01.10.2014 - 10:43
Avui pot haver-hi la primera acció de desobediència institucional, ara que el Tribunal Constitucional espanyol ja ha suspès la llei de consultes i el decret de convocatòria: el parlament votarà els noms de set persones per a integrar la comissió de control de la consulta del 9-N. Tant el PP com Ciutadans han volgut fins a l’últim moment retirar de l’ordre del dia aquest punt, al·legant que l’aprovació significaria el desenvolupament d’una llei i d’un decret suspesos. I això ha causat tensió entre Enric Millo (PP) i, sobretot, Albert Rivera, amb la presidenta del parlament, Núria de Gispert.
Millo ha apel·lat a la responsabilitat de la presidenta del parlament. ‘És el desenvolupament de la llei suspesa pel Tribunal Constitucional. Demano que s’exclogui el punt 3 de l’ordre del dia’, ha dit Millo. De Gispert ha dit que no es tractava d’una facultat de la presidenta, sinó del ple, de tractar sobre aquest punt, i que, arribat el moment, cada grup podria expressar la seva opinió. Però Albert Rivera no hi ha estat d’acord i s’ha alçat de l’escó per a fer la mateixa petició de retirada del punt de l’ordre del dia. Tot seguit ha passat això:
De moment, doncs, aquesta votació forma part de l’ordre del dia del ple i, segons que han confirmat els portaveus de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, no tenen pas intenció d’eliminar-lo. El president del grup de CiU, Jordi Turull, va dir ahir: ‘L’acte no té efectes jurídics, només en tindrà quan se signi el decret del nomenament. És purament preparatori. Feina feta no fa destorb.’ I afegí: ‘Si l’estat pretenia res amb la suspensió, aconseguirà l’efecte contrari.’
Marta Rovira, d’ERC, va dir que calia continuar els preparatius de la consulta, sense tenir en compte la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional. I va posar en dubte que el TC fos un tribunal legítim per a decidir sobre la llei de consultes i el decret de convocatòria.
La coordinadora nacional d’ICV-EUiA, Dolors Camats, va dir ahir que calia desplegar la llei de consultes i el decret de convocatòria tant com fos ‘jurídicament i políticament possible’. I defensà que el parlament aprovés avui la creació de la comissió de control de la consulta, ni que fos provisionalment, per tal d’anar avançant políticament a l’hora que s’avaluava jurídicament quin és el límit.
‘Tot va endavant, continuem fent la campanya de la consulta. I si no que vinguin’, va dir David Fernández (vídeo) després de la junta de portaveus. Per la CUP, ‘el Constitucional és un tribunal que no mereix reconeixement ni autoritat’.
Qui formarà la comissió de control?
La comissió de control, la formen set juristes i politòlegs de prestigi reconegut (hi ha d’haver majoria de juristes) i tots han de ser elegits amb el suport d’una majoria qualificada de tres cinquenes parts del ple, és a dir, un mínim de 81 diputat. Els grups de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han presentat una proposta conjunta amb els set candidats: Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joaquim Brugué, catedràtic de ciència política i de l’administració de la Universitat Autònoma de Barcelona; Alfonso González, doctor en dret per la Universitat Rovira i Virgili; Miquel Martín, catedràtic de dret civil de la Universitat de Girona; Marc Marsal, llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra; Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona; i Benet Salellas, llicenciat en dret per la Universitat de Girona.
Un cop designats, el nomenament dels set membres es fa per decret del president de la Generalitat. Els membres de la comissió de control, que es renoven a l’inici de cada legislatura, elegeixen per majoria el president i el secretari en la sessió constitutiva de l’òrgan, que s’ha de fer dins els quinze dies posteriors al nomenament.
Les funcions de la comissió de control
Una de les funcions de la comissió de control és nomenar els membres de les comissions de seguiment, els òrgans que vetllaran per la bona organització de la consulta a les set demarcacions: Alt Pirineu i Aran (91 locals i 121 meses), Barcelona (1.331 i 5.106), Camp de Tarragona (271 i 792), Catalunya Central (303 i 655), Girona (389 i 803), Lleida (231 i 423) i Terres de l’Ebre (102 i 230).
El parlament exigeix al TC d’aixecar la suspensió del 9-N
D’una altra banda, el Parlament de Catalunya demanarà al Tribunal Constitucional d’aixecar la suspensió de la llei de consultes. Ho va explicar la presidenta, Núria de Gispert: ‘El TC pot revisar en qualsevol moment la suspensió. Com que afecta l’interès general, el parlament en demanarà l’aixecament immediat. […] La decisió del Tribunal Constitucional és un acord automàtic, no entra en el contingut, sinó en la forma.’ D’una altra banda, la mesa de la cambra presentarà en el termini més breu possible, probablement aquesta setmana, al·legacions per a defensar la constitucionalitat de la llei de consultes.
