Què passarà l’endemà del 9-N?

Diumenge, el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que després de la votació del 9 de novembre, l’estat espanyol hauria d’entendre ‘quin és el clam de Catalunya i que s’ha de resoldre per la via del diàleg’. Fins ara s’ha parlat molt de què ha de passar per a arribar a fer la consulta sobre la independència. Avui ens fixem en què passarà l’endemà de la consulta i quines passes seguirà una hipotètica victòria de la independència el 9-N.

Quins camins poden obrir-se per aplicar el resultat de la consulta? L’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre el procés constituent ens indica algunes opcions i hipòtesis.

Hipòtesi de col·laboració espanyola

El CATN pensa que aquesta opció es correspon amb un context de plena normalitat democràtica. La col·laboració entre les institucions catalanes i espanyoles serviria per a fer efectiu el resultat de la voluntat popular i també per a preparar el procés constituent que s’hagués de desplegar després de la creació del nou estat per a la seva plena institucionalització. Aquesta negociació pot arribar després de fer-se la consulta o després d’haver fet unes eleccions amb caràcter plebiscitari. Analitzem els dos casos:

Després de la consulta. Malgrat que la consulta no tingui caràcter jurídicament vinculant, un resultat favorable a la creació́ d’un estat independent hauria d’anar seguit, normalment, de l’obertura d’un procés de negociació́ amb l’estat per tal de fer efectiva la voluntat popular manifestada.

Després d’unes eleccions. També podria haver-hi col·laboració́ amb l’estat si, en cas de no poder-se fer la consulta popular, l’estat espanyol s’avingués a negociar a partir d’una declaració solemne de l’inici del procés de creació́ d’un estat independent, que es derivés d’unes eleccions en les quals haguessin obtingut majoria les forces polítiques favorables a aquesta opció. Amb aquesta declaració, que també podria arribar després d’una consulta popular, s’afirmaria la sobirania de Catalunya. La Generalitat, que obriria el procés per exercir-la, s’adreçaria a l’estat per començar les negociacions oportunes.

El CATN considera que aquesta situació́, malgrat que parteix del fet que l’estat no ha autoritzat o consentit la consulta popular, no es pot descartar completament, encara que sembli paradoxal: ‘La voluntat expressada a través d’unes eleccions podria fer reconsiderar la posició de l’estat, especialment perquè el posaria davant una situació de fet, que s’hauria produït sense la seva aprovació ni consentiment, a la qual s’hauria, però, de trobar una solució democràtica i respectuosa amb la voluntat expressada per la ciutadania.’

Pressió de la UE. La pressió a favor d’una solució democràtica, diu el CATN, una vegada s’arribés a aquesta situació, podria venir també de la Unió Europea, per mitjans diversos, perquè la UE estaria interessada molt probablement en una resolució ràpida i satisfactòria de la situació, tant per motius polítics com, sobretot, econòmics.

Declaració solemne en favor del nou estat independent. Caldria que la declaració solemne en favor de la creació d’un nou estat independent contingués un oferiment, que també seria un requeriment, a l’estat per negociar el procés de separació, incloent-hi si escau una apel·lació a la mediació internacional i a la Unió Europea per fer possible l’obertura d’aquest procés, el desenvolupament ordenat i la superació dels esculls que es poguessin presentar.

Proclamació d’independència. El final d’aquest procés seria la proclamació de la independència, acordada amb l’estat i acceptada per la comunitat internacional. A partir de la proclamació s’obriria el procés pròpiament constituent, que conduiria a l’aprovació d’una constitució per a Catalunya.

Fase prèvia: de la decisió (consulta o eleccions) a la proclamació. El CATN defineix quatre objectius a acomplir en aquesta fase, que s’hauria de caracteritzar essencialment per la preparació del naixement del nou estat català:

—Negociar amb l’estat espanyol les condicions de la separació.

—Cercar el reconeixement internacional.

—Negociar les condicions de la incorporació del nou estat a la Unió Europea i als organismes internacionals.

—Preparar internament la creació del nou estat.

Mediació internacional. En aquesta fase, el CATN considera que seria de gran interès considerar una possible mediació internacional, a càrrec de tercers estats, de la Unió Europea o d’organismes internacionals, sense descartar tampoc la intervenció de personalitats que poguessin assumir aquesta funció. El consell assessor també fa notar que en aquesta fase resultarà decisiva la mobilització ciutadana i la participació activa de la societat civil, en diverses direccions, tant per a obrir el procés com per a pronunciar-se sobre els diversos aspectes que s’hi presentaran.

Adaptació del marc juridico-constitucional. Cal recordar que, durant aquest període, Catalunya continuaria formant part de l’estat espanyol i, per tant, s’hi aplicaria íntegrament el seu ordenament jurídic i institucional. Tanmateix, una vegada obert un procés negociador que tingués com a destinació final la separació de l’estat i la constitució a Catalunya d’un nou estat independent, el marc juridico-constitucional aplicable a Catalunya s’hauria de modular i adaptar per dotar la Generalitat de noves facultats per a poder implantar les decisions que s’adoptessin. Ço és, una flexibilització́ del règim competencial vigent.

