02.10.2014 - 06:00
José Manuel Blecua, director de la Real Academia Española (RAE), ha confirmat que la vint-i-tresena edició impresa del ‘Diccionario de la Real Academia Española’ incorporarà canvis importants en la definició del mot ‘referèndum’, tal com ja va avançar VilaWeb l’any passat. En l’edició del dicicionari que era vigent fins ara, el primer significat era aquest: ‘Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.’ En la nova edició impresa, que es va presentar ahir i arribarà a les llibreries el 16 d’octubre, la definició canvia ‘actes administratius’ per ‘decisions polítiques amb caràcter decisori i consultiu’.
Tenint en compte els canvis provisionals introduïts a la web de l’acadèmia espanyola de la llengua, també hi podria haver molts més canvis en mots curiosament relacionats amb el procés sobiranista català, com ara ‘nacionalisme’, ‘autodeterminació’ o ‘estat lliure associat’, entre més. L’Institut d’Estudis Catalans va presentar una queixa informal a la RAE fa uns mesos, quan es va fer pública una primera versió del diccionari a través de la web de la RAE. Sembla que la queixa no va servir de res.
Aquest és el canvi, definitiu, en la definició de ‘referèndum’.
—Referèndum
Ara:
‘Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.’
En la nova edició:
‘Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu.’
I ací teniu els canvis introduïts en la definició d’altres mots introduïts a la web i que també es poden haver inclòs definitivament en l’edició impresa del diccionari:
—Nacionalitat
Ara:
‘1. Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d’una nació.
2. Estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació.
3. Comunitat autònoma a la qual, en el seu estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i cultural.
4. Denominació oficial d’algunes comunitats autònomes espanyoles.’
En la nova edició:
‘1. Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d’una nació.
2. Vincle jurídic d’una persona amb un estat, que li atribueix la condició de ciutadà d’aquest estat d’acord amb el lloc on ha nascut, la nacionalitat dels seus pares o el fet d’haver-li concedit la naturalització.
3. Comunitat autònoma a la qual, en el seu estatut, es reconeix una especial identitat històrica i cultural.’
—Sobirania
Ara:
‘1. Qualitat de sobirà.
2. Autoritat suprema del poder públic.
3. Altesa o excel·lència no superada en qualsevol ordre immaterial.
4. Orgull, supèrbia o altivesa.’
Inclou ‘sobirania nacional’, definida així: ‘La que resideix en el poble i s’exerceix mitjançant els seus òrgans constitucionals representatius.’
En la nova edició:
‘1. Qualitat de sobirà.
2. Poder polític suprem que correspon a un estat independent.
3. Altesa o excel·lència no superada en qualsevol ordre immaterial.
4. Orgull, supèrbia o altivesa.’
Desapareix la definició actual de ‘sobirania nacional’.
—Estat (deixem de banda les entrades referides a estats d’ànim o personals)
Ara:
‘· Conjunt dels òrgans de govern d’un país sobirà.
· En el règim federal, porció de territori on els habitants es regeixen per lleis pròpies, encara que restin sotmesos en certs assumptes a les decisions d’un govern comú.’
En la nova edició:
‘· País sobirà, reconegut com a tal en l’ordre internacional, assentat en un territori determinat i dotat d’òrgans de govern propis.
· Forma d’organització política, dotada de poder sobirà i independent, que integra la població d’un territori.
· Conjunt dels poders i òrgans de govern d’un país sobirà.
·En certs països organitzats com a federació, cadascun dels territoris autònoms que la componen.’
—Estat associat
Ara:
‘· El que, amb autonomia, participa en les estructures de govern d’un altre país.’
En la nova edició:
‘· Estat que, amb certa autonomia, participa en les estructures de govern d’un altre país.’
—Estat de guerra
Ara:
‘1. El d’una població en temps de guerra, quan l’autoritat civil renuncia a les seves funcions en l’autoritat militar.
2. El que segons la llei s’equipara a l’anterior per motius d’ordre públic, fins i tot sense guerra exterior ni civil.’
En la nova edició:
‘1. Estat de setge: Situació declarada pel parlament quan es pugui produir un atemptat contra la sobirania o la independència de l’estat o contra la seva integritat.
2. Estat d’una població en temps de guerra, quan l’autoritat civil renuncia a les seves funcions en l’autoritat militar.’
—Estat d’excepció
Ara:
‘1. En certs països, situació semblant a l’estat d’alarma.’
En la nova edició:
‘1. El que, segons la constitució, generalment amb autorització del parlament, declara el govern en el supòsit de pertorbació greu de l’ordre públic o del funcionament de les institucions democràtiques, i que implica la suspensió de garanties constitucionals i el reforçament de l’autoritat administrativa.’
—Autodeterminació
Ara:
‘1. Decisió dels pobladors d’una unitat territorial sobre el seu futur estatus polític.
En la nova edició:
‘1. Decisió dels ciutadans d’un territori determinat sobre el seu futur estatus polític.
2. Capacitat d’una persona per a decidir per si mateixa alguna cosa.’
—Ciutadà
En la nova edició s’afegeix a la definició un significat nou: ‘Persona considerada com a membre actiu d’un estat, titular de drets polítics i sotmès a les seves lleis.’
És difícil de saber quan es van proposar les modificacions dels significats respecte de l’edició actual, la vint-i-dosena, que és del 2001, i si són més aviat recents, pròximes en el temps al procés sobiranista, o bé si no hi tenen cap lligam. Sigui coincidència o no, els experts jurídics consultats per VilaWeb destacaven la importància de canvis en el significat de paraules com ara ‘referèndum’, que en la nova edició passarà a tenir una definició més política. Això és important perquè quan en un tribunal hi ha divergència d’interpretació sobre un concepte (posem per cas el concepte de ‘referèndum’), un dels criteris que s’aplica, a més de la jurisprudència, és la definició del diccionari de l’acadèmia de la llengua espanyola.
