22.11.2014 - 06:00
Fa molts dies que parlem de coses pràctiques, com ara fer diners la setmana passada. Així que he pensat de fer avui una mica de teoria i parlar d’un tema de molta actualitat, però poc analitzat perquè és ben complicat: avui us parlaré de la neutralitat de la xarxa, que no té res a veure amb virus ni hackers, i sí amb monopolis i censura.
Si la xarxa no fos neutral, no hi hauria llibertat i segurament moltes pàgines que visitem trigarien tant a carregar-se que en desistiríem en favor d’unes altres. És precisament el que volen certs membres de comissions governamentals dedicades a aquestes qüestions, però ara m’avanço i això requereix d’explicar-ho tot amb detall.
Què és la neutralitat?
Quan treballem amb internet, ho fem amb paquets de dades que viatgen pel món: pocs paquets si enviem un tuit o molts paquets si veiem un film. Avui, tots els paquets que viatgen tenen la mateixa prioritat tant per als transportadors de paquets, els grans operadors d’infrastructures com Cogent, o per als proveïdors del tram final, el que arriba a casa nostra, com Movistar, Jazztel, Ono, etc.
Això vol dir que si tenim una connexió suficient a internet, podrem veure un film sense dificultats, però exactament això és el que no passava l’hivern del 2013-2014 als Estats Units, quan els clients de Netflix, el gran proveïdor de pel·lícules i sèries, es queixaven que hi havia moltes interrupcions en la visualització si eren clients de Comcast, un dels principals ISP nord-americans.
La solució que va adoptar Netflix per a mantenir els seus clients va ésser pagar extra a Verizon i Comcast perquè no alentissin els paquets que arribaven de Cogent, el proveïdor de ‘canonades’. Us aconsello que mireu aquest vídeo amb un esquema del funcionament dels paquets d’internet, al NYT de diumenge: el vídeo forma part de l’article.
La neutralitat de la xarxa, la va popularitzar el 2003 Tim Wu, professor de dret a la Universitat de Colúmbia a Nova York. I consta de quatre punts que afecten la transmissió de les dades. Ja veureu que alguns semblen elementals:
-sense examinar el contingut
-sense tenir en compte l’origen o la destinació
-sense privilegiar-ne cap protocol
-sense alterar-ne el contingut
Intentaré, amb un esquema molt simplificat, d’explicar com funciona la distribució de les dades amb els servidors de VilaWeb quan emeten dades a internet. Per poder emetre ‘es col·loquen’ en un proveïdor de ‘col·locació’ (no és conya, en anglès ‘colocation’) que és un proveïdor connectat a un punt d’intercanvi (Internet Exchange Point) perquè els continguts arribin a tots els usuaris, siguin connectats al proveïdor que sigui. Per aquesta connexió es paga depenent del trànsit que surt. Els usuaris paguen a un proveïdor d’accés pel trànsit que hi entra, ja sigui perquè volen llegir VilaWeb com per veure un film.
Si voleu aprofundir-ne una mica més i saber què és el peering, l’intercanvi de paquets, i com funciona internament la xarxa, seguiu aquest link.
Una xarxa no neutral, per fer-ne un símil, és com si a les autopistes no deixessin circular per l’esquerra els cotxes que no fossin d’una marca determinada, o com si a la Diagonal de Barcelona hi hagués un carril Lamborgini… com demanava Tito B Diagonal.
Per què en parlem, ara?
Ja fa temps, el maig del 2014, els principals proveïdors de contingut a internet (Google, Facebook, Linkedin, Amazon, Microsoft, Netflix i Yahoo!, entre un centenar més) van enviar una carta de queixa a la Comissió Federal de Comunicacions dels EUA (FCC) per la proposta de posar fi al principi de neutralitat. El president de l’FCC, Tom Wheeler, nomenat pel president Barack Obama i, abans, lobbista en favor de les companyies de cable interessades en la xarxa amb prioritats, plantejava una regulació que permetria de cobrar per un servei més ràpid a les empreses de continguts.
Ara se’n parla perquè Obama va fer unes declaracions en vídeo penjades a la web de la Casa Blanca el 10 de novembre dient que dóna suport a mantenir internet oberta i neutral en oposició al cap de l’FCC que, recordem-ho, va nomenar ell mateix perquè era un dels principals aportadors de diners a les seves campanyes.
Encara que la regulació és tasca de la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions), a ningú se li escapa que qui talla el bacallà i qui genera el trànsit d’internet són els EUA, així que el que regulin ells es convertirà en un estàndard de facto.
