11.10.2014 - 18:08
La situació política que viu Catalunya té ressò en mitjans de tot el món. I ha arribat fins i tot a la centenària revista nord-americana National Geographic, que avui publica un extens reportatge sobre el procés d’independència català. El reportatge recull veus favorables i contràries a la independència, compara el cas català amb l’escocès, destaca la singularitat de Catalunya, a través de la cultura i la història, i l’empenta econòmica del poble català. També parla de la incertesa sobre el 9-N, i afirma: ‘Si no hi hagués un referèndum oficial, hi haurà gairebé segurament manifestacions multitudinàries de suport al dret de votar.’
Entre les persones amb qui parla el periodista Simon Worrell, autor del reportatge, hi ha el professor de política econòmica a la Universitat de Princeton Carles Boix i l’expert en internet Josep M. Ganyet.
‘Sempre hi ha hagut moltes promeses des de Madrid’, diu Boix, que posa aquest exemple sobre el tracte del govern espanyol amb Catalunya: ‘Catalunya va aconseguir competències exclusives sobre tots els rius en territori català. Però al mateix temps el govern espanyol va aprovar una llei que regulava la gestió dels rius, i aquesta llei té prioritat.’
I afegeix: ‘Les competències en sanitat i educació són transferides a Catalunya, però és realment el govern espanyol qui encara decideix sobre tot. L’única solució ara és la sobirania’.
El reportatge recull aquestes declaracions de Ganyet: ‘Volem ser com els altres. Som una nació. Tenim les nostres tradicions i costums. He estat independentista tota la meva vida. No és una idea romàntica. Volem exercir el dret de decidir qui volem ser’. Del consultor de mitjans lleidatà, el reportatge destaca també que fou el creador de l’eslògan ‘Keep Calm and Speak Catalan’, arran de l’ofensiva ‘espanyolitzadora’ del ministre José Ignacio Wert.
Més testimonis: el de Jordi Major, professor d’educació especial de Banyoles, de quaranta-cinc anys. ‘Em sento català. És més que una nacionalitat. És una tradició que sents dintre teu i que t’identifica com a col·lectiu. I la situació actual no ha estat provocada per Catalunya, sinó per l’actual govern espanyol. Hem viscut moltes anys dins de l’estat espanyol sense problemes. Però han anat aprovant cada vegada més lleis que ens han anat minant subtilment’,
Hi ha també veus oposades a la independència, com la del professor de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós. ‘Madrid va prémer el botó vermell’, diu Arbós, que diu que la constitució espanyol no permet cap referèndum d’autodeterminació i que per això s’hauria de reformar, però que això difícilment passarà.
En canvi, Josep M. Reniu, membre del Consell Assessor de la Transició Nacional, diu en aquest mateix reportatge que, a diferència d’Escòcia, el govern espanyol ha decidit de transformar un problema política en un problema legal portant el cas al Tribunal Constitucional.
La identitat catalana
Havent fet un repàs de la situació política actual, el reportatge s’endinsa en la descripció de Catalunya com a subjecte polític, històric i cultural. ‘La llengua i la política han estat profundament entrellaçades a Catalunya. Tal com George Orwell va escriure en el seu clàssic de la guerra civil, ‘Homenatge a Catalunya,’ Barcelona era el cor de la lluita contra el feixisme. La victòria del general Francisco Franco, després d’una gran pèrdua de vides i de molt trauma, va portar a una dura campanya per a suprimir l’idioma.’
I observa: ‘Però no hi va reeixir. I avui el català té una salut més forta que no la que tenia en l’edat d’or dels segles XIV i XV, quan era la llengua oficial de la Corona d’Aragó.
En aquest sentit recorda que hi ha ràdios i televisions en català i que des del 2005 el català disposa d’un domini propi a internet, el .cat.
‘Per sobre de tot els catalans se senten diferents. Tenen la seva pròpia dansa, la sardana, el seu equip de primer nivell mundial, el Barça, i els seus genis culturals, com Salvador Dalí, i el jugador de la NBA Pau Gasol. I se senten orgullosos del seu seny, el sentit comú (oposat al masclisme i el caràcter passional dels espanyols), i la seva pròpia ètica.’
En l’àmbit econòmic diu que elpes econòmic de Catalunya ha donat impulsa al secessionisme i que en termes de població és semblant a Suïssa, ‘i com els suïssos, els catalans són molt treballadors i estalviadors.’ Destaca que hi ha 4.000 multinacionals establertes a Catalunya i que el PIB és de 220.000 milions d’euros, generant una cinquena part de la producció d’Espanya.’ I tot això amb una societat integrada per gent d’orígens molt diversos.
Per això destaca el fet que l’espoliació fiscal ‘irriti els catalans’. ‘El 2012 Catalunya aportava entre 12.000 i 16.000 milions d’euros en impostos del que rebia al final de l’any de Madrid.’
Finalment, recordant la incertesa del moment actual en relació amb la consulta del 9 de novembre, l’autor del reportatge diu: ”Passi el que passi, molts pocs pensen que la lluita per la independència de Catalunya s’acabi.’
‘Hem perdut la por’
I acaba recuperant unes declaracions més de Boix i de Ganyet. ‘Aquest és el resultat d’una llarga història de lluita per l’autonomia política que es remunta a principis del segle XX’ diu Carles Boix. Una de les raons del cop d’estat en 1936 que va portar Franco al poder va ser que s’havia concedit autonomia a Catalunya. Quan es viu en una era oberta, globalitzada, democràtica, és difícil de posar obstacles en el camí de la voluntat popular.’
I Ganyet està convençut que hi haurà un dia en què viurà en una Catalunya independent. ‘La generació del meu pare es va sentir derrotaa després de la guerra civil. Se’ls va ensenyar a no expressar opinions polítiques, per no parlar de la guerra. Ara aquesta generació ha perdut la seva por –els meus pares han anat a totes les grans manifestacions. Recentment, la meva mare em va dir: ‘Hem viscut en la boira de tots aquests anys. Ara podem veure l’horitzó’.
