La comarca

Sembla que estem a punt d’arribar al final, però no hi ha manera. No sé, potser sóc jo que tinc poca paciència… Estic parlant del procés iniciat per reclamar el reconeixement oficial del Lluçanès com a comarca. A l’octubre del 2010, una delegació d’alcaldes i alcaldesses va fer arribar formalment la petició a la Generalitat i pràcticament quatre anys després encara no hi ha resposta. Sí que és cert que en aquest temps s’han anat cremant etapes ­–ara la petició ja està al Parlament– però el moment decisiu es fa esperar.

Del procés m’ha deixat força sorpresa la proposta que ha sorgit recentment de convocar una consulta per conèixer què opina la gent del Lluçanès –i del Moianès– sobre la possibilitat que el seu territori esdevingui comarca. Evidentment que consultar els ciutadans és una pràctica que hauria de ser normal en qualsevol democràcia, però em sobta que s’hagi escollit aquest moment. M’explico: els ajuntaments, abans de l’octubre del 2010, van aprovar per ple la proposta de crear la comarca. Si volíem demanar l’opinió de la ciutadania, potser hagués estat bé que els consistoris haguessin consultat els respectius veïns abans d’haver fet aquest pas. Però un cop fet, no li trobo la gràcia. Penso que serviria per dilatar encara més el procés.

També em sorprèn que es consideri una consulta sobre el reconeixement de la comarca i no sobre altres aspectes que també tenen a veure, i molt, en el futur del territori. Vull dir que a mi m’agradaria que em deixessin opinar de tots els temes –urbanístics, mediambientals, econòmics,…– i no només dels de la divisió territorial.

Els motius són sentimentals, històrics, geogràfics, socials i econòmics. Per mi no hi ha dubte que el Lluçanès és comarca. Però el reconeixement, si és que arriba, només serà fruit de la voluntat política.