13.11.2014 - 06:00
La fiscalia de l’estat prepara una querella contra Artur Mas i membres del govern per haver organitzat el procés participatiu del 9-N que diumenge va portar més de dos milions tres-cents mil ciutadans a les urnes. El dia de les votacions a la nit, el ministre de Justícia espanyol va anunciar que es preparava l’actuació judicial contra els responsables de la consulta sobre la independència. En la querella es demanarà la inhabilitació de Mas i d’alguns consellers de la Generalitat. Hem entrevistat el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, per demanar-li quin èxit pot tenir la querella, quina base jurídica i quant pot durar el procés judicial, entre més. Queralt apunta a una jugada amagada de l’estat contra el procés d’independència: la suspensió cautelar del president Mas i la vice-presidenta Ortega per a escapçar la Generalitat.
—Hi ha prou base per a querellar-se contra membres del govern i demanar-ne la inhabilitació pel 9-N?
—Jo crec que no. No han comès cap delicte. Hi ha una emergència política des de l’estat, però ni Mas ni cap dels consellers no han comès cap delicte.
—Poden acusar-los de prevaricació?
—Prevaricació és dictar una resolució arbitrària en un assumpte administratiu sabent que és injusta per part d’un funcionari o un càrrec electe. Però ara parlem d’un assumpte constitucional i no administratiu perquè el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional. Si hagués estat una qüestió administrativa, la segona demanda del govern espanyol hauria d’haver estat presentada com un incident d’execució de la primera demanda o com un contenciós administratiu al Tribunal Suprem o al Tribunal Superior de Justícia. I no ho van fer així. És a dir, el govern espanyol ho ha tractat com un afer constitucional i polític.
—Però poden considerar que van prendre una resolució injusta a consciència?
—Això vol dir que la resolució de fer el 9-N no tenia cap cobertura jurídica. Aquí tenim algun precedent de comunitat autònoma que va veure suspesa una llei, però va continuar les passes per fer-la entrar en vigor. L’advocat de l’estat va protestar i el tribunal va resoldre que no s’havia alterat la suspensió. I en el cas que ens ocupa, cal recordar que el procés participatiu del 9-N no s’ha declarat il·legal. Tan sols es va suspendre temporalment. N’hi ha que diuen que el TC va tombar la proposta de la Generalitat. I no és cert.
—I ho va fer perquè hi estava obligat constitucionalment.
—El TC no té cap més opció que admetre a tràmit i suspendre cautelarment qualsevol norma o acte impugnat pel govern espanyol perquè ho diu la constitució. Quan el govern espanyol impugna una norma d’una comunitat autònoma, el TC l’admet i la suspèn sense haver de motivar la decisió. És a dir, sense donar explicacions. El 9-N era una norma o un acte suspès, però no declarat il·legal. Hi insisteixo: suspensió no vol dir nul·litat. Aplicar una norma no il·legal, encara que sigui suspesa, no és una aplicació obertament arbitrària presa a consciència i contrària a la legalitat.
—I per desobediència a la suspensió cautelar del TC?
—En el sistema autonòmic espanyol, ni les comunitats ni els municipis no depenen del govern espanyol. Ni de ningú. Això vol dir que ningú no pot donar ordres a Mas. Ni tampoc a Susana Díez, a Feijóo o a Fabra. Són institucions autònomes. El principi de l’autonomia és aquest. Alguns s’obliden que la constitució té més articles que el segon. Això és així: a les verdes i a les madures! Les autonomies no resten sotmeses a cap ordre del govern espanyol ni de ningú. Un altre supòsit de desobediència és el de no atendre resolucions judicials.
—I aquesta possibilitat és aplicable en aquest cas?
—D’entrada, és discutible que el Tribunal Constitucional sigui tècnicament un òrgan judicial. És discutible. En cas de considerar que sí que ho és, el TC no ha donat cap ordre directa a la Generalitat. Si hi ha una ordre judicial directa i qui la rep s’hi resisteix, el tribunal el torna a intimar. I això no ha passat. Però crec que el fet més important és que no es pot considerar que el TC sigui un òrgan judicial. No vol dir que jo el menyspreï. El TC és el quart poder que té forma de tribunal, però que no ho és.
—En cas que la fiscalia presenti la querella…
—No en tinc cap dubte. Ho farà.
—…quin recorregut seguirà?
