17.10.2014 - 21:06
El músic Jordi Savall ha reivindicat el dret de decidir del poble català i ha citat Ghandi per explicar que ‘en el moment en què una persona comprèn que és contrari a la seva dignitat obeir les lleis injustes, cap tirà el podrà sotmetre’. A més, ha fet una defensa de la música com a via per al consens i el diàleg. Així ho ha dit després de rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de mans del president, Artur Mas, qui li ha recollit el guant i ha manifestat que ‘si la música crea consens, vol dir que aquests dies haurem de posar més música’. Mas ha lloat la figura de Savall com una de les personalitats que estan ajudant que Catalunya cada cop sigui més reconeguda com a ‘subjecte polític’ a l’exterior.
Podeu veure l’acte sencer, ací:
Savall ha rebut ‘molt emocionat’ la màxima distinció del Govern al Saló de Sant Jordi i ha aprofitat el seu discurs per reivindicar que el poble català té ‘el deure i l’obligació de defensar la nostra cultura’ i que les persones ‘han de poder tenir la capacitat de decidir què convé per a la nostra història’. Després de parafrasejar les paraules de Mahatma Gandhi, el músic ha donat un missatge esperançador afirmant que ‘si som capaços de ser forts ens en sortirem’.
L’igualadí ha considerat que ‘la música hauria de ser una de les bases fonamentals de l’educació’ i ha defensat que de música antiga ‘no n’hi ha’. ‘Hi ha partitures antigues, la música és sempre un acte contemporani perquè existeix quan un cantant la canta o un músic la toca’. Jordi Savall també ha subratllat que ‘hi ha dos moments importants a la vida: quan naixem i quan entenem per què hem nascut’. En el seu cas, ha recordat, ho va entendre quan va tenir un violoncel a les seves mans per primer cop.
Tant el guardonat com Mas han tingut un record especial per a la soprano de música antiga i muller de Savall, Montserrat Figueras, desapareguda el 2011.
El president de la Generalitat, Artur Mas, també ha assegurat que Catalunya necessita molt consens en el moment actual, quan es debat com segueix endavant el procés sobiranista. El president ha remarcat que ara cal tenir ‘llibertat de votar’ i ‘l’oportunitat de poder decidir el nostre futur com a poble’. El president ha vanagloriat moments de la història com el 1714, quan l’important era ‘resistir i construir’.
L’acte s’ha iniciat amb una glosa a càrrec de l’escriptor Jaume Cabré, qui ha destacat l’habilitat de Savall per descriure amb la seva música ‘el moment entre el final del so i el principi del silenci’, així com la seva atapeïda agenda i la seva llarga, meritòria trajectòria. ‘Es pot ensenyar tot menys el que és essencial, no pots ensenyar a ser un artista, és un viatge en solitari’, ha assenyalat Cabré.
Una ‘destacada trajectòria musical’
Tal com va informar la setmana passada, els motius de la concessió de la Medalla d’Or a Savall passen per la seva ‘destacada trajectòria musical’ i la seva ‘contribució de primer ordre a la cultura i a la civilitat’. Amb la concessió de la màxima distinció honorífica de l’executiu, el Govern ha volgut honorar un dels referents de la música catalana i de la projecció al món de la cultura del país, un artista que ha excel·lit en la recuperació de les músiques medievals, renaixentistes i barroques i les ha fet contemporànies. I és que les seves activitats com a concertista, director, pedagog, investigador i creador el situen entre els principals artífexs internacionals de la revaloració de la música històrica.
Jordi Savall i Bernadet (Igualada, 1941) va estudiar violoncel al Conservatori Superior de Música de Barcelona. El 1965 va iniciar de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i de la música antiga en el grup Ars Musicae. Traslladat a Suïssa el 1968, va esdevenir deixeble del belga Wieland Kuijken i del suís August Wenzinger, al qual va succeir a Basilea (1974) en la direcció de l’Schola Cantorum Basiliensis. Va fundar, el mateix any, el grup Hespèrion XX -ara Hespèrion XXI- amb la seva esposa, la desapareguda soprano Montserrat Figueras, i altres músics de diversos països.
El 1987 va crear la Capella Reial de Catalunya, formació especialitzada en la interpretació de música religiosa, i el 1989, l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van de l’edat mitjana al segle XIX. Ha actuat arreu del món, ha dirigit formacions de prestigi i la seva discografia supera el centenar d’enregistraments. El 1997 va impulsar el Centre Internacional de Música Antiga i un any després la seva pròpia discogràfica, el segell Alia Vox. També ha compost bandes sonores per a diversos films, entre els quals destaca ‘Tots els matins del món’, d’Alain Corneau (1991), guardonada amb un premi Cèsar.
Altres distincions que ha obtingut són les de l’Acadèmia Charles Cros (1989), la Creu de Sant Jordi (1990), el Diapasó d’Or (1991), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1998), el Premi d’Honor Jaume I (2000), la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2003), el Premi Artista per la Pau de la Unesco (2008, compartit amb Montserrat Figueras), el Premi Nacional de Cultura (2009) i el Premi Internacional de la Música per la Pau del Govern de la Baixa Saxònia (2010).
L’any 2011 va ingressar com a membre d’honor a l’Acadèmia del Cinema Català i va obtenir el premi Grammy al millor treball de petita orquestra pel llibre-disc ‘Dinastia Borja. Església i poder al Renaixement’, i també el premi de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música espanyola per ‘The Celtic Viol II’. El 2012 va rebre el premi danès Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música, i el 2013, la insígnia de Cavaller de la Legió d’Honor de la República Francesa.
Els artistes convidats de les seves formacions hi ha músics àrabs, israelians, turcs, grecs, armenis, afganesos, mexicans i nord-americans, entre d’altres. En aquest sentit, l’any 2008 va ser nomenat ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, investit artista per la pau dins del programa ‘Ambaixadors de bona voluntat’ de la Unesco.
La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.
Informació relacionada:
Jordi Savall: ‘Sóc un independentista que se sent com a casa a Barcelona, Sevilla i Abu Dhabi’
