10.10.2014 - 06:00
El catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Viver i Pi-Sunyer, va ser magistrat del Tribunal Constitucional espanyol entre els anys 1992 i 2001. Per tant, coneix de primera mà el funcionament de la justícia espanyola. És un dels juristes més prestigiosos del país, si no el més prestigiós de tots. Actualment és magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra i director de l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya. El president Artur Mas el va escollir per presidir el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i des de fa un any i mig ha coordinat els quinze membres per a produir divuit informes sobre el procés d’independència. Hem parlat amb Viver i Pi-Sunyer sobre la consulta del 9-N, les alternatives que hi ha i els passos que cal fer per construir un estat independent.
—Es podrà fer la consulta amb garanties democràtiques?
—Sense garanties no es pot fer cap mena de consulta. Amb garanties, esperem que es podrà fer malgrat que en aquest moment no es pot afirmar amb certesa total.
—Us ha sorprès la rapidesa del govern espanyol i del Tribunal Constitucional?
—M’ha sorprès la celeritat del Tribunal Constitucional en l’admissió a tràmit perquè no va seguir la cadència i el ritme de les seves reunions del ple. Entenc que la imatge del tribunal pel que fa a imparcialitat no ha estat la millor possible.
—Quines poden ser les conseqüències legals de no fer cas de la providència del suspensió del TC?
—L’estat pot portar al tribunal els actes que consideri que no respecten la suspensió. Li pot demanar que adopti una nova resolució vetant actes concrets.
—I no hi hauria conseqüències més concretes?
—Bé, podria ser interpretat com un primer advertiment o requeriment amb vista als funcionaris, per exemple, però també a uns altres destinataris. Un advertiment que diria que si no es compleix la resolució del TC es podria incórrer en desobediència.
—Aquesta desobediència pot portar a la inhabilitació de funcionaris i de càrrecs electes?
—S’hauria d’estudiar cas per cas. Caldria saber amb quina claredat s’expressen aquestes resolucions dels tribunals. Normalment, cal un requeriment molt específic, cal que sigui reiterat més d’una vegada i ha de quedar clar que hi ha una voluntat per part del funcionari de no complir l’obligació que deriva d’aquestes resolucions. No és tan fàcil com se sol dir, però cal vigilar què es fa.
—Els ajuntaments poden assumir cap funció? Poden substituir la Generalitat en l’organització de la consulta?
—Han de fer exactament les funcions que els atribueix la llei de consultes. Això s’ha de fer cenyint-nos a la nostra llei.
—I què en penseu d’aquesta opció de fer una consulta organitzada per la societat civil?
—Ja seria una altra cosa. Això ja quedaria fora de la consulta que fins ara s’ha proposat. Un nou tipus de mecanisme de participació dependrà de com es faci. Es pot fer de moltes maneres. En els informes del Consell Assessor vam dir que, si no es podia fer una consulta tal com s’havia plantejat, la via més idònia serien unes eleccions amb caràcter plebiscitari. Però si es proposa algun altre mecanisme de participació, caldrà estudiar quines garanties té.
—Imaginem que es pot fer la consulta correctament i que guanya el doble sí. Quin és el pas següent?
—D’acord amb els informes del CATN, si es pot fer la consulta i el resultat és favorable a la independència, aconsellem que el parlament faci una declaració solemne de la majoria de la cambra per afirmar el compromís d’implementar el mandat sorgit de les urnes. La declaració també s’hauria de dirigir a l’estat per demanar d’obrir negociacions per poder implementar la decisió. La tercera cosa que hauria de fer aquesta declaració seria notificar a les autoritats de la Unió Europea que iniciem aquest procés cap a la creació d’un estat independent.
—I un cop feta la declaració solemne?
—Després de la declaració, la Generalitat hauria de començar a construir les estructures d’estat. És a dir, acabar-ne el disseny definitiu i començar a fer actuacions concretes. Un cop això fet, caldrà proclamar la independència, que és el moment que es declara que es trenca amb l’ordenament jurídic espanyol, es fa una constitució provisional i s’obre un procés per a redactar la constitució definitiva. En aquest moment, a partir de la proclamació, ja s’actua com un estat independent.
—I si l’estat espanyol refusa de col·laborar en tot moment?
—De totes passades, encara que l’estat espanyol no col·labori, les passes han de ser aquestes mateixes. La diferència és que aleshores cal abreujar-les. Però la declaració solemne amb petició d’obertura de negociacions i la notificació a la UE, l’hem de fer igualment encara que l’estat ens digui d’entrada que no hi vol col·laborar. Hem de fer aquesta declaració i hem de donar-nos un temps per preparar les estructures d’estat perquè és necessari per a poder fer la proclamació d’independència amb garanties. Si hi ha col·laboració, la primera fase serà més llarga però més fàcil; mentre que si no n’hi ha, serà més difícil però més breu.
—Aquest procés que descriviu no preveu unes eleccions aviat per a legitimar el parlament i el govern a fer efectiu el resultat de la consulta?
—S’ha d’estudiar bé en quin moment s’han de fer eleccions i referèndums. Possiblement després de la consulta, atès que l’actual parlament es va elegir ara farà dos anys, convindrien unes eleccions. En tot cas convindrien eleccions a l’hora de constituir el parlament que ha d’aprovar la constitució definitiva. Pel que fa als referèndums, caldrà pensar si cal un referèndum de ratificació de la proclamació d’independència i segur que és necessari per a aprovar la nova constitució.
