07.10.2014 - 22:24
El moment polític que viu Catalunya és excepcional. I això fa que es recorri un camí desconegut, ple d’una incertesa que ens haurem d’acostumar a encarar com a societat i que les institucions hauran d’aprendre a governar. Aquest és el missatge que ha traslladat Artur Mas als socis de l’Ateneu Barcelonès que omplien la sala d’actes Oriol Bohigas. ‘Si no s’havia agafat el camí que s’ha agafat ara és perquè era el més difícil’, ha dit el president de la Generalitat. El discurs havia suscitat molta expectació, amb cues des d’una bona estona abans al carrer de la Canuda, i amb una gran presència de mitjans de comunicació.
La gentada que ha anat a escoltar el president, expectant, tenia l’emoció a flor de pell per tot això que ens toca viure. Quan tothom ja era a lloc, encara hi havia gent al carrer que ha rebut el president amb aplaudiments i amb crits d’independència. Aquestes últimes setmanes han passat tantes coses que hi comença a haver una mica de sensació de vertigen històric. I això va a l’estómac. També al dels assistents –d’una mitjana d’edat força alta– a la conferència d’avui.
Però, davant el faristol, el president ha desgranat un relat amb què ha relaxat les emocions latents en l’auditori, passant-les per un filtre reflexiu, alentint per una estona el ritme veloç dels esdeveniments d’aquests últims dies. I ha començat recitant uns versos de Vinyoli, en l’any del centenari: ‘Faig de no res, amb mots, un provisori/ replà, quan ja l’escala no segueix/ i dóna al buit.’ I tot seguit ha dit: ‘En aquest país fem més o menys això. Ens hem adonat que hem de construir un replà provisori, sòlid perquè no quedi en el buit, perquè l’escala pugui continuar amunt’, ha reflexionat.
El ‘terreny desconegut’
L’empresa no és gens fàcil, ha insistit el president: ‘Perquè aquest camí té unes dificultats intrínseques, que es palpen i es pateixen en aquests moments.’ I ha afegit: ‘És el primer intent seriós de transitar per aquest camí. Som en un terreny desconegut. M’hi reafirmo. I quan hi ets és difícil de donar seguretats absolutes. Hi ha gent que ens reclama seguretats absolutes, i ens demanen que diguem què passarà des d’ara fins al final; i és impossible. Ens hem d’acostumar a governar la incertesa. No en la incertesa. Podem tenir el camí clar, però les condicions són incertes.’
Mas semblava justificar el mutisme i l’hermetisme sobre els passos que des del govern es van fent per a anar desplegant el dispositiu del 9-N. Avui mateix s’han ampliat de manera indefinida terminis com el registre d’estrangers residents a Catalunya que vulguin votar en la consulta o el del període de què disposen els ajuntaments per a confirmar els locals per al 9-N. Tots els terminis s’han anul·lat: ara es van fent passos cada dia per mirar de fer possible la consulta en un context de suspensió cautelar. I el debat s’entreté més en les qüestions jurídiques d’aquest moment tan delicat del procés que no pas en els arguments polítics pel sí o pel no a la independència. ‘N’hi ha que ens acusen de fer les coses de manera improvisada i d’anar molt de pressa’, ha dit Mas, que ha insistit que el camí a seguir és clar.
La delicadesa de la unitat política
Però perquè sigui reeixit ‘cal capacitat de resistència de la societat catalana’. ‘Es nota que hi ha molta gent molt conscienciada que aquest és el camí, que ara cal prendre una decisió independentment de quina sigui la resposta que donin els catalans’, ha afegit. Mas és conscient que d’un punt de vista social hi ha ‘un corrent de fons que té una solidesa gran’, però que la cohesió política és més difícil.
‘Es posa a prova el consens polític…’, ha dit, deixant uns segons de silenci que han fet remugar més d’un dels assistents. ‘No és que estigui intranquil’, ha afegit finalment, amb una altra pausa una mica massa llarga. ‘Però és més delicat’, ha apuntat amb un mig somriure. ‘I quan s’ha de barrejar amb processos electorals com el de l’any que ve encara és més delicat. ‘Confio que sabrem superar aquesta prova. Fins ara ho hem aconseguit, fins ara el consens polític ha prevalgut. Estem sotmesos a la declaració pública de cada dia… I això fa que de vegades el consens polític sembli més esquerdat. Però en els moments decisius s’ha mantingut.’
L’estelada signada
Finalment, ha fet una crida –sense cridar, molt reflexiva– a agafar ‘confiança en nosaltres mateixos en uns temps difícils’. I ha acabat: ‘Això que fem té un sentit. Perquè som capaços de fer un bon país.’
El discurs ha estat pausat i enraonat, i els aplaudiments també. I els crits d’independència del final, més que no passionals, han estat de rigor. Però convençuts, això sí.
Ara, la rúbrica de l’acte ha tingut un caràcter més emocional, quan una de les assistents s’ha atansat a Mas i li ha demanat que li signés una estelada que ja duia plena de signatures ‘de molta gent important del procés’. I Mas l’ha signada, al bell mig de l’estel. La mateixa signatura que va posar al decret de convocatòria. Del decret a l’estel, un camí ple d’incertesa, un terreny desconegut. La senyora se n’ha anat satisfeta, tremolosa, amb l’emoció recobrada i augmentada.