Què volen fer i quan?
En resum, Obama diu que l’FCC ha d’aconseguir que ni les empreses de cable ni les empreses telefòniques puguin restringir que es pot fer o veure en línia. (‘To ensure that neither the cable company nor the phone company will be able to act as a gatekeeper, restricting what you can do or see online.’) i inclou els quatre punts següents:
–no blocatge (no blocking): si un usuari vol accedir a una web o servei i el contingut és legal, l’ISP no ha de tenir permès blocar l’accés
-no variar la velocitat (no throtling): cap ISP no ha de poder reduir o augmentar la velocitat depenent de les seves preferències
-més transparència (increased transparency): pels ISP i els punts d’interconnexió entre l’ISP i la resta d’internet
-no priorització pagada (no paid prioritization): cap servei o paquet es posarà a la cua o a velocitats lentes perquè no paga una quota
Però l’FCC és un organisme independent, com acabarà tot? Gairebé quatre milions de persones s’han adreçat a l’FCC demanant lleis que permetin que ningú no s’aprofiti de la xarxa amb els seus diners, però fins ara l’FCC ha anat fent la seva política. Canviarà ara que Obama els ha deixat clar què n’espera? ‘Els demano respectuosament que adoptin la política que he esmentat.’ (‘I respectully ask them to adopt the policies I have outlined here.’)
En canvi, els ISP com Verizon i una bona part de senadors republicans diuen que els plans del president són inacceptables.
En principi, l’FCC s’havia proposat d’emetre un veredicte sobre la neutralitat a la seva reunió del desembre. Ara sembla que la primera decisió serà el maig del 2015, primera decisió perquè segurament, sigui quina sigui, serà impugnada als tribunals. Així que en sentirem a parlar durant molt de temps.
I què en diuen, a Europa?
Ha costat, però al final en tenim una posició oficial. Si sou del gènere masoquista, podeu llegir aquesta proposta de resolució del parlament del 2011 que, entre molta palla, diu:
2. Observa que, según las conclusiones de la comunicación de la Comisión, no existe en las circunstancias actuales una necesidad clara de intervención reguladora adicional en materia de neutralidad de la red a escala europea;
13. Considera que el principio de neutralidad de la red constituye una condición previa necesaria para permitir el desarrollo de un ecosistema innovador para internet y para asegurar unas condiciones equitativas al servicio de los ciudadanos y los empresarios europeos;
Finalment, després de molt de retard es va convertir en llei l’abril del 2014, amb la iniciativa ‘Continente Conectado’ gràcies a l’empenta de la vice-presidenta de la comissió, Neelie Kroes, ara substituïda per Guenter Oettinger com a comissari de Telecomunicacions, i que diu que el trànsit d’internet ‘debe ser tratado de forma igualitaria, sin discriminación, restricción o interferencias independientemente de quién lo envía, quién lo recibe, su tipo, su contenido, su dispositivo, su servicio o su aplicación’. Però aquesta llei està pendent d’aprovació del consell.
Això ens afecta?
Com a usuaris, ens interessa que la xarxa sigui neutral, que ens n’arribin els continguts per igual o que puguem decidir a quina botiga comprem no segons el temps de càrrega de la pàgina, sinó pels productes que venen i el preu o condicions que ens ofereix. O no perquè pagui més, ens arribi abans la propaganda política d’un partit o d’un altre.
S’ha demostrat que Comcast, el proveïdor d’internet que també controla NBC Entertainment, controla el trànsit de Fox, Disney i Netflix, la seva competència, i pot fer i ha fet el que vulgui amb el trànsit de Netflix fins a obligar-los a tenir un sobrecost.
Les implicacions de la neutralitat de la xarxa són importantíssimes. En el fons es discuteix si el contingut ens arribarà de i a tots de manera igual o bé qui més pagui tindrà prioritat sobre els qui no paguin o que siguin competència. Parlem d’un pricipi que és a la mateixa base d’internet de llibertat d’acció, de donar poder a l’usuari i l’absència de controls.
En relació amb tot això haurem d’esperar el veredicte final de l’FCC, que sembla que serà el maig del 2015. Mentrestant, gaudim d’una xarxa lliure i justa. Però ja sabeu quin és el principi de la selecció natural de Darwin: sobreviuen els forts, que adaptat als temps actuals vol dir que sobreviuen els qui tenen més diners, o el qui és el mateix, el gran es menja al petit.