—N’hi pot haver més d’un, de trencament de la legalitat?
—Només pot haver-hi un trencament amb la legalitat vigent. Per això és molt important d’encertar el moment en què s’ha de produir.
—Per exemple…
—Els informes que ha fet el consell assessor sobre les estructures d’estat es poden anar implementant. Per exemple, quant a l’administració tributària, es posa molt d’èmfasi que les duanes han de funcionar el primer dia perquè el flux comercial no es pot tallar. Això ho haurien de fer els mossos d’esquadra. Caldria crear una unitat especialitzada. I això ja es pot anar concretant més: d’on els traiem, quants en necessitem, com els formem… Això es pot fer amb totes les estructures d’estat. Encara que es necessitin sis mesos, això ja pots anar-ho avançant abans de proclamar la independència.
—Hi ha cap conclusió o resultat en els informes del CATN que no us esperàveu o que us hagi sorprès?
—No. Perquè tampoc no tenia una preconcepció de tots els aspectes que hem treballat. Sí que hem confirmat de manera més rotunda la viabilitat del procés… que es pot fer. Que si es donen un seguit de circumstàncies polítiques, això es pot fer. Per una altra banda, també hem constatat les dificultats. Els interrogants que jo tenia sobre la possibilitat de tirar endavant han quedat resolts positivament. Ningú no pot dir que estigui sorprès per l’actuació de l’estat contra la consulta. Res de tot això que passa no ens pot sorprendre gaire. Hi havia alguna possibilitat que l’estat no actués així, però no podem dir que ens hagi sorprès. Es compleixen els escenaris previstos.
—Us sentiu més satisfet d’algun dels divuit informes? N’hi ha cap que us faci sentir més orgullós?
—A banda els més econòmics, que són aquells en què em moc amb menys facilitat, em fa l’efecte que el de la consulta va quedar especialment bé. També el del procés constituent és molt interessant. I després, trobo que és molt matisat, però va al fons de la qüestió, el de les relacions amb la Unió Europea. Va al moll de l’os.
—Què farà a partir d’ara el consell assessor?
—No es dissol pas. Això ja ens ho va dir el president. Seria molt estrany que un consell per a la ‘transició nacional’ es dissolgués en el moment que la transició comença a anar de debò. Les setmanes vinents ens dedicarem a explicar el contingut dels nostres informes. Farem una tasca de divulgació. Ara els canvis són molt ràpids i es fa difícil de veure com podem contribuir-hi. Però estem a disposició del govern, que ens pot demanar informes sobre allò que cregui oportú. I també nosaltres podem actuar a iniciativa pròpia i preparar documents o fer investigacions. Possiblement, aprofundint els informes relatius a les estructures d’estat.
—Us sembla que s’ha fet prou debat arran dels informes?
—Sí. Els informes són documents que van adreçats essencialment al govern. I tenen un to molt tècnic i són llargs. En alguns casos, de lectura complexa i difícil. Ateses aquestes característiques, penso que Déu n’hi do la repercussió que han tingut. Hi ha molta gent que els ha llegits i ens n’envia comentaris. N’estic molt satisfet. Aquesta difusió s’ha de completar. Potser podrien sortir comentaris amb un registre més planer per apropar més les conclusions d’aquests informes a la ciutadania.
—Us preocupa que no es faci debat sobre els beneficis i els riscs de la independència?
—És cert que potser no hem entrat a fons en aquest debat. Però penso que tenim molta feina feta i aquest debat es pot fer en profunditat i seriositat en poc temps. Seria bo que ja hagués començat el debat de forma més intensa, però entenc que no es poden demanar miracles. I ara la gent està més preocupada per saber si votarem. Quan sapiguem com votem, hi haurà prou temps per a tractar a fons els grans temes del debat sobre la independència. No em preocupa excessivament.
—Hi ha res que no ha convingut de deixar escrit en els informes del consell?
—Diria que no.
—Coneixent tots els detalls i les hipòtesis de la transició nacional i veient com avança el procés, sou optimista?
—Optimista? Em fa l’efecte que no som prou conscients que al capdavall l’èxit del procés depèn essencialment de la voluntat dels ciutadans de Catalunya. Si hi ha una voluntat clara i constant, aquest procés culminarà i arribarà a bon port. Ens hem de sentir més segurs que no ens sentim. La premissa de tot això és que hi hagi una majoria clara. I és això que mirem d’esbrinar. Si hi és, ja arribarem a bon port. Per un camí o per un altre, però s’hi arribarà. No sabem si hi és, aquesta majoria. Intuïm que sí, però ho hem de confirmar. Optimista o no… si tenim aquesta majoria, sí.
—Depèn d’això?
—I que la majoria clara sigui constant i no defalleixi; que hi hagi la màxima unitat política possible en aquesta primera etapa; que hi hagi sintonia entre la mobilització social i les institucions i els partits; i que hi hagi molta intel·ligència política per part de tots. Si tot això funciona, especialment el primer requisit, la realitat s’imposarà a les normes jurídiques.
