20.11.2014 - 06:00
Ara que el fiscal general de l’estat espanyol, Eduardo Torres-Dulce, ha rebut l’aval de la cúpula de la fiscalia espanyola per a interposar la querella pel 9-N, ordenarà al fiscal superior de Catalunya que ho faci i aquest la presentarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La querella anirà contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que seran acusats de quatre delictes. I aleshores, què?
La querella es presentarà al TSJC perquè és el tribunal que té competències sobre casos relacionats amb aforats, com ho són els tres membres del govern.
Una sala formada per portar el cas, amb el president del TSJC al capdavant, decidirà si admet a tràmit la querella. Quan la presenta el fiscal, sempre és admesa a tràmit i no es preveu pas que aquest cas sigui cap excepció.
Havent estat admesa a tràmit, el magistrat ponent investigarà el cas en una instrucció que es preveu curta, car és un plet documental. Acabada la instrucció, es decidirà si el cas es porta a judici o no.
Pendents de possibles mesures cautelars
El judici tampoc no es preveu pas que duri gaire. Segons l’advocat Joan Queralt, no arribarà ni a un any, perquè simplement s’ha de valorar quina significació jurídico-penal tenen els documents presentats, entre els quals hi ha les providències del Tribunal Constitucional espanyol, les actes de les reunions de govern de la Generalitat i les declaracions que hagin pogut fer el president i els consellers.
En una entrevista recent a VilaWeb, Queralt deia que la suspensió cautelar dels acusats pot ser la carta amagada de la fiscalia. Ara com ara, no ha explicat si demanarà cap mesura cautelar. Si fos el cas, podria reclamar d’apartar temporalment els acusats i suspendre’ls de funcions. ‘És una mesura possible tècnicament, però és complicat que el tribunal la concedeixi’, deia Queralt, que veu clar l’objectiu d’aquesta suspensió cautelar: ‘escapçar temporalment el govern de Catalunya’ i ‘abocar-lo a una crisi que l’obligués a designar un nou president’.
A la presó pel 9-N?
El fiscal general de l’estat sosté que el procés participatiu del 9-N va ser ‘planificat, patrocinat i finançat pel govern de la Generalitat de Catalunya’ i que es va articular principalment a través de la web participa2014. El govern ‘va desplegar una conducta incompatible amb el contingut de dita resolució’. I això ho va fer amb el ‘designi original de fer una consulta de naturalesa materialment referendària igualment suspensa pel TC’.
I per això acusa Mas, Ortega i Rigau de quatre delictes: desobediència, malversació de fons públics, prevaricació i usurpació de funcions. Què impliquen aquests delictes?
La malversació de fons públics pot significar la presó de tres anys a sis i la inhabilitació absoluta de sis anys a deu.
Per la usurpació de funcions públiques, a ‘qui il·legítimament exerceixi actes propis d’una autoritat o funcionari atribuint-se caràcter oficial’, li poden imposar una pena de presó d’un any a tres.
El delicte de desobediència preveu penes diferents, segons el cas. Per a les autoritats o funcionaris que es neguin a fer complir resolucions judicials, estableix una multa de tres mesos a dotze i la inhabilitació especial per a càrrec públic de sis mesos a dos anys. En el cas que, ‘havent suspès l’execució de les ordres de superiors, les desobeís tot i que aquells haguessin desaprovat la suspensió’, li podria ser imposada una multa de dotze mesos a vint-i-quatre i inhabilitació especial de càrrec públic d’un any a tres.
El codi penal també preveu penes diverses per al delicte de prevaricació. En aquest cas, presumiblement, s’aplicaria l’article 405, que estableix una pena de multa de tres mesos a vuit i la suspensió del càrrec de sis mesos a dos anys a ‘l’autoritat o funcionari que proposi, nomeni o doni possessió per a l’exercici d’un càrrec públic a qualsevol persona sense que concorrin els requisits establerts legalment.’ El codi penal també preveu la inhabilitació especial per càrrec públic de set anys a deu en el cas que un funcionari dicti una resolució arbitrària.
El govern té la defensa a punt
Caldrà veure, en primer lloc, si després de la instrucció el cas arriba a judici i com defensarà la fiscalia les seves acusacions. Tanmateix, el govern ja va dir ahir que tenia a punt la defensa jurídica que farà servir per defensar-se. El conseller de Presidència, Francesc Homs, advertia que la presentació de la querella seria un ‘ridícul internacional extraordinari’ per a l’estat espanyol i en donaria ‘una imatge molt penosa’.