Estructures d’estat. Un altre objectiu d’aquesta fase prèvia seria preparar les estructures d’estat necessàries per al nou estat independent, que inclouen, entre més, les relatives a la hisenda i l’administració econòmica i tributària, la seguretat social, el poder judicial, la seguretat pública, les infrastructures, les telecomunicacions, l’energia i l’aigua, i les relacions exteriors. Tanmateix, la creació d’aquestes estructures mínimes i indispensables no hauria de prejutjar les decisions que s’haguessin de prendre en la futura constitució catalana.

Llei constitucional provisional. En aquest període també caldria preparar les decisions bàsiques sobre la regulació del procés constituent, d’una banda, i, d’una altra, sobre el dret aplicable transitòriament en aquest període, fins que la futura constitució prengués les determinacions que considerés oportunes. Aquestes decisions bàsiques es podrien contenir en una llei constitucional provisional de Catalunya, que s’hauria de preparar durant aquesta fase prèvia, però que s’aprovaria i entraria en vigor a partir del moment de la proclamació d’independència.

Hipòtesi de no-col·laboració

La hipòtesi de no col·laboració es pot produir si després de la consulta, amb un resultat favorable a la independència, l’estat no s’avé a negociar per aplicar aquest resultat; o bé si, després d’unes eleccions en clau plebiscitària, el parlament fa una declaració solemne en favor de la creació d’un estat independent, i l’estat no accepta l’oferiment de negociacions realitzat per la Generalitat. El CATN considera que és difícil de preveure amb fiabilitat el desenvolupament i la resolució d’una crisi d’aquesta naturalesa, però si que es poden fer algunes observacions de caràcter general.

Graus de bel·ligerància. En aquest punt, el consell assessor admet que l’actitud de l’estat pot tenir graus d’intensitat diversos: ‘Des d’una posició no bel·ligerant respecte dels actes que es vagin adoptant a Catalunya en aquest procés, fins a una oposició activa i bel·ligerant.’ En aquest sentit, l’estat pot recórrer al Tribunal Constitucional per impugnar les actuacions de la Generalitat, però, a més, té a la seva disposició l’instrument de l’article 155 de la constitució espanyola per adoptar mesures que forcin el compliment de les obligacions legals o constitucionals que consideri vulnerades.

Mesures extremes. El consell assessor recorda que ‘alguns sectors han sostingut que entre aquestes mesures hi podria figurar la intervenció́ d’algunes institucions i serveis de la Generalitat i, fins i tot, la suspensió́ de l’autonomia’. I, en cas d’una reacció́ extrema, ‘no s’ha d’excloure que l’estat pugui recórrer, juntament amb altres mesures ja indicades, a la declaració d’alguns dels estats excepcionals que preveu l’article 116 de la constitució’ (estats d’alarma, excepció i setge).

Límits per a l’estat espanyol. ‘La possibilitat d’oposició de l’estat té límits’, diu en CATN, ‘tant pel que fa als mitjans utilitzables com a la probable eficàcia a mitjà termini’. L’estat no pot adoptar mesures que impliquin una limitació, i menys encara una suspensió –llevat que es declarin alguns dels estats excepcionals– o una supressió, dels drets i llibertats de les persones.

Recurs internacional. Una vegada produïda la negativa de l’estat i la situació de blocatge polític que se’n deriva, la Generalitat podria intentar forçar la negociació́ amb l’estat, acudint a actors diversos –en especial, de caràcter internacional, però també de la societat civil–. El suport de la societat civil mobilitzada podria constituir igualment un factor decisiu per a aquest objectiu.

Proclamació unilateral d’independència. En cas que no reeixís la pressió internacional per la negociació, l’alternativa que restaria a la Generalitat per a fer efectiva la voluntat popular expressada en favor de la creació d’un estat independent seria la de proclamar unilateralment la independència.

Prendre el control del territori. Una proclamació d’aquest tipus només es pot fer, perquè sigui eficaç, si es pot exercir de manera efectiva el govern del territori. Això implica disposar de les estructures d’estat bàsiques i indispensables per a aquesta finalitat, que són les que ja s’han indicat anteriorment. Però la diferència rau en el fet en aquesta altra situació les estructures no s’han pogut preparar adequadament, amb temps i en un clima de normalitat.

Referèndum de ratificació. En la hipòtesi de no col·laboració, i després d’una proclamació unilateral d’independència, si no hi ha hagut una consulta prèvia, seria convenient de fer un referèndum de ratificació de la proclamació d’independència.

Última fase: procés constituent

A partir de la proclamació d’independència –i el referèndum de ratificació, si escau– s’obre un procés constituent amb l’objectiu d’institucionalitzar el nou estat. A partir d’aquest moment, caldria que el Parlament de Catalunya aprovés una llei sobre el procés constituent, amb l’objectiu bàsic de regular el procediment a seguir i d’establir el règim provisional del sistema institucional i jurídic de Catalunya: drets i llibertats de les persones, nacionalitat i règim lingüístic, entre les qüestions fonamentals.