13.10.2014 - 13:34
L’endemà que Mariano Rajoy publiqués un article a l’edició digital en català d’El País dient que només s’avenia a negociar sobre el procés català si es respectaven ‘els pilars de la llei’, el prestigió diari The New York Times publica un editorial contundent contra la posició del president espanyol. ‘Quelcom tant complex i emocional com la identitat nacional no pot ser reduït simplement a un afer legal; requereix de solucions polítiques.’
L’editorial es titula ‘Primer els escocesos; ara els catalans’ i compara el cas d’Escòcia amb el de Catalunya, destacant que ‘s’ha demostrat que si a la gent se li permet de prendre part en un debat obert i en una votació democràtica sobre l’autodeterminació, pot ben bé d’optar per romandre en la forma de govern més àmplia.’
I avis: ‘La posició dura d’Espanya envers dels nacionalistes catalans demostra que si les ambicions nacionals es frustren, no només s’enfortiran sinó que seran més apassionades i potencialment més perilloses’.
Heus ací la traducció al català de l’editorial:
Primer els escocesos, ara els catalans
Els escocesos i els catalans són ambdós cultures europees antigues que van passar a formar part d’entitats polítiques més grans fa segles, però que conserven identitats diferents. Totes dues viuen una forta onada de nacionalisme i anhelen més autogovern. Hi ha una gran diferència, però, en com aquest fet s’està desenvolupant en cadascun dels casos.
El referèndum d’Escòcia del mes passat, com abans els referèndums del Quebec, demostren que si es permet a la gent de tenir un debat obert i de votar democràticament sobre l’autodeterminació, és possible que optin per quedar-se en el sistema de govern més ampli. La línia dura d’Espanya amb el nacionalisme català, demostra el contrari: si es frustren les ambicions nacionals, aquestes s’enforteixen, es tornen més apassionades i són potencialment més perilloses.
El referèndum escocès va ser observat de prop a Espanya, però des de diferents perspectives. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no va ocultar la seva oposició a la independència d’Escòcia i va arribar a suggerir que bloquejaria l’entrada a la Unió Europea a una Escòcia independent. Els nacionalistes catalans es van centrar en el procés en sí com a prova que votar sobre l’autodeterminació és un dret legítim.
L’Onze de Setembre, una setmana abans del referèndum escocès i en el 300 aniversari de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió, centenars de milers de catalans van formar una ‘V’ d’onze quilòmetres de llarg, simbolitzant la paraula ‘votar’ als carrers de Barcelona, la capital. Poc després de la votació dels escocesos, el 18 de setembre, el parlament català va votar gairebé unànimement per demanar formalment a Madrid per fer una consulta d’autodeterminació que s’hauria de fer el 9 de novembre. Si haurien de formular dues preguntes: ‘Vols que Catalunya esdevingui un estat?’. En cas afirmatiu, ‘Vols que Catalunya esdevingui un estat independent?’
Rajoy va refusar immediatament la consulta, basant-se en què s’estaria violant la ‘indissoluble unitat’ consagrada a la constitució espanyola. Els catalans argumenten que la votació no seria vinculant i que, per tant, no seria inconstitucional, però el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre la votació. Ara hi ha pendent una sentència definitiva que podria trigar mesos en arribar.
No obstant això, una cosa tan complex i emocional com la identitat nacional no pot reduir-se a una qüestió purament jurídica, requereix solucions polítiques. La llarga guerra contra els separatistes bascos va acabar només quan ambdues parts van acordar negociar. Aquí hi ha espai per a una solució política, també. Una queixa important entre els 7,5 milions de catalans és que representen el 16% de la població espanyola i el 19% del seu Producte Intern Brut, però reben només el 9,5% del pressupost nacional. Les enquestes d’opinin mostren que mentre que hi ha un frec a frec entre els favorables a la independència i els unionistes, una sòlida majoria votaria per quedar-se a Espanya si senten que reben una porció justa del pastís econòmic.
