El cens del 9-N, força més de 5,4 milions de votants

El nombre de catalans que podria votar el 9 de novembre és de 5,4 milions, aproximadament, segons que va dir la vice-presidenta del govern, Joana Ortega, la setmana passada. Fóra la quantitat de possibles votants, el ‘cens’ electoral, tot i que Governació admet que no en pot dir la xifra precisa perquè no la té. S’hi haurien d’incloure, doncs, tots aquells que tenen el dret de votar el 9-N, és a dir, el més grans de setze anys amb un carnet d’identitat espanyol (DNI) residents a Catalunya i els estrangers que tinguin targeta d’identificació d’estranger (TIE) també amb adreça al Principat. Però les dades —tant de l’Idescat, com de participació en les últimes eleccions, com les del govern espanyol sobre els estrangers amb residència— no casen amb aquests 5,4 milions.

Les dades de població de l’Idescat es basen en els empadronaments a Catalunya. A començament d’any a Catalunya hi havia 5,4 milions d’empadronats de setze anys o més amb la ciutadania espanyola i uns 900.000 d’estrangers empadronats. D’aquests darrers, només podran votar els qui tinguin el TIE, i en quedaran exclosos els qui no tinguin papers. Tanmateix, els sense-papers són una minoria d’aquests 900.000 estrangers.

Això queda palès en les dades d’estrangers regularitzats (pdf) residents a Catalunya de què disposa el govern espanyol. A final del 2013 n’hi havia 1.103.073, dels quals caldria descomptar els menors de setze anys.

Per tant, la quantitat potencial de votants el 9-N sobrepassaria els sis milions, força més que no els 5,4 milions de què parlava Ortega. Una dada, d’una altra banda, que ja és el cens oficial dels votants de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya: 5.413.769.

Notícia relacionada: El 9-N: la clau de la participació