12.11.2014 - 06:00
Dilluns al vespre es presentava una novetat d’Angle Editorial a la llibreria la Central del carrer de Mallorca de Barcelona. Hi vaig arribar una mica abans d’hora i, dubitatiu, vaig començar a cercar el racó on es feia. Després d’una ullada ràpida per la planta baixa vaig concloure que havia de pujar les escales i descobrir el primer pis de la llibreria, on em sembla que no havia estat mai. I em vaig meravellar a l’instant de descobrir-hi un agradable cafè literari amb unes quantes cadires disposades per als assistents a la presentació de ‘Meravelles descrites‘, una fascinant crònica històrica de l’orient amb una sorprenent història al darrere.
‘Meravelles descrites per frare Jordà de Catalunya. Crònica catalana de l’Índia de fa set-cents anys‘ s’edita per primera vegada en català i, malgrat el temps passat i el relatiu ressò que ha tingut en àmbits acadèmics anglosaxons i francòfons, és pràcticament la carta de presentació d’aquest missioner que, malgrat l’evidència del nom, ben poques vegades fins ara s’havia reivindicat com a català. Tot això ho explica el periodista Jordi Joan Baños, autor d’aquesta primera traducció al català d’unes ‘meravelles’ que ens han pervingut únicament ‘en una còpia llatina de l’original en català i adaptada segurament al gust dels francesos’.
Baños fa vuit anys que viu a l’Índia, submergit en una actualitat informativa centrada massa sovint en catàstrofes naturals, econòmiques i humanes. La mirada a l’edat mitjana, explica, li ve de l’interès que té des de l’orient estant per la relació que es va establir entre els primers europeus portuguesos i els indis del passat. Gratant, gratant, fa quatre anys va descobrir en un llibre en anglès l’esment d’un tal Jordanus Catalanus: ‘De sobte em vaig adonar que feia set segles algú se m’havia avançat en això d’enviar cròniques des de l’Índia a Catalunya!’ La segona sorpresa va ésser adonar-se que a casa nostra pràcticament ningú no coneixia aquest frare dominicà, malgrat disposar d’entrada a l’Enciclopèdia Britànica des de fa temps i ésser prou conegut (i reivindicat) en cercles universitaris de França. No se’n va poder estar, d’estirar-ne el fil: ‘Calia fer conèixer la figura de Jordà de Catalunya i la seva crònica.’
Una crònica breu, de seixanta pàgines, escrita en un llatí farcit de catalanades que reforcen el cognom i deixen encara menys dubte, per Baños, del seu origen. Un Jordà català, doncs, que va dictar –com els grans viatgers de la seva època, de Marco Polo a Ibn Battuta, no va escriure de pròpia mà el relat del seu llarg viatge– les aventures que va viure i les meravelles que va veure a l’Àsia entre 1311-1318 i 1329.
El text resultant, explica el periodista historiador, no conté el volum d’informació del llibre del mercader venecià, però és una petita joia plena de ‘primeres vegades’.
Jordà de Catalunya, així, fou el primer ibèric que va trepitjar l’Índia i, de fet, el primer bisbe catòlic d’aquest país continent, nomenat pel papa Joan XXII.
Jordà de Catalunya també fou el primer a situar a Etiòpia el preste Joan, el mític rei cristià aïllat més enllà d’Europa i que la cristiandat veia com l’aliat natural i estratègic per a derrotar els musulmans a Terra Santa des de la rereguarda.
Jordà de Catalunya fou un del primers a explicar de primera mà tòpics de la refractària al canvi societat hindú que encara perviuen, com el culte a les vaques, el sistema de castes i l’esgarrifós ritu del sati, a més d’ésser el primer a donar notícia dels zoroastrians o parsis establerts a l’Índia des del segle VIII provinents de Pèrsia i a descriure les seves enigmàtiques ‘torres del silenci’ (encara alçades a Bombai, per exemple).
I Jordà de Catalunya, malgrat el seu origen probablement pagès, també s’anticipà a la geopolítica del segle XXI perquè va identificar els hindús com a aliats naturals per a aturar l’avanç musulmà: ‘Va veure que era estratègic de controlar l’oceà Índic i la mar Aràbiga, justament on ara hi ha la V flota dels EUA.’
Més enllà d’aquests elements singularitzadors i originals, la crònica de Jordà no se separa gaire de la resta de llibres de meravelles redactats per mercaders, missioners i mercenaris durant els segles XIII i XIV que van gosar d’aventurar-se (en tots els sentits del verb) cap a l’enigmàtic orient aprofitant la ‘pax mongolica‘, el desert humà deixat per les formidables matadisses perpetrades pels mongols de punta a punta de l’Àsia.
Com el llibre de Marco Polo escrit trenta anys abans o el d’Ibn Battuta dictat vint-i-cinc anys després, la crònica de Jordà és la d’un occidental meravellant-se de les meravelloses meravelles (seguint la tradició greco-romana, no pas la cultura ‘miraculosa’ cristiana) que es troba en ruta cap a l’Àsia. I també és la crònica d’un occidental, com Polo i Battuta, que s’acaba enyorant de casa i hi torna al cap de molts anys. Però, a diferència del venecià i l’amazic, el català sembla que va tornar cap a la seva meravellosa Índia a partir del 1330, amb les cartes de recomanació del papa (en què el nomena i és anomenat ‘Iordani episcopi Columbensis’, l’actual Kol·lam). En aquesta data se’n perd el rastre i sols algunes poques pistes permeten d’insinuar que hi devia morir pocs anys després, més martiritzat que no pas meravellat.
