13.11.2014 - 06:00
Alexandra Benvenuti sempre havia sentit a parlar de Cèlia Suñol, perquè era germana de la seva besàvia.”L’educació que va rebre la Cèlia va ser un bagatge important de la seva existència, així com la participació a la vida cultural catalana des de primera línia.Als anys 30 va treballar al Departament de Cultura de la Generalitat amb Melcior Font, secretari de Ventura Gassol, i va entrar en contacte amb tota la intelligentsia catalana del moment: Carles Riba, Marià Manent (que era cosí seu per part de mare), Frederic Rahola, Maurici Serrahima, entre molts altres. Abans de la guerra també havia format part de la Colla de Sabadell —impulsora d’accions trencadores i plenes d’humor— amb Joan Oliver, els germans Trabal i Armand Obiols”.
Cèlia Suñol és una autora injustament oblidada. L’època que li va tocar viure no va ser fàcil: hi havia un escàs ressò dels llibres en català i censura, i això va dificular la difusió de la seva obra. ‘Primera part’, la seva òpera prima, va guanyar el Premi Joanot Martorell de 1947.
“Suñol va tenir una vocació literària intermitent. Formava part de la colla de Sabadell, i es feia força amb Joan Oliver o els germans Trabal. Tot i el futur prometedor que tenia com a escriptora, les circumstàncies a què es va haver d’enfrontar al llarg de la seva vida, van obligar-la a deixar-ho. De jove, el 1921, a causa d’un brot de tuberculosi, va viatjar a Davos per curar-se de la malaltia. Allà va conèixer el seu primer marit —i l’amor de la seva vida—, Kaj Hansen”, escriu Griselda Oliver a Núvol.
“Podem considerar Primera part com une tranche de vie d’una jove burgesa que viu una història d’amor tendre, generós i lliure amb un danès malalt de tuberculosi. D’acord amb el comentari crític d’Albert Manent, «Primera part és una esplèndida autobiografia on la protagonista no arriba ni als trenta anys. I un amor radiant, profund, neoromàntic, la va fer madurar sobtadament. Perquè gairebé tota la novel·la és una història d’amor on no hi ha intriga, sinó siluetes, fugaces o profundes, de personatges.»[1] Com a teló de fons, l’autora perfila el pas de l’època daurada dels anys vint, tan electritzants per a una dona jove, a una postguerra europea en què l’heroïna albira la penúria i la fam dels més desafavorits, ni que sigui indirectament, a través dels amics que fa als països que visita amb el seu home”, escriu Mireia Sopena al pròleg de l’edició que publica Adesiara.
El seu nét, l’escriptor Lluís Hansen, explica què va sentir quan va llegir ‘Primera part’: “De la novel·la, en sabíem l’existència. Però vaig trigar molt a llegir-la. Potser massa. L’exemplar dedicat romania en algun prestatge. Fins que de cop, quan se t’acaba l’estupidesa de l’afirmació adolescent davant de la insistència de la família, vaig considerar que potser sí que valdria la pena llegir Primera Part –recorda-. No hi va haver sorpreses, més enllà de descobrir per escrit allò que més o menys ja sabia, però que tanmateix em va fer preguntar detalls de la vida dels meus avis i poder recompondre-la una mica més ordenadament. Però el que més en va fascinar de la lectura va ser que em va transportar a un món antic, per a mi llunyà, però perfectament comprensible i reconeixible: un Davos d’entreguerres, una breu passada per Dinamarca, una estada als Alps bavaresos, un retorn a Catalunya per diverses poblacions… En definitiva, una descripció d’una novel·la clàssica, o més ben dit, l’acoblament de descripcions i reflexions d’uns personatges que fan que el lector segueixi amb interès les seves vicissituds”.
Si voleu saber més coses de Cèlia Suñol, punxeu aquí.
