06.11.2014 - 17:46
La cadena britànica BBC publica avui un extens reportatge sobre els moments previs a la votació del 9 de novembre. Amb el títol ‘Espanya infla el suflé de Catalunya?’, el periodista Nick Rider explica que ‘hi ha una sensació generalitzada que el govern espanyol mai no escolta els catalans i que els tracta amb menyspreu’; parla amb independentistes i unionistes; exposa la diferència amb què han tractat els governs espanyol i britànic les reivindicacions nacionals de Catalunya i Escòcia; troba poc creïble l’argument de la fractura social; i veu ‘extravagants’ les comparacions amb el nazisme.
La tesi del reportatge és que la manera d’encarar el problema que ha tingut el govern espanyol ha ajudat a fer créixer ràpidament el nombre d’independentistes a Catalunya. L’autor parla amb l’economista Germà Bel, de qui diu que ‘havia cregut en una Espanya plural i encara no es considera a si mateix com un independentista’. Però creu que ja ‘no hi ha cap més sortida’ que no sigui la independència.
El creixement de l’independentisme
Com a Escòcia, la causa independentista ha crescut més enllà de l’àmbit nacionalista per a oferir la promesa d’una nova manera de fer política, un lloc de trobada per als descontents de la crisi. I remarca que la diferència amb Escòcia és la resposta que ha tingut la demanda catalana per part del govern espanyol, ‘que no ha estat política, sinó legal’.
Qualifica de ‘joc del gat i la rata legal’ la prohibició de qualsevol forma de referèndum per part de les institucions espanyoles. Explica com el govern espanyol va optar en un principi per deixar que la consulta alternativa ‘s’estavellés’ tota sola, però que després va decidir d’impugnar-la al Tribunal Constitucional.
I en conclou: ‘Totes les evidències suggereixen que ha estat contraproduent en vista de la radicalització a Catalunya.’
Recull l’opinió d’Eduard López, d’ERC, que diu que ‘ara la gent equipara tres coses diferents: el dret de decidir, la democràcia i la independència.’ I afegeix: ‘El fet que el govern espanyol hagi tancat la porta a un diàleg democràtic ens ha ajudat molt… i ha estès el suport molt més enllà que no pensàvem.’
També hi parla un membre del PSC, Manel Brinquis, de l’Hospitalet de Llobregat, que diu: ‘Hi ha una màquina de fer independentistes catalans, que és el govern de Madrid.’
Ni fractura social ni nazisme
Així mateix, entrevista representants unionistes, com ara Susana Bletra, de Societat Civil Catalana, i el portaveu del PP, Enric Millo. Destaca que tots dos diuen que hi ha ‘famílies dividides, i que els antiseparatistes viuen sota una pressió social, els fills dels quals són etiquetats de traïdors a l’escola’.
Però tot seguit el reportatge desactiva aquesta mena d’arguments. El socialista Brinquis nega que hi hagi fractura social, conflicte o intolerància, tal com asseguren partits unionistes com el PP i Ciutadans.
I, de fet, el periodista mateix diu: ‘Als carrers de Barcelona —una ciutat en què més de la meitat de la gent és castellanoparlant però on més de la meitat és partidària de votar— es fa difícil de veure-hi cap ‘fractura’ social.
També destaca declaracions d’un professor canadenc d’art i disseny que fa temps que viu a Barcelona i que té família catalana, Jeffrey Swartz. Diu que no hi ha cap ‘majoria silenciosa’, sinó ‘una gran minoria silenciosa que dubta de la independència’.
El reportatge també esmenta les comparacions que els partits unionistes han fet en algun moment o altre entre el procés català i el nazisme. El periodista ho qualifica d’extravagant. I recorda que el mes d’octubre l’eurodiputada d’UPyD Beatriz Becerra va enviar una carta als eurodiputats en què comparava el procés amb la Itàlia i l’Alemanya dels anys trenta: ‘Va originar un correctiu d’una eurodiputada alemanya de la CDU, que li va dir que demanés disculpes per haver frivolitzat amb el nazisme.’
La concreció del ‘menyspreu’
Tot amb tot, l’autor del reportatge destaca que tots aquests arguments fan augmentar el sentiment de menyspreu entre els catalans; es fixa en la paraula en català, ‘menyspreu’, i la fa seva en el reportatge per a expressar el sentiment de molts catalans envers el tracte que senten que reben de part de l’estat espanyol.
I acaba dient que, en comptes de la previsió que tenia el govern espanyol que ‘el suflé català es desinflaria’ després de la victòria del no d’Escòcia, ‘passi què passi el 9 de novembre, això no s’esvairà’.
