19.10.2014 - 19:00
Jill Evans, membre del partit gal·lès Plaid Cymru, és eurodiputada a Brussel·les, dins el grup de l’Aliança Lliure Europea. Divendres va passar per Barcelona, participant en la jornada ‘El dret de decidir. Qualitat democràtica per a un nou estat‘, organitzada per la Fundació Josep Irla, entitat vinculada a ERC, i el Centre Maurits Coppieters, una fundació política de Brussel·les. I VilaWeb va aprofitar l’avinentesa per fer-li una videoentrevista perquè expliqués com es veu el cas català des d’Europa. D’entrada, segons Evans, el president Rajoy és conscient del suport internacional que reben els catalans.
—Quina és la vostra posició sobre el cas català?
—Fa uns quants anys que estic parlament europeu amb col·legues catalans i he trobat molt interessant de veure l’evolució gradual del moviment cap a l’autodeterminació. Al Parlament Europeu també formo part del grup on hi ha els partits que tenen una situació semblant. Escòcia i Catalunya van molt més avançades que no pas nosaltres. Constitucionalment, cada cas és únic, però com a diputada gal·lesa m’ho miro amb molt d’interès.
—Quin ha estat l’impacte del referèndum escocès?
—El referèndum escocès va moure un gran debat i molt d’interès. Si ja eren importants les preguntes sobre què passaria en una Escòcia independent en l’àmbit europeu, ara el cas català recull la torxa allà on el cas escocès la va deixar. A principi de setmana vam tenir un seminari al Parlament Europeu sobre el dret de decidir dels catalans, amb una gran assistència. Hi ha un gran interès. Gent de tot arreu d’Europa s’adona ara que la UE no és estàtica. I que les coses canvien i la gent demana el dret de decidir el seu futur.
—Europa no veu clara la independència de Catalunya, però sí el dret de votar-la. Creieu que passa això?
—Jo veig que la gent compara el cas català i l’escocès. Veu que ells van tenir el dret de decidir, i que, als catalans, se’ls ha negat. Estic d’acord amb tu. La gent, independentment de la seva opció, creu que tothom té el dret de votar. Hi ha hagut debats molt detallats sobre la qüestió, que diuen que aquest principi s’ha d’imposar a nivell europeu.
—Sabeu si Rajoy rep telefonades de presidents o d’eurodiputats pressionant-lo perquè ens deixi votar?
—No sé si passa a títol individual. Sí que sé, a partir de les reunions que hem tingut, que, en tot cas, hi ha un missatge molt potent de part del Parlament Europeu. Jo represento Gal.les. I allà hi ha un enorme suport als catalans i a la campanya d’autodeterminació. Si mires les xarxes socials, hi veus un gran suport. Sóc certa que Rajoy ho veu.
—Quina és la situació del País de Gal·les després del referèndum escocès?
—Ha estat una petita sorpresa. Esperàvem el Sí i vam treballar-hi amb l’SNP. El No va ser una decepció. Però crec que els esdeveniments posteriors han estat força sorprenents. De primer, veure que les coses canvien molt ràpidament. L’impacte al País de Gal·les ha estat força gran. Ja teníem un procés a través del parlament per a obtenir més poder. Això s’ha reforçat. Els partits anem més junts i pensem com col·laborar en l’àmbit britànic. S’ha organitzat una comissió per a calibrar l’impacte que ha tingut al Regne Unit; a la House of Commons hi ha diàleg entre els partits. De moment, hi ha molt de debat. Òbviament, els partits del Regne Unit abans del referèndum van prometre moltes coses. La nostra demanda és que el País de Gal·les hauria de rebre tant com rebi Escòcia. De moment hi ha un gran desequilibi entre Escòcia i el País de Gal·les. El que s’ha ofert ara a Escòcia no és pas igual que el que oferien abans del referèndum. És interessant de veure que la campanya del Sí a Escòcia ha esdevingut un moviment de masses que reclama canvis. Això té un impacte a tot el Regne Unit. No sabem encara com serà el futur. Sí que sabem que, siguin quines siguin les negociacions, en volem formar part. Perquè no som en el mateix punt que Catalunya i Escòcia. Hem de tenir més poders i encaminar-nos cap a l’autogovern per tal de reforçar la nostra economia. El nostre objectiu també és la independència, però cada país hi arribarà d’una manera única, particular. Nosaltres també trobarem el nostre camí.
—També voleu fer un referèndum d’independència?
—No. Nosaltres hem establert un nombre de passos. De primer, molt més poder per al govern gal·lès. Poders sobre l’energia, per exemple, i sobre més àmbits, que ens permetrien un pla econòmic efectiu per a crear feina i treure molta gent de la pobresa. També volem poder sobre els impostos. Hi ha partits que volen un referèndum sobre aquesta punt. No el creiem necessari perquè la majoria de la gent ja hi dóna suport. No perseguim un referèndum ara. Però evidentment tot canvi constitucional ha de rebre l’aprovació de la gent. Per tant, tot fent camí, és obvi que és la gent qui ha decidir els passos a fer.
—He llegit que en la vostra llengua no hi ha la paraula ‘sí’. És cert?
—Sí, en la nostra llengua el sí s’expressa en diverses formes del temps verbal. Segons com preguntes, el sí pren un forma o una altra. Però no pateixis, això no serà pas un obstacle per a votar sí.
—Seria, per a entendre’ns, com si demanéssim ‘Vols venir avui al vespre?’ i la resposta fos ‘Ho vull’, sense ‘sí’. Seria això?
—Sí, exacte. Nosaltres tenim una llengua molt antiga i diferent. Una de les coses que volem és que la nostra llengua sigui reconeguda a Europa. És oficial al País de Gal·les, però no a Europa. Un dels canvis que volem veure a la UE és que reconegui i doni les mateixes oportunitats a les llengües de tothom, a tots els qui parlem llengües oficials als nostres països. Com els catalans.
—Crec que a Europa n’hi ha que voldrien que els catalans fóssim més valents i no ens féssim enrere…
—Des de fora és fàcil de tenir aquesta impressió, sí. Perquè tots volem tirar endavant i empènyer. Però hem de tenir respecte a les decisions dels catalans. Són els catalans que han de decidir fins on volen arribar. Ho respectem. Farem allò que podrem per donar suport a la campanya, i tornarem el 9-N, per veure què passa, de la mateixa manera que vam fer a Escòcia. Tot allò que podem fer, el màxim que podem fer, és donar-nos suport mutu, però no ens podem dir com hem de fer les coses.
