24.10.2014 - 12:10
L’eurodiputada Jill Evans, membre del partit gal·lès Plaid Cymru, dins el grup de l’Aliança Lliure Europea, serà una de les observadores internacionals en la votació del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya. Així ho ha explicat ella mateixa en un escrit publicat a la web del seu partit, que podeu llegir en anglès ací i que us oferim en aquest article traduït al català. Evans va participar la setmana passada en la jornada ‘El dret de decidir. Qualitat democràtica per a un nou estat‘, organitzada per la Fundació Josep Irla i el Centre Maurits Coppieters. En aquesta entrevista a VilaWeb explicava com veia el cas català.
Heus ací l’escrit d’Evans traduït al català:
‘El 9 de novembre, per invitació del govern català, seré una observadora internacional en el seu referèndum (o en sentit estricte ‘procés de consulta pública’) sobre independitzar-se d’Espanya. A diferència del referèndum escocès, el resultat no serà vinculant perquè el govern espanyol s’ha negat a reconèixer el seu dret de decidir sobre el seu futur propi.
La setmana passada vaig parlar en un seminari a Barcelona sobre aquesta qüestió de dret. Al País de Gal·les hem fet tres referèndums: el 1979, el 1997 i el 2011. La gent de Gal·les fou lliure de votar en el sentit que volguessin, però sobre una única pregunta, decidida des del govern de Londres.
Fins ara, el govern del Regne Unit ha marcat el ritme i la naturalesa de la devolució del País de Ga·les. És hora que el poble de Gal·les tingui el dret de decidir per ell mateix, i és per això que necessitem el poder d’escriure la nostra constitució.
Com passa al País de Gal·les, el caràcter i l’estatus que Catalunya ha desenvolupat i adaptat al llarg de la història, encara que a vegades puguem sentir que el progrés és lent, quan mirem cap enrere ens sorprèn fins on hem arribat, i els viatges que hem tirat endavant contra tot pronòstic.
Catalunya (com a Corona d’Aragó) era independent fins que el 1469 el matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó va resultar en la cració del Regne d’Espanya.
Després de la mort del general Franco, al començament de la transició cap a la democràcia de l’estat espanyol, el 1979 es va ser concedir a Catalunya un Estatut d’Autonomia que reconeixia legalment la identitat catalana com una ‘nacionalitat’, i la llengua catalana va esdevenir una llengua cooficial juntament amb el castellà.
El 2012 va començar un conflicte financer amb el govern central espanyol. La tensió va augmentar i el suport a la independència creixia a mesura que més catalans se sentien frustrats per la manca de poder i la falta de finançament fiscal seriós, especialment tenint en compte les altres contribucions d’impostos de Catalunya a l’estat. Segons el govern català, el dèficit entre els diners que els catalans paguen en impostos a Madrid i el que reben de tornada és del 8% del PIB del país.
El suport a la independència ha augmentat constantment i ara el 75% de la gent dóna suport a la celebració d’un referèndum, amb enquestes que mostren una majoria a favor de la independència. Al setembre es va produir una manifestació contundent amb 1,5 milions per la independència a Barcelona. L’any passat una cadena humana d’1,6 milions de persones s’estenia al llarg de més de 250 milles per tot el país: La Via Catalana.
A les eleccions de 2012 catalanes, els partits que donen suport al referèndum van guanyar més del 70% dels vots. Al març de l’any passat, més de tres quartes parts dels diputats catalans van votar en favor d’una resolució que instava el govern català a negociar els termes d’un referèndum d’independència amb Espanya. Espanya es va negar a negociar.
El govern català va decidir seguir endavant amb el referèndum fins que l’assumpte es va remetre al Tribunal Constitucional espanyol que va suspendre’l efectivament. Ara una consulta molt significant es durà a terme el pròxim 9 de novembre, tot i que legalment només pot ser no vinculant.
El partit germà del Plaid Cymru, Esquerra Republicana, és molt popular en les enquestes. És probable que hi hagi eleccions anticipades després de la consulta, que podrien convertir-se en un mandat per a la independència. Treballarem estretament amb els nostres col·legues a Catalunya en aquest moment tan emocionant.’
In English:
Letter from an international observer who will monitor the Catalan independence vote
