09.11.2014 - 13:07
‘Estic molt emocionada’, diu la Mònica després de dipositar el seu vot a l’urna del col·legi els Llorers, de l’Eixample de Barcelona. És una més de les votants que han omplert i originat llargues cues de votants. I no tothom tenia el vot decidit. L’àvia Assumpció, per exemple, no va decidir què votaria fins ahir al vespre. No era independentista, però el seu fill la va convèncer: ‘Pel futur dels seus fills, els meus néts, he votat sí-sí.’
No tots els votants eren del Principat. Ens hem trobat també Joan Planas, mallorquí, i Vicent Belda, valencià, que han vingut tot i que no podien votar. En Joan diu: ‘Tenim una enveja molt sana.’ I en Vicent: ‘Espere que després de vosaltres, ens toque a nosaltres.’
Però potser l’estrella del matí ha estat un senyor de noranta-quatre anys. La seva dona s’ha mort aquest cap de setmana i avui ha anat a votar ‘per ella’. Sortint del col·legi anava a l’enterrament; ha deixat enrere els seus companys de cua emocionats. O la Carme, que diu: ‘Ja és el tercer esdeveniment en què participo.’ Té vuitanta-set anys i de petita havia presenciat l’enterrament de Macià. També va veure en vida Lluís Companys i ara tenia moltes ganes de votar.
‘Demà serà l’inici d’un procés. Aquest punt era necessari’, diu el pare Joan Garcia. ‘No hem de menysprear els altres, però que siguem nosaltres els que ens governem, amb la nostra independència’, diu la Francisca, també àvia, que parla des d’una cadira de rodes. ‘Tinc una pròtesi al fèmur, les dues ròtules trencades i he vingut a votar. I si cal, hi tornaré.’
