09.10.2014 - 06:00
Com a mínim vint-i-vuit cossos s’han exhumat d’una fossa comuna prop d’Iguala, un municipi de l’estat de Guerrero al sud de Mèxic. Els cossos, que mostren signes clars de tortura, es van posar sobre branques i troncs, s’hi va llançar combustible i es va encendre.
Aparentment, les víctimes van morir cremades vives, segons que va dir un guàrdia que era al lloc dels fets al diari El Mundo. En total, hi havia vint-i-vuit persones calcinades de segons sembla trenta-quatre sense confirmar. Les autoritats realitzen ara anàlisis forenses per a concloure si les restes humanes corresponen als quaranta-tres estudiants de pedagogia de la comunitat d’Ayotzinapa desapareguts el 26 de setembre, després que el seu autobús fos tirotejat per policies i membres del crim organitzat. Segons les autoritats, la identificació de les víctimes trigarà entre quinze dies i dos mesos i hi participaran nou especialistes argentins, a petició d’estudiants d’Ayotzinapa.
Iñaky Blanco, procurador general de Justícia de l’estat de Guerrero, va assegurar que ‘alguns dels elements policíacs tenien vincles amb la delinqüència organitzada i, en certs casos, se sabia que eren pinxos actius del narcotràfic’. Va afegir, en una conferència de premsa a Acapulco, que ‘fou el director de Seguretat Pública d’Iguala, Francisco Salgado Valladares, qui va ordenar detenir els estudiants normalistes d’Ayotzinapa, i un individu conegut com a El Chuky, del grup delictiu Guerreros Unidos, n’hauria ordenat el segrest i l’assassinat’.
En l’atac del 26 de setembre també van perdre la vida tres joves estudiants, un jugador de futbol –que anava amb un altre autobús també atacat—, el conductor del bus i una dona adulta que anava amb un taxi. No se sap el parador del batlle de la ciutat d’Iguala, José Luis Abarca, ni tampoc la del secretari de seguretat pública municipal.
Tot i que encara no se sap la identitat dels cossos trobats, molts s’aventuren a assegurar que es tracta dels estudiants desapareguts, cosa que representaria un gran cop per al govern atès que estaria directament involucrat en la matança de civils desarmats.
Després de saber-se els fets, la xarxa mexicana es va omplir de reaccions, des de condols fins a crides a impugnar el govern.
Cal dir que el 1996 l’aleshores governador de Guerrero, Rubén Figueroa Alcocer, va sol·licitar llicència del càrrec a conseqüència de la matança d’Aguas Blancas. Aquell mateix dia el congrés de Guerrero el va designar governador substitut, fins a la fi del període constitucional el 1999.
Uns quants usuaris també han comentat amb pessimisme l’estat de violència en què és immers el país.
I circula una crida a una marxa nacional de suport als estudiants d’Ayotzinapa i les seves famílies, el 8 d’octubre, i de rebuig a la violència institucionalitzada de Mèxic.
Per a reaccions i notícies sobre el cas, es poden seguir les etiquetes #Ayotzinapa,#AyotzinapaNoSeOlvida i #JusticiaParaAyotzinapa
