16.10.2014 - 06:00
La BBC ha publicat, com fa amb moltes qüestions complexes, un article en forma de preguntes i respostes sobre el cas català, arran dels últims esdeveniments. Per situar el lector, l’autor, Patrick Jackson, diu: ‘La febre de la independència ha conquerit la regió més rica d’Espanya, Catalunya, però el govern de Madrid està decidit a prohibir qualsevol referèndum a l’estil escocès.’ L’article acaba dient que segons Artur Mas hi haurà 9-N, però que ‘el referèndum de facto seran unes eleccions’.
La primera pregunta que es fa és si Catalunya és un país. N’explica breument la història i la cultura i parla de la celebració del Tricentenari. Tot seguit analitza els factors que han desfermat el sentiment independentista i en destaca sobretot la crisi econòmica i les xifres de desocupació. ‘La sensació d’injustícia perquè el govern espanyol pren molt més que no retorna’ a Catalunya és un altre dels motius que destaca. Les explicacions van acompanyades d’infografies per comparar la situació a Catalunya i Espanya. També remarca el menysteniment per la llengua catalana d’aquests darrers anys.
L’autor es demana: ‘És cert que Madrid esprem els catalans?’ I respon que és difícil de saber-ho, perquè el govern espanyol no publica les balances fiscals. Tanmateix, constata que la inversió a Catalunya ha caigut. ‘La gent té la sensació que les infrastructures públiques no són ben finançades.’
També es qüestiona si el 9-N és legal i explica que Mas ha assegurat que hi ha marcs legals preexistents que permetran la consulta i que, per contra, el Tribunal Constitucional espanyol en considera la legalitat. Finalment diu: ‘Què passarà d’ara endavant?’ I contesta amb les paraules de Mas: hi haurà ‘paperetes, urnes i col·legis electorals’ i vint mil voluntaris. Afegeix encara que el referèndum ‘de facto’ seran unes noves eleccions.
En l’article també es compara el cas català amb l’escocès i s’explica com Rajoy ha blocat totes les possibilitats de diàleg. Fins i tot es menciona el referèndum sobre les prospeccions petrolieres a les Canàries.
‘El polvorí separatista d’Espanya’
Per una altra banda, Bloomberg fa també un article sobre el cas català. Intenta explicar als lectors quina és la situació i l’origen del conflicte entre Catalunya i Espanya. L’article, titulat ‘El polvorí separatista d’Espanya’, comença així: ‘Espanya encara lliura una batalla que va fer miques el país tres-cents anys enrere’, en referència a la guerra de Successió. I continua: ‘Els separatistes rumien el proper moviment, ara que el govern espanyol ha aturat l’intent de Catalunya de fer una votació sobre la independència el 9-N. […] Artur Mas se n’ha desdit, després d’haver-ho impossibilitat el Tribunal Constitucional. Ara faran una votació informal, sense cens electoral. [Artur Mas] farà servir les urnes per mantenir la tensió mentre intenta convèncer aliats separatistes més radicals que s’uneixin en una plataforma unitària en una eleccions regionals que, de fet, equivaldrien a un referèndum. […] Les enquestes mostren que al voltant de la meitat dels catalans són favorables a la independència, una quarta part es volen quedar a Espanya i la resta són indecisos.’
En l’apartat ‘Antecedents’, Bloomberg explica que el ‘problema existeix des del principi. El matrimoni de Ferran d’Aragó —el territori del qual inclou la Catalunya moderna— amb Isabel de Castella el 1469, va ajuntar dos regnes que van formar l’Espanya moderna en una sola corona. Gairebé cinc-cents anys més tard, Catalunya va declarar unilateralment la independència, tot i que el trencament de 1934 va durar menys d’un dia perquè les forces espanyoles van bombardar el govern regional.’
Després d’explicar la repressió franquista, s’explica que ‘el 1975, quan Franco es va morir, Catalunya va recuperar el control de la sanitat, l’educació i la llengua, tot i que no va aconseguir el poder sobre els imposts que té el País Basc, on el grup terrorista ETA ha matat més de vuit-centes persones […] Els poders per a Catalunya es van ampliar amb una llei del 2006 […] i quan la llei fou parcialment anul·lada el 2010, molts catalans van decidir que el seu futur era fora d’Espanya i el suport a la independència va créixer’.
Finalment, l’autor diu: ‘Els polítics de Madrid i Barcelona fan servir la història com a font de rancor. Els nacionalistes espanyols diuen que Catalunya sempre ha format part d’Espanya. I els catalans diuen que la seva identitat es remunta al segle XIII i que tenen el dret d’expressar la seva voluntat. La constitució espanyola de 1978 no permet que una regió voti sobre la independència pel seu compte.’
‘Catalunya està decidida’
El darrer gran mitjà anglosaxó a publicar un article explicatiu de la situació actual del procés independentista català és The Economist. Al bloc The Economist explains, el setmanari econòmic anglès detalla els esdeveniments de les últimes setmanes, des de la suspensió del 9-N pel Tribunal Constitucional espanyol. ‘Però Catalunya està decidida. El 14 d’octubre el president català, Artur Mas, va anunciar que, malgrat la decisió del TC, portaria endavant per al 9 de novembre alguna “consulta” amb “paperetes i urnes”.’
L’article detecta ‘dos motors de la nova onada separatista’ catalana: els problemes econòmics a Espanya i la decisió del TC el 2010 d’eliminar una part del nou estatut aprovat en referèndum. I afegeix: ‘El separatisme català no s’ha acabat. El pseudo-referèndum de Mas encara és previst per al 9 de novembre, tot i que no tindrà conseqüències legals.’
‘Sigui quin sigui el resultat del vot el mes vinent, la fractura política a Espanya és probable que s’eixampli’, conclou The Economist.
