19.11.2014 - 06:00
Podem té només deu mesos de vida i ja ha sacsejat la política espanyola. Un dels arguments que va exposar el seu dirigent, Pablo Iglesias, des de bon començament era la defensa del dret de decidir dels catalans. ‘Qualsevol demòcrata ha de celebrar que la gent pugui votar i ha de respectar la decisió que prengui el poble de Catalunya’, deia en una entrevista a VilaWeb el mes de gener. En aquell moment l’enfocament era força genèric, i tant Iglesias com més portaveus de Podem han anat insistint que els catalans haurien de poder decidir el seu futur polític. Però hi han anat fent matisos. Repassem les declaracions que han fet del gener ençà sobre l’autodeterminació de Catalunya.
Pablo Iglesias: ‘Si els catalans volen marxar, no hi ha res a discutir’ (19-1-14)
Aquestes són les declaracions que feia en aquella primera entrevista, quan s’acabava de presentar el manifest fundacional de Podem, titulat ‘Movem fitxa’:
‘Qualsevol demòcrata ha de celebrar que la gent pugui decidir, em sembla indiscutible. Negar el dret de la gent de donar la seva opinió és una barbaritat. A mi m’encantaria que els catalans o els bascs no se n’anessin i poguéssim construir un país de països, amb moltes nacions, però qui sóc jo per a dir a un ciutadà de Catalunya què ha de votar, com s’ha de sentir ni què ha de ser? Tenim màxim respecte per les decisions que es prenen democràticament, ens sembla absolutament indiscutible. Jo sempre dic que sóc patriota, però per mi ser patriota no té res a veure amb amenaçar catalans o bascs, ni dir que l’exèrcit ha de salvaguardar la unitat de la nació. Els qui s’omplen la boca amb la paraula Espanya són els mateixos que tenen comptes a Suïssa i que destrueixen els serveis socials. I això també val per als catalans de dretes que governen Catalunya. Però pels qui entenem que la pàtria també és el dret de tothom a tenir una sanitat i una educació decents i uns sistemes de protecció socials, el dret de cadascú de tenir una identitat nacional pròpia ens sembla indiscutible. Tant de bo els catalans puguin votar, i qualsevol demòcrata ha de respectar allò decideixi la ciutadania de Catalunya. Tant de bo poguéssim continuar junts, però això serà si tothom ho vol. Si els catalans no ho volen, no hi ha res a discutir.’
‘No sóc ningú per a dir a un català que no pot votar’ (5-6-14)
Al cap d’uns quants mesos, poc després de les eleccions europees, Iglesias insistia en la defensa del dret de decidir. I s’expressava, personalment, així: ‘No voldria que s’independitzessin els catalans ni els bascs. Voldria construir un futur conjunt, però qui sóc jo per a dir què han de fer?’ Podem defensa ‘el dret de decidir dels bascs, els catalans i els espanyols, i per això defenso el referèndum’.
Íñigo Errejón es va haver d’explicar sobre Podem i el dret de decidir
L’arribada del 9-N va coincidir amb un augment de les expectatives electorals de Podem amb vista a les eleccions espanyoles de l’any vinent. I amb el procés intern de definició del model polític i de lideratge de la formació. Hi va tornar a haver força declaracions sobre el dret de decidir de membres de l’equip d’Iglesias, com ara Íñigo Errejón. En una entrevista a Público, condicionava el dret de decidir al fet que hi hagués una majoria política favorable a les corts espanyoles.
Després es va explicar en una entrevista a VilaWeb. Deia així: ‘Quan es tanca la constitució del 78 es tanca amb la voluntat d’impedir aquest dret de decidir. I mentre continuï en vigor és molt difícil que s’exerceixi unilateralment. […] Descric el que em sembla que és una correlació de forces que, si no es transforma, el dret de decidir no podrà fer-se efectiu. M’agradaria que fos d’una altra manera, però em fa l’efecte que la gent que hi ha al poder ara mateix a Espanya no tindrà una actitud com la de Cameron amb Escòcia.’
I afegia: ‘Arribats en aquest punt em sembla que serà més fàcil que el poble català exerceixi el dret de decidir si hi ha un canvi en la correlació de forces amb l’estat. Això vol dir que obliguem ningú a esperar-se? No, no, que cadascú faci el camí que li sembli més útil. La meva opinió és que només en el marc d’un procés constituent general hi ha possibilitats d’exercir el dret de decidir dels pobles.’
‘El procés constituent’ i la por de la ruptura d’Espanya
Els dirigents de Podem expliquen que el dret de decidir s’ha de poder exercir sobre tot, és a dir, no únicament sobre ‘la qüestió territorial’, sinó també sobre aspectes econòmics. I proposen que hi hagi un procés constituent que ‘trenqui les cadenes del 1978’. Juan Carlos Monedero, un dels homes més pròxims a Iglesias, deia la setmana passada: ‘Defensem un procés constituent en què els diversos pobles d’Espanya seguem a discutir amb la maduresa d’un poble adult com volem conviure. Si no els donem el dret de decidir com volen conviure i amb qui, això s’ha trencat.’ I afegia: ‘I com que no volem que es trenqui assumim que el dret de decidir és un dret de primer ordre.’
També es pronunciava sobre la possibilitat d’independència de Catalunya: ‘Seria una ruptura dolorosa en molts termes, econòmics, territorials, d’identitat, familiars. Es trencarien moltes coses.’ Ho deia a Radio Euskadi:
Poc abans del 9-N Pablo Iglesias parlava també de la possibilitat d’independència de Catalunya, i recelava d’una declaració unilateral.
La fredor de dissabte
Dissabte Iglesias va ser proclamat secretari general de Podem. En el discurs va començar fent un reconeixement a la lluita del poble kurd, del saharià i del palestí.
I va dir: ‘Sí, som espanyols. Però estic tip de la concepció d’Espanya tan agressiva; tip dels qui diuen quina llengua s’ha de parlar o de quina nació s’ha de ser.’
Va defensar tot seguit ‘el dret de decidir sobre totes les coses’. ‘Per això —va dir— volem fer un procés constituent.’ I afegí: ‘El PP parla de legalitat per a impedir que la gent voti. Com que ells compleixen la legalitat…’
Després d’avisar que diria alguna cosa polèmica, va etzibar: ‘PP i CiU són partits de la casta que es retroalimenten.’ Enumerà la fortuna que acumulen una trentena de multimilionaris tant a Catalunya com a Madrid, va donar dades sobre la pobresa en ambdues comunitats i va concloure: ‘A Madrid i a Catalunya no som tan diferents.’
Va defensar, en definitiva ‘el dret de decidir també sobre l’economia’ i criticà el ‘brindis al sol de l’esquerrovergència.’
‘La Generalitat no té competències per a fer una DUI’
Dilluns encara Pablo Iglesias va afegir un nou argument sobre el procés d’independència català. En una entrevista a la cadena Ser va dir que el govern català no tenia competències per portar a terme una declaració unilateral d’independència. Va admetre, això sí, que la qüestió territorial era un problema polític que s’havia de solucionar amb ‘més democràcia’. Proposà d’obrir ‘totes les portes i finestres’ de la constitució espanyola de 1978 per discutir de tot: ‘de la qüestió territorial però també de la democratització de l’economia i de la sobirania’.
