16.10.2014 - 09:31
Van néixer com una revolució de l’ensenyament tradicional i amb l’objectiu d’obrir les aules a tothom, però hi ha qui diu que són una moda. El que és clar és que, en els darrers anys, les universitats dels Països Catalans aposten, cada cop més, pels cursos en línia, oberts i massius, els anomenats MOOC de les sigles en anglès. Ho fan per mitjà de plataformes com Coursera, EdX o MiríadaX. Segons la Universitat Politècnica de València (UPV) les enquestes de sortida dels estudiants rebel·len un alt grau de satisfacció encara que, de mitjana, només al voltant del 15% dels inscrits els acaba.
L’educació virtual o e-learning suposa una evolució de l’educació a distància i implica un ús intensiu de la tecnologia. El coordinador dels cursos MOOC de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Manel Jiménez, pensa que actualment ens trobem en el punt d’estabilització d’aquesta moda. Assegura que els MOOC són una tendència que s’està establint per quedar-se, ja sigui en format obert o com a cursos independents i autònoms online.
La Claudia Álvarez, estudiant de 2n curs d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és una assídua d’aquests cursos. El motiu? Assegura que el nostre és un sistema universitari molt especialitzat que no ensenya prou competències transversals, també necessàries al món laboral. Els MOOC complementen la seva formació amb altres temes que li interessen i li ofereixen flexibilitat per accedir a l’educació i al coneixement. Aquest és precisament l’avantatge que hi veu la Nati Cabrera, professora del Màster Educació i TIC (e-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): “Aquests cursos et permeten fer-los en el moment en que et vagi bé, fins on t’interessi, sense l’obligació d’acabar-los i, a més, tracten temes molt concrets”.
Per contra, aquesta professora pensa que sovint l’heterogeneïtat del grup és tan gran (diferents procedències, nivells, motivacions, interessos, etc.) que es fa difícil generar sensació de grup amb finalitats educatives (no tant lúdiques o socials). La manca de seguiment, el fet que ofereixin un itinerari habitualment estàndard, i que no acostumin a incorporar tutories personalitzades, són altres causes de l’abandonament del curs.
Per Carlos Alberto Scolari, professor del MOOC de la UPF La tercera edad de oro de la televisión, aquests cursos suposen la possibilitat d’actualitzar-se a la gent que no té temps de seguir un ensenyament tradicional. Però també és crític amb el seu auge: “Ara sembla que si no tens un MOOC, la teva universitat no està a la primera línia. De vegades el curs és molt interessant, d’altres està fet perquè és una moda”.
Com són els MOOC?
Segons Scolari el procés de producció d’aquests cursos té dues fases molt clares. “La primera és la producció: fer un MOOC és com fer una pel·lícula o una producció televisiva; cal molta preproducció, s’ha de tenir tot el material audiovisual i textual almenys dos mesos abans del començament del curs”, assegura Scolari. “La segona, durant el MOOC, perquè cal participar a la comunitat; és impossible mantenir interacció amb més de 5.000 persones, però has de fer petites intervencions. És molt
important la gestió que es fa del fòrum”.
La Claudia ja n’ha provat uns quants i explica que “és un format encara molt nou, falta polir-lo, hi ha moltes diferències entre un curs i un altre; s’adapta molt en funció de la temàtica, n’hi ha alguns que són molt teòrics i d’altres que són molt pràctics”.
