19.11.2014 - 14:31
La Junta de Fiscals de Sala ha donat suport al fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, perquè presenti la querella pel 9-N. Durant la reunió de la cúpula de la fiscalia espanyola, Torres-Dulce ha defensat la presentació de la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pels delictes de desobediència, malversació, prevaricació i usurpació.
Després de la reunió, de quatre hores i mitja, el fiscal de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, Eduardo Fungairiño, ha explicat que hi havia hagut un debat ‘jurídic i cortès’, amb ‘alguna discrepància’ però sense ‘cap enfrontament’, i ha dit que ell era partidari de presentar la querella.
El document que ha sotmès a la Junta de Fiscals de Sala argumenta que el president va fer un ús desviat i arbitrari de les seves funcions i que el procés participatiu tenia la finalitat única i exclusiva d’eludir el control jurisdiccional que fins aleshores havia obstaculitzat la consulta. Segons que ha defensat el fiscal general de l’estat, Mas, Ortega i Rigau van prendre decisions i mesures per fer possible la consulta en contra de la suspensió del Tribunal Constitucional.
L’opinió de la Junta no és vinculant però sí que és un aval a les tesis de Torres-Dulce i una rectificació a la del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que es va oposar dilluns a presentar la querella després d’haver parlat amb els seus companys de la Fiscalia de Catalunya.
Una volta obtingut l’aval de la Junta, Torres-Dulce pot ordenar en les pròximes hores a la fiscalia superior de Catalunya que interposi la querella i que demani que es porti a judici als impulsors del procés participatiu.
Les fonts de la fiscalia asseguren que cap dels vint-i-sis fiscals presents a la reunió han defensat els criteris del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i que només dos s’han oposat a la presentació de la querella. Són el fiscal de Seguretat Vial, Bartolomé Bargas, i el fiscal del Tribunal Suprem Pedro Crespo. El primer perquè entén que la Fiscalia no tenia perquè actuar de mutu propi si ja ho podia fer posicionant-se sobre les querelles que s’han presentat als diferents jutjats a Catalunya. Pablo Crespo perquè entén que el Tribunal Constitucional no és un òrgan directament lligat al Poder Judicial i les seves ordres no són automàticament executables.
Dubtes dels fiscals sobre alguns delictes
A part d’aquestes dues posicions contràries, uns altres fiscals han presentat objeccions i dubtes sobre alguns dels delictes que Torres-Dulce vol atribuir a Mas, Ortega i Rigau, però han donat suport a la interposició de la querella.
Aquestes discrepàncies puntuals són les que fan que la fiscalia encara doni per tancats totalment que la querella serà pels quatre delictes anunciats (usurpació de funcions, malversació, desobediència i prevaricació) contra els tres querellats, i apunti que caldrà esperar al dia en què es presenti per saber-ne els detalls.
Ordre a la fiscalia de Catalunya
En una nota que ha fet pública després de la reunió, la fiscalia apunta que la junta ha expressat el seu suport a la querella ‘de forma molt majoritària’ i per aquest motiu el ministeri fiscal ‘emprendrà les accions legals oportunes davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya’.
Ho farà, però, ‘amb les precisions de caràcter tècnic realitzades durant la reunió celebrada aquest dimecres’, de manera que podria introduir matisos a la pretensió inicial de Torres-Dulce.
La fiscalia superior de Catalunya ja va anunciar ahir que, en previsió d’aquesta possibilitat, tenia pràcticament enllestida la querella contra el president de la Generalitat. Segons fonts de la fiscalia, la querella es podria presentar gairebé immediatament després d’haver rebut l’ordre de Madrid.
Torres-Dulce ha resolt d’aquesta manera la situació excepcional que es va generar dilluns quan, després d’una setmana de deliberacions i intercanvi de documents, la Fiscalia de Catalunya, presidida per José María Romero de Tejada, li va comunicar que ‘no procedia iniciar accions penals’ contra el president de la Generalitat, malgrat que havia rebut una ordre directe des de la Fiscalia General de l’Estat per actuar en aquesta direcció.
