14.11.2014 - 06:00
‘Revoltes‘ és el títol del llibre escrit per Itziar González (1967) i Iago Otero (1981). Ella és arquitecta, urbanista i durant la seva etapa de regidora a Ciutat Vella pel PSC va destapar la corrupció practicada per funcionaris públics al seu districte. Va acabar amenaçada de mort i va deixar la política institucional. ‘La meva acció política a l’Ajuntament de Barcelona m’ha implicat seguiments, amenaces de mort i atacs personals, com també un profund sentiment de soledat, de perill i de sobreexposició. La meva dissidència pública de l’actual sistema representatiu no era contra la política sinó, molt altrament, una defensa del dret a la política que tenim totes les persones i que, sens dubte, cal que recuperem’, diu Itziar González. I aquest intent de recuperar la política el duu a terme acompanyada de Iago Otero, un jove ambientòleg, militant de la CUP i que durant molts anys ha viscut al camp, tot i que ara fa classes a la Universitat Humboldt (Berlín). No es coneixien fins que no els va presentar l’editor de Dau Edicions, on publiquen l’obra.
El llibre és una crítica del sistema actual a partir de les disciplines de tots dos, urbanisme i ciències ambientals. Es parla d’urbanisme, de la teoria del decreixement econòmic, de turisme i de la participació de la gent en la presa de decisions polítiques; i tot això, barrejat amb experiències personals i records familiars a través de converses. ‘La cosa bona de fer el llibre amb la generació del Iago és que estimen la història. Tota la seva generació enllaça amb els anys trenta i els anys vint. Nosaltres no ho fèiem, això. Nosaltres produíem. No fèiem recerques més profundes: d’on venim, què ha passat, la guerra. Ells sí que fan aquest viatge. És una de les coses que m’ha impactat del Iago. Miren el futur, però fent una bona reculada. Jo he viscut el final d’un sistema de partits opac i poc democràtic. Sóc una dissident i no m’atreveixo a participar en militàncies polítiques. Ell s’il·lusiona amb un partit. I ho entenc. A la CUP volen anar poc a poc, no juguen les pautes mediàtiques i fan treball de base. Entenc que els hagi triat’, diu González.
González ara treballa amb Reset, espai d’urbanistes i arquitectes que pensen projectes per poder reutilitzar materials de polígons abandonats. Itziar González creu, com ja creia quan feia la carrera d’arquitectura, ‘que no s’ha de fer obra nova, sinó rehabilitar nuclis vells i enclavaments que ja hi ha, refer-los’. Aquesta és una de les reflexions que apareix al llibre, acompanyada de la corresponent de Iago Otero, expert en decreixement. ‘L’anticapitalisme no és tan sols atacar el capital, sinó també qüestionar una de les coses bàsiques que és el creixement econòmic, que cap socialisme d’estat no es va qüestionar. A l’últim congrés de decreixement que vam tenir fa dos mesos a Leipzig, Alemanya, es va viure l’idil·li entre les esquerres anticapitalistes europees i el decreixement. Fins ara no havia passat.’ El decreixement, explicat per Iago Otero, ‘vol dir que l’economia es fa petita: en termes físics, materials, energètics. El circuit es redueix. A partir d’aquesta reducció, les economies floreixen. A partir de recursos escassos —la Mediterrània n’és un exemple— s’ha tret vi, oli, pa, una gran diversitat de cultius. És l’abundància dins el límit.’ I posa d’exemple que al Pirineu hi ha col·lectius que s’estalvien la calefacció de tot l’hivern utilitzant i revestint les cases amb la llana de l’ovella xisqueta.
Les converses que conformen el llibre, de 222 pàgines, es van fer a diversos llocs d’Europa: el carrer de Petritxol de Barcelona, el taller de Perejaume a Sant Celoni, a casa dels masovers de can Pèlag, a l’Hotel Regina de Barcelona, a Catalunya Nord i a Berlín. ‘Els llocs parlen a través nostre. És una idea molt de Perejaume. Viatges dues hores cada dia, a 80 per hora, i voles. No ets enlloc. Si ets en un lloc, acabes essent lloc. Jo n’estic enamorat, de Perejaume. El llibre va dedicat a ell. Tota la revolta de la reconfiguració dels llocs, per exemple. Arreglar i rehabilitar tot el merder que ha originat el “desarrollismo” franquista, continuat per les elits catalanes, en el marc d’una economia mundial creixent que ha fet que perdem les nostres relacions amb el lloc. Hem de rehabilitar hotels, tirar-ne a terra uns quants, hem de tancar alguns aeroports, tancar centrals nuclears, hem de desmantellar la petroquímica i abandonar algunes autopistes. Tot això és feina. I donarà feina. Algú ho haurà de fer i crearà riquesa. I aquí ja tens el canvi d’imaginari’, diu Iago.
El llibre es va presentar la setmana passada al Centre Excursionista de Catalunya, a Barcelona. Ací en podeu llegir un fragment que va publicar Núvol. La presentació, novament, va ser realment una cosa de dos, una presentació en parella. ‘Si veig gent com ell em sento més esperançada. El meu acte, fos quin fos el que vaig fer, s’afegeix a la resta d’actes. No pots demanar a una sola generació que et faci la revolta. S’ha d’encadenar’, diu Itziar González.
