23.11.2014 - 06:00
En el bicentenari de la mort del marquès de Sade, l’editorial Proa recupera un clàssic de la literatura eròtica de l’Europa contemporània, ‘Justine o les dissorts de la virtut‘, en una edició traduïda per Albert Mestres i il·lustrada amb gravats eròtics del segle XVIII. Llegiu-ne un fragment (pdf). L’editor, Josep Lluch, explica a VilaWeb: ‘Entre totes les obres de Sade, hem optat per incorporar a la col·lecció “A Tot Vent” “Justine o les dissorts de la virtut”, una obra que, com bona part de la literatura sadiana, es mou entre el gènere gòtic anglès, la novel·la filosòfica francesa i la tradició de literatura eròtica en llengua vulgar, iniciada per Boccaccio i continuada per Pietro Aretino i l’enciclopedista Diderot.’
Sade, 200 anys després
per Josep Lluch
Tot i haver demanat de ser enterrat en una tomba laica i anònima, el marquès de Sade rebia honors fúnebres catòlics al manicomi de Charenton, ara fa dos-cents anys. Concretament, l’aristòcrata il·lustrat francès moria el 2 de desembre de 1814, després d’una vida d’excessos que va transcórrer en bona part en presons i manicomis. Escriptor obsessiu i prolífic, va deixar una obra literària que avui es troba aplegada en tres volums de la col·lecció ‘La Pléiade’, al costat dels grans clàssics de la literatura universal. Els seus nombrosos manuscrits inèdits van ser cremats per ordre judicial.
Des de final del mes d’octubre, el Museu d’Orsay de París dedica al ‘diví marquès’ una gran exposició, titulada ‘Attaquer le soleil’, on s’exposen pintures de Delacroix, Degas, Cézanne, Bacon i tants altres artistes plàstics, que mostren la influència del marquès. També fotografies de Man Ray, escultures de Rodin, i referències a escriptors en els quals l’obra ‘sadista’ va deixar empremta, com Baudelaire, Flaubert, Huysmans o Apollinaire. Sade no va inventar pas el sadisme, perquè la literatura i l’art han buscat des de la nit dels temps la bellesa de la violència, però probablement cap artista, escriptor o filòsof no havia anat tan lluny com ell en l’afany enciclopedista d’experimentar, catalogar i etiquetar les variants del desig sexual practicat violentament. El seu compendi de l’art del llibertinatge continua interpel·lant el lector, que hi troba, duta a l’extrem, la contradicció entre les lleis de la naturalesa i les de la societat.
Entre totes les obres de Sade, hem optat per incorporar a la col·lecció ‘A Tot Vent’ ‘Justine o les dissorts de la virtut’, una obra que, com bona part de la literatura sadiana, es mou entre el gènere gòtic anglès, la novel·la filosòfica francesa i la tradició de literatura eròtica en llengua vulgar, iniciada per Boccaccio i continuada per Pietro Aretino i l’enciclopedista Diderot. Com adverteix el traductor Albert Mestres en el pròleg a l’edició actual: ‘En temps de revolucions, liberalisme, drets humans, aquesta lucidesa, que descriu el nostre món tal com és, és el que fa encara vigent Sade.’