—La querella es presentarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest tribunal examinarà si hi ha indicis de racionalitat en la querella. Crec que l’admetrà a tràmit. Demanarà certificacions de les resolucions denunciades. La instrucció d’un cas com aquest és relativament curta. És un plet documental. Es farà algun interrogatori i s’ha acabat. A judici.
—Pot haver-hi una suspensió cautelar dels acusats?
—Això és molt important i ningú no ho diu. Crec que és la carta amagada. Cal veure si volen demanar mesures cautelars. En aquest cas, una mesura cautelar seria apartar temporalment els acusats, amb suspensió de funcions. És una mesura possible tècnicament, però és complicat que el tribunal ho concedeixi. És difícil que el tribunal ho admeti. En la pràctica processal habitual, els tribunals admeten a tràmit totes les querelles presentades pel ministeri fiscal. Però no veig clar que el TSJC pugui admetre la petició de suspensió cautelar del president o de membres del govern. Ho veurem aviat, quan es presenti la querella.
—Amb quin objectiu poden demanar aquesta suspensió?
—Per escapçar temporalment el govern de Catalunya. La querella anirà contra el president Mas i la vice-presidenta Ortega. Abocar la Generalitat a una crisi que l’obligués a designar un nou president, ni que fos provisional, i a l’aprovació per part del parlament.
—En canvi, dieu que l’admissió a tràmit de la querella és pràcticament segura?
—En la teoria processal, el TSJC podria no admetre la querella, però jo no em faria il·lusions. Quan la querella la presenta el fiscal, sempre és admesa a tràmit. El tribunal admetrà la querella del fiscal, però això no vol dir que li doni la raó en la sentència. Ep! Potser aquesta vegada diuen que no accepten la querella, però seria la primera vegada.
—Quant pot durar un procés judicial com aquest?
—Aquest no pot durar gaire, perquè hi ha poca cosa a investigar. No arribarà a un any. El delicte denunciat pot ser molt greu, però la instrucció pot ser molt ràpida, en un cas com aquest. El judici consisteix a valorar els documents. Les providències del TC hi són. Les actes que s’hagin fet en les reunions de govern a la Generalitat, també. Les declaracions que hagin pogut fer el president i els consellers, també. Aleshores, tan sols cal valorar quina significació jurídico-penal tenen aquest documents.
—I creieu que tècnicament no hi ha delicte.
—Si es fa un judici tècnic, no hi ha delicte. Em sembla que aquesta és l’opinió més estesa en el món jurídic. Ara, si es fa una altra mena de valoració… Però, coneixent els jutges d’avui, crec que no estan disposats a assumir funcions polítiques que no són seves.
—El govern espanyol ha fet servir el TC com ha volgut i per a allò que ha volgut.
—Però el Constitucional no són jutges. És un organisme impregnat de política. I cada vegada més. No són jutges de carrera. Ni és un tribunal sotmès al Consell General del Poder Judicial. Ni tenen les mateixes regles que la resta de tribunals. És una altra història. Un quart poder.
—Quines conseqüències tindria l’obertura d’un procés d’inhabilitació del president?
—Un ridícul internacional sense precedents. Seria una situació incomparable que situaria Espanya al nivell d’Ucraïna o un país d’aquest estil. Els països civilitzats resolen les disputes internes als parlaments i a les comissions de negociació. No als jutjats. Perquè és evident que no hi ha cap delicte. A més, aquest procés es farà per iniciativa del govern d’un partit que no té la imatge més neta del món. I Europa i el món saben quins són els nivells d’incompliment de normatives internacionals d’Espanya, el nivell de corrupció… que el PP ha construït la seva seu amb fons il·legítims, que té els quatre últims tresorers encausats i un a la presó. Això cal tenir-ho en compte.
—La inhabilitació té cap possibilitat de reeixir a les instàncies jurídiques europees?
—D’entrada, una condemna del TSJC obriria la porta a un recurs de cassació al Tribunal Suprem; després un recurs d’empara al Tribunal Constitucional; i després una demanda de drets fonamentals al Tribunal d’Estrasburg. Exactament igual que en qualsevol cas penal. Hi té dret qualsevol persona sotmesa a judici. Aquest és un recorregut de molts anys. Però, si he de jugar-m’hi un pèsol, dic que això no passa del Superior de Justícia de Catalunya.
