18.11.2014 - 12:25
El president de la comissió internacional que va supervisar la votació del 9 de novembre, l’eurodiputat unionista escocès Ian Duncan, ha explicat l’impacte i les impressions que li havia causat el 9-N. En un apuntament al seu bloc, enumera els punts febles que va tenir la votació, pel fet d’haver estat prohibida pel Tribunal Constitucional, i explica que ‘fou tan ben fet com podia ser ateses les circumstàncies’. En conclou que no es pot dir que la gent que no va anar a votar fos favorable al ‘statu quo’.
Duncan comença relatant la impressió que li va fer la visita a primera hora d’un col·legi del barri de Gràcia de Barcelona, i concretament del moment en què obrien les portes, a les nou del matí: ‘La gentada va esclatar en un aplaudiment espontani. Em va commoure. Era difícil de no sentir-se així quan una multitud de centenars de persones aplaudia amb força el seu dret de votar. En alguns altres col·legis, la gent cantava l’himne nacional català.’
Resumint, Duncan diu: ‘Vam ser testimonis d’una votació ben menada en unes circumstàncies extraordinàriament difícils.’
Quines eren aquestes circumstàncies: no hi havia cens, els funcionaris tenien prohibit de prendre part en l’organització, no era possible de fer servir les urnes oficials i no es podien utilitzar edificis oficials.
Per tant, es demana: ‘Com va ser possible de dur a terme una votació d’aquesta manera?’ I ell mateix respon: ‘Cada solució va ser una gesta impressionant d’enginy, de compromís individual, de sentit comú de necessitat.’
De les solucions que el govern va trobar per a poder votar diu Duncan que el fet d’haver-se de registrar no era pas ideal. I sobre el recurs als voluntaris, que eren quaranta mil, opina: ‘Com a observador diria que això era una feblesa en el procés. Però fou un compromís impressionant i necessari per la circumstància. La solució de les urnes fou elegant. La gent de Catalunya es va fer la seva; mai no havia vist una urna amb una finestra.’
I acaba dient que el nombre reduït de col·legis va ser un problema, però que no va impedir que tothom qui va voler votar ho pogués fer.
Destaca els 2,3 milions de catalans que van acudir a votar. I replica a Rajoy que els dos terços que no hi van anar no poden ser utilitzats per dir que tots són partidaris de la situació actual.
Així mateix, fa algunes consideracions finals, com ara l’avís als catalans que a la UE ‘hi ha poca cosa amb què els catalans es puguin consolar’. ‘La UE és una unió d’estats membres. El fet que Catalunya o Escòcia en formin part dependrà de la bona voluntat i del suport de tots els estats membres, inclòs Espanya.’
