21.11.2014 - 06:00
Tal com avancen les coses, la hipòtesi més plausible en l’evolució del procés sobiranista és la d’eleccions avançades a principi de 2015 –gener o febrer. Si la victòria se l’enduen els partits que proposin de proclamar la independència –ja sigui en una candidatura conjunta o bo i separats–, la conseqüència més lògica del mandat obtingut serà la formació d’un govern fort per a gestionar els mesos més delicats i durs de la transició nacional. Caldrà completar estructures d’estat, crear-ne de noves i preparar el terreny de la proclamació tant si l’estat espanyol s’avé a negociar com si s’entesta a no col·laborar. Una d’aquestes estructures d’estat imprescindibles serà la hisenda pròpia (el sistema tributari i fiscal del futur estat català) i el calendari farà que aquest període de transició s’escaigui amb la campanya de la renda de la primavera vinent.
És amb aquest enfocament que el professor Carles Boix (Universitat de Princeton, EUA) exposava la possibilitat de reproduir ‘l’estratègia de desobediència civil del 9-N per part de dos milions i mig de ciutadans a la campanya de la renda’. Boix, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, demanava una candidatura unitària tutelada, si era necessari, per la societat civil (Òmnium i ANC), i amb un programa ‘relativament flexible en la seva execució’ inspirat en la proposta: declaració d’independència seguida d’un temps de negociació amb una data límit fins a la proclamació (tal com va indicar el CATN en l’informe sobre el procés constituent).
Ja sigui per acord programàtic o per acord de govern, aquells que gestionin els mesos que seguiran les eleccions avançades hauran de decidir l’estratègia sobre la campanya de la renda dels mesos de maig i juny. Com hem indicat, si el resultat de les eleccions és favorable a la independència, el govern resultant haurà d’aixecar la hisenda pròpia i desplegar l’activitat de Tributs de Catalunya a tot el territori per poder dotar el moment zero del nou estat d’una solidesa econòmica i financera imprescindible. Per això hem mirat quins passos caldrà fer i quines possibilitats hi ha d’aprofitar la campanya de la renda de la primavera de 2015 per activar una estratègia de desobediència civil en massa. N’hem trobat les respostes a l’informe del CATN titulat ‘L’administració tributària de Catalunya’ (número 2).
La preparació de l’administració tributària de l’estat propi
La primera cosa que deixa clara l’informe sobre la creació de l’administració tributària catalana és que hi ha algunes passes que es poden fer unilateralment i no necessiten la col·laboració de l’estat espanyol, mentre que n’hi ha que són molt més laborioses i difícils sense aquesta col·laboració. Per començar a gestionar la tributació dels ciutadans en la campanya de la renda cal que la Generalitat s’erigeixi en autoritat fiscal de Catalunya (actualment, competència exclusiva del govern espanyol). I per poder fer la recaptació cal haver dotat l’Agència Tributària de Catalunya dels mitjans personals, materials i tecnològics necessaris. A més, el nou govern, juntament amb el parlament, s’ha d’haver dotat de les competències normatives (amb lleis sobre els tributs exigibles a Catalunya) que donin un marc legal al canvi tributari.
En la hipòtesi llunyana de la col·laboració de l’estat espanyol, les passes per a fer tot això serien molt clares: cessió dels imposts estatals a la Generalitat; constitució d’un consorci amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT); accés a la tresoreria tributària; integració de les estructures administratives existents (espanyola, autonòmica i diputacions provincials); traspàs dels mitjans personals, materials i tecnològics; i transferència de les competències normatives (legislatives). Com es pot comprovar, totes aquestes passes demanarien una intensa i poc imaginable col·laboració de l’estat espanyol en la creació de la hisenda pròpia.
Passes unilaterals no conflictives
L’informe del CATN indica també les mesures que el govern de la Generalitat pot adoptar unilateralment sense necessitat de col·laboració de l’estat. Algunes d’aquestes mesures ja s’han aplicat i s’han anunciat, però n’hi ha que caldrà activar immediatament quan s’obtingui el mandat democràtic a favor de la independència. Són qüestions de disseny i planificació, més que no pas d’execució tangible, com ara la disponibilitat de recursos humans en l’estructura institucional tributària (avaluació de personal especialitzat, desenvolupament i expansió del cos d’inspecció i tècnica tributària creat el 2007, creació d’una unitat d’informàtics tributaris per dirigir el sistema d’informació i gestió de dades dels contribuents, i creació d’una unitat dels mossos d’esquadra especialitzada en el frau fiscal).
També cal impulsar i preparar el dispositiu informàtic de la futura administració tributària amb la creació del servei d’informàtica tributària. I lògicament, dotar-lo dels recursos humans i econòmics suficients. Entre aquests elements que es poden anar avançant sense entrar en conflicte, hi ha la preparació del sistema tributari català: disseny de l’estructura fiscal (la combinació d’imposts que tindrà el model català); preparació de la normativa d’aplicació dels tributs; i preparació dels acords internacionals.
Obtenir les dades dels contribuents, un pas determinant
També cal fer un esforç immens en l’obtenció de dades dels contribuents catalans. Diu l’informe del Consell Assessor que ‘el poder fiscal ja no es fonamenta exclusivament en el control del territori, sinó en l’explotació i la gestió de les dades personals i, sobretot, econòmiques de la població’. I afegeix: ‘Per tant, l’objectiu estratègic de la Generalitat de Catalunya ha de ser l’accés a aquesta informació, ja que sense no és possible articular una política tributària pròpia.’ L’obtenció de dades dels contribuents és probablement l’aspecte més important per a l’èxit de la creació de la hisenda pròpia. Tan sols hi ha dues estratègies per a obtenir aquestes dades: demanar-les a l’AEAT (estat espanyol) o demanar-les directament als contribuents, que en són els legítims titulars. En el segon cas, caldria fer una campanya social dirigida a ciutadans i empreses perquè facilitessin còpies de les declaracions que haguessin presentat a l’AEAT.
Estratègia de desobediència civil a la campanya de la renda de la primavera?
Com es pot veure, la campanya de renda arribarà en ple procés d’articulació de l’administració tributària catalana si el calendari electoral s’accelera, la independència obté la victòria i el pròxim govern emprèn el disseny traçat pel CATN quant a la hisenda pròpia. Per tant, és ben factible que la campanya de renda es pugui utilitzar per recaptar els imposts des de Tributs de Catalunya, bé per obtenir les dades fiscals dels contribuents, bé per fer caixa abans de la proclamació d’independència. En el segon cas, si la nova legalitat no ha estat proclamada, caldrà resoldre com es protegirà els ciutadans de la doble imposició i de les sancions de l’agència espanyola per no haver pagat els tributs.
Amb tot, tan sols la hipòtesi de fer servir aquest gest de liquidar la declaració de renda a l’administració catalana –encara que aquesta faci de transmissora– seria molt útil per la informació obtinguda amb vista al futur. D’una manera o d’una altra, sembla evident que una campanya de desobediència civil d’aquest nivell requerirà l’impuls del govern i la implicació màxima de les entitats cíviques independentistes.
