pugui confluir en una sola candidatura?
—Sí, si hi ha la unitat social i política de tot el ventall de forces que van donar suport al 9-N. Afegint-hi el socialisme sobiranista, que hi seria amb tota claredat.
—Voleu dir que, ja que la CUP i ICV-EUiA se’n desmarquen, l’opció de la candidatura unitària és remota?
—Vol dir que hi ha un canvi de caràcter en la situació i hem de poder anar amb la definició del compromís compartit i de la concreció del full de ruta. I aquí incloent-los tots. I aquesta perspectiva, sense renunciar a l’altra, és perfectament possible. Si val la pena intentar l’altra? Intentem-la. Però hi ha variants. Per què no podem fer aquest govern de transició ara mateix, que ja hi sigui? I que hi siguem tots.
—Ara, abans d’unes eleccions?
—Conduir el procés des d’aquest concepte d’unitat que el president Mas proposa. Som-hi, per què hem d’esperar a unes eleccions?
—El president deia que aquest govern l’integressin un seguit de personalitats de la societat civil.
—I per què no el posa damunt la taula ara? I que condueixi ara el procés. Que engegui la definició de les estructures d’estat, que parli a fons de com recuperem un eventual diàleg amb l’estat, amb la qüestió del refefèndum… Hi ha variants del full de ruta que permetrien un efecte d’una unitat real.
—I quan faríem les eleccions?
—Caldrien unes eleccions constituents, efectivament, per a confirmar i desplegar tot el projecte. I caldrà la verificació democràtica de la decisió sobre el futur polític del país, que pot ser implícita en unes eleccions, però que potser caldrà que sigui més explícita.
—Voleu començar ja els divuit mesos.
—Sí, però cobrint tot l’espai electoral de la unitat del 9-N.
—Si les eleccions s’avancessin a aquest any vinent, el nou partit socialista catalanista estaria preparat per a presentar-s’hi?
—Hem de mirar d’estar preparats i hauríem de decidir en quins termes i amb quines aliances. Hem de definir tan clarament com puguem aquest espai del socialisme sobiranista, afermar la nostra posició sobre el full de ruta, amb una projecció renovadora en el terreny econòmic i social i en el terreny democràtic.
—I trobeu que l’instrument és crear un nou partit.
—No sé si partit… La paraula ‘partit’ comença a ser discutible.
—Organització política.
—Sí, és una organització política.
—Però bé ha de tenir una marca, ha de ser identificable.
—Això ho decidirem aquests dies vinents. Tindrem nom, tindrem concepte i tindrem projecte.
—En quin nom penseu?
—Prefereixo acabar-ho de discutir, tant aquesta qüestió del nom com moltes altres. Com el tipus d’organització.
—Com es percep la situació política a Catalunya ara mateix des de Brussel·les?
—Comença a canviar, i positivament. És una qüestió de pluja fina i d’esforços de convicció i d’explicació i de seducció, que ja s’han fet i s’han de continuar fent. I que quedi clar que això que fem des d’aquí no és només defensar el que és nostre, sinó afegir alguna cosa al que és de tots. Hem de fer evident aquest principi que Catalunya és un valor afegit per a Europa, en termes de model econòmic i social, d’experiència col·lectiva. El procés català és molt excepcional a Europa.
—Què vol dir que hi ha un canvi en termes positius?
—Que cada vegada hi ha més diputats que o bé s’hi interessen o bé expressen curiositat per aproximar-s’hi i comencen a veure que, contra el tòpic que potser hi havia, el nostre cas no és un cas de nacionalisme ètnic ni intransigent ni insolidari, sinó un projecte democràtic i amb convicció pro-europea. Les últimes passes que hem fet cada vegada són més recollides en termes positius i, en aquest terreny d’exigència democràtica, són més enteses per mitjans de comunicació internacionals.
